Premis Santiago Zapata a la recerca sobre el suro

La Càtedra d’Estudis del Suro de la Universitat de Girona convoca els premis a la recerca “Santiago Zapata”, que tenen per objectiu la promoció de la recerca aplicada a l’àmbit temàtic del suro en els camps de les humanitats, les ciències socials, les ciències naturals i la tecnologia. 

Les sol·licituds es poden presentar fins al 30 de setembre de 2023.

Els premis a la recerca “Santiago Zapata” inclouen dues modalitats:

a) Un premi amb una dotació de 1.000 euros adreçat a estudiants de grau o de màster, a investigadors novells, o a recerques d’àmbit local, tant de Catalunya com de la resta de l’Estat espanyol.

b) Un premi amb una dotació de 2.000 euros adreçat a doctorands i investigadors sènior de l’àmbit nacional i internacional.

En les dues modalitats, els premis s’atorgaran al millor treball de recerca inèdit o publicat amb una antiguitat màxima de dos anys (en el moment de la seva presentació) en els camps de les humanitats i de les ciències socials (història, economia, geografia, antropologia, literatura, didàctica, sociologia…) i de les ciències naturals i la tecnologia (biologia, biotecnologia, química, enginyeria química, ecologia, gestió forestal, enginyeria, disseny industrial…) que faci referència a l’àmbit temàtic concret del suro.

Els treballs podran ser presentats en català, castellà, anglès, francès o portuguès.

Per a més informació sobre la convocatòria consulteu el web de la Càtedra de la UdG 
 o del Museu del Suro.

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver
Carrer de València, 19 Cerdanyola del Vallès
Exposició del 9 de juny al 23 de juliol de 2023

Del divendres 9 de juny al diumenge 23 de juliol de 2023 es farà al Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

La inauguració es farà el diumenge 11 de juny a les 11,30 h.

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 44 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp) i Roses (Alt Empordà).

Actualment s’està fent a Subirats (Alt Penedès).

A continuació, en el 2023: La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cogul (Les Garrigues), Cervià (Les Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Rocafort (Bages) i Sentmenat (Vallès Occidental).

En el 2024: Benifallet (Baix Ebre), Begues (Baix Llobregat), Vinaixa (Les Garrigues), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat) i Olesa de Montserrat (Baix Llobregat).

Per ara són 57 indrets. Gairebé 5 anys.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

Ball de Gitanes: ritual del Baix Montseny

Pagès, Mariano. (2023) Ball de Gitanes. Ritual del Baix Montseny. Impremta Pagès, 311p.

Enguany ha sortit publicada aquesta obra del fotògraf Mariano Pagès, una publicació que sorgeix a partir de l’observació, enregistrament i fotografies de l’autor durant un període de 10 anys, temps durant el qual estigué fent un treball d’immersió per diferents grups i colles de ball de gitanes del Baix Montseny. El lector podrà trobar que les imatges vívides dels elements festius han estat complementades amb les idees de l’autor, dels mateixos practicants, i de diverses persones entrevistades de l’àmbit del Patrimoni Etnològic i la Cultura Popular sobre en què consisteix el ball de gitanes. Tot plegat fa que el recopilatori constitueixi un testimoni important dels grups, vestuaris i danses que conformen aquest ball en els temps contemporanis.

El llibre ha estat una autopublicació finançada a través d’un programa de micromecenatge.

El grup “La Portàtil FM” dóna inici a la VI edició “D’Arrel i amb Salero. Cicle de Cançó Popular” a l’Escala

El proper divendres 26 de maig a les 20 h tindrà lloc el primer concert del 6è Cicle de Cançó Tradicional Popular d’Arrel i amb Salero, a l’Alfolí de la Sal – Museu de l’Escala.

Iniciaran aquesta edició “La Portàtil FM”, una agrupació formada per Clara Ayats, violí; Francesc Marimon, acordió diatònic i veu; i Marcel Marimon, guitarra i veu. “La Portàtil FM” és un grup amb experiència, idees, recursos i un munt de cançons a la motxilla que oferirà música d’envelat i de festa de tipus folk.

Iniciaran aquesta edició “La Portàtil FM”, una agrupació formada per Clara Ayats, violí; Francesc Marimon, acordió diatònic i veu; i Marcel Marimon, guitarra i veu. “La Portàtil FM” és un grup amb experiència, idees, recursos i un munt de cançons a la motxilla que oferirà música d’envelat i de festa de tipus folk.

El Cicle de Cançó Tradicional Popular d’Arrel i amb Salero d’enguany constarà de sis concerts, cinc de petit format a l’emblemàtic Alfolí de la Sal, i un d’ampli aforament a la plaça Catalunya. Un cicle que inclou diverses perspectives a l’hora de tractar la música d’arrel.

La resta d’actuacions programades són les de “La Sonsoni” el 2 de juny; “Trill” el 10 de juny; “Corrandes són corrandes” el 17 de juny; “Romaní” el 30 de juny; i per acabar l’actuació de “La Puça” a la plaça Catalunya el 22 de juliol.

Tot plegat amb la intenció de donar a conèixer -i fer-vos gaudir- d’uns artistes, músics i cantants, que partint de la tradició oral connecten les arrels culturals amb la creació innovadora i l’actualitat.

Preu: 5 €. L’aforament és limitat. Venda d’entrades a inscripcions.lescala.cat

Programa 6è Cicle de Cançó Tradicional Popular d’Arrel i amb Salero

BALL DE CINQUAGESMA, 2023

Segons el folklorista Joan Amades, i partint del material recollit per Josep M. Vilarmau, de Sta. Maria de Merlès, en aquesta data de la segona Pasqua s’havia fet un ball rodó de parelles amb una tonada particular de la cançó El bon caçador. El ball es feia al voltant de  la Pedra Dreta, als afores de Prats, en terme municipal de Lluçà, i sembla que havia estat viu fins a finals del segle XlX. El mateix Amades també explica que la gent que hi assistia collia herbes aromàtiques per deixar-les al peu del monòlit i havent dinat es ballava un contrapàs seguit d’aquest ball rodó.

La festa va ser recuperada l’any 1988 pel grup Germanor, en col·laboració amb el Col·legi Públic Lluçanès, i comptant amb l’assessorament de l’Esbart Català de Dansaires de Barcelona. Aquell mateix any, l’Enric Deitg, de Prats de Lluçanès, que llavors tenia noranta anys, va explicar que recordava una festa al voltant de la Pedra Dreta però en diferent data. L’any 1989, la festa es va traslladar al diumenge de Rams i es va ballar davant de l’església parroquial al migdia.

Van passar uns anys sense que es tornés a celebrar la festa i el 1994, el grup Dansa i tradició va considerar convenient dinamitzar-la de nou. Des de llavors, cada any el dilluns de la segona Pasqua a la tarda s’ha fet el ball de Cinquagesma amb una notable participació tant de balladors com de cantadors.

Actualment, per aquest ball rodó es fan dues rotllanes concèntriques sense parelles però amb un nombre parell de balladors adults. Cada sis versos es canvia la coreografia i en alguns moments els participants entrellacen els braços per a fer una única rotllana. Es tracta d’un ball obert, sense assaigs previs, que s’explica uns moments abans, i en el que pot participar-hi tothom qui vulgui. A l’entorn de la Pedra s’hi col·loquen herbes aromàtiques: romaní, espígol, menta, tarongina… que serviran per obsequiar els músics i cantadors participants.

La festa s’estructura amb un berenar, el ball al voltant de la Pedra Dreta, actuacions de músics i cantadors i fi de festa musical.    

La notícia ha estat redactada per Roser Reixach Brià, Llicenciada en Geografia i Història en l’especialitat d’Antropologia. Màster en Museologia i Gestió del Patrimoni Cultural. Membre fundadora de l’associació Solc, música i tradició al Lluçanès i de la revista comarcal La Rella. Investigadora de fets històrics, costums i tradicions populars catalanes, sobretot referents a música i dansa, bàsicament al Lluçanès.

Data: Dilluns, 29 de maig a les 17h

Lloc:  Pedra Dreta (Prats de Lluçanès-Lluçà)

Barraques de pedra seca en perill a Vila-rodona

Perillen 85 barraques de pedra seca de Vila-rodona (Alt Camp) per projectes logístics i centrals solars. Fins al 47% de les barraques de pedra seca del municipi poden desaparèixer si prosperen els plans urbanístics previstos: el nou Pla director urbanístic (PDU) de Vila-rodona i Alió (que afectarà 380 ha de terreny agroforestal i rústic), les ampliacions dels polígons industrials de Valls i del Pla de Santa Maria; cal afegir aquí la imminent obertura del túnel del coll de Lilla que multiplicarà el trànsit de mercaderies.

Un dels àmbits que es veurà afectat per aquests projectes és el de l’arquitectura popular i anònima de la pedra seca que dona tant de caràcter i identitat a l’Alt Camp. I Vila-rodona és un dels municipis més afectats.

Aquest municipi té inventariades, actualment, 180 barraques de pedra seca, situades majoritàriament en dos nuclis de concentració: un de principal a les Planes i un de menor a l’extrem sud-est del terme, al marge esquerre del torrent de les Pinetelles. Vila-rodona concentra la majoria de barraques amb volta de canó de la Plana de l’Alt Camp i del Gaià Mitjà.

Si tiren endavant tots els projectes urbanístics previstos al terme de Vila-rodona, fins a 85 construccions de pedra seca es veuran afectades en un grau o altre: 7 ja enderrocades per explanacions de terreny, 58 afectades pel PDU de Vila-rodona i 20 per dues macrocentral solar: parlem del 47 % de les barraques de pedra seca que encara té aquest municipi.

El Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània rep el fons musical de Max Havart

El Museu de la Mediterrània ha rebut la donació del fons musical de Max Havart, el compositor de música per a cobla més rellevant de la Catalunya Nord. Els fills del compositor han fet entrega al Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània d’un arxiu que conté més de 400 obres entre sardanes, danses per a orquestra i cobla, i harmonitzacions i instrumentacions de ballets.

Havart va ser un home molt prolífic en el món de la la música. A més de compositor va ser instrumentista de tible de diverses cobles orquestres del Rosselló. I també va exercir de professor d’instruments catalans i de solfeig a l’Escola Nacional de Música de Perpinyà el 1967, fet que el va portar a escriure nombroses obres per a l’ensenyament del tible i la tenora.

Entre tot el material del fons, cal destacar la sardana “Campanes del Vallespí”, de l’any 1947, la primera sardana que va escriure; la suite per a cobla i timbales “Retaule rossellonenc”, estrenada al Palau de la Música el 1981, o el vals-jota “Bisbalenc” dedicat a la Cobla La Principal de la Bisbal

El Fons Musical Max Havart està compost per 220 sardanes, 55 danses i 127 harmonitzacions i instrumentacions de ballets, majoritàriament catalans. Aquests documents que ingressen al Centre de Documentació del museu seran classificats i documentats per posar-los a disposició de qui desitgi consultar-los.

Gràcies a aquesta donació, el Museu de la Mediterrània comptarà amb un altre fons musical-sardanístic que se suma als que ja s’hi custodien i que fan del Centre de Documentació de Torroella un dels referents del món de la música per a cobla dels Països Catalans. Els arxius i fons musicals-sardanístics, inventariats i digitalitzats, estan disponibles per a consultes i són els següents: Arxiu Josep Ma Boix, Arxiu la Caravana, Arxiu Montgrins, Fons Charles Doutres, Fons Enric Vilà, Fons Josep Cristòfol, Fons Josep Pi, Fons Pere Rigau, Fons Ricard Viladesau, Fons Salvador Dabau i Fons Vicenç Bou.

Llegeix més »

Licitació de set lots per a la realització de l’Inventari de Patrimoni Festiu a diverses comarques de Catalunya

El Departament de Cultura ha tret a concurs la licitació de set lots per a la realització de l’Inventari de Patrimoni Festiu de set comarques de Catalunya a realitzar durant aquest any 2023. Les comarques són l’Alta Ribagorça, l’Alt Camp, el Solsonès, el Ripollès, la Segarra, el Garraf i la Ribera d’Ebre.

Termini per a la presentació d’ofertes: 1 de juny de 2023

Consulteu aquí tots els detalls de l’anunci de la licitació.

Solius, el repòs de Xavier Monsalvatje

Conferència a càrrec de Josep Pujol, professor, escriptor i autor de la biografia de Monsalvatje.

21 de maig de 2023, a les 11:15h

Monestir de Solius

Xavier Monsalvatje Iglésias (Olot, 1881 – Girona,1921) fou un escriptor, pintor, mecenes,melòman i una figura cabdal del modernism i noucentisme gironins.
Va participar en projectes culturals ambiciosos com la societat Athenea a la ciutat de Girona. Fou també regidor de l’Ajuntament de Girona per la Lliga.
Entre les seves obres, s’hi compta Terra de gestes i de beutat (Girona, conjuntament amb Joaquim Pla Dalmau, 1917) i Proses del viure a Solius (1921), reeditata el 2017 per l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro en edició facsímil amb motiu dels cinquanta anys del monestir de solius i els cent anys de l’estada de l’escriptor a Solius (ISBN 978-84-697-31703)
Tal i com escrigué el mateix Josep Pujol: “Monsalvatje, malalt, però fent menys repós del que li recomanaven els metges, a la rectoria va pintar-hi i sobretot va escriure-hi; unes proses que narren lentament i poètica la vida de la comunitat rural durant la seva llarga estada. Es va meravellar per l’Aplec de Sant Baldiri, per la religiositat senzilla de la majordoma, pels sorolls de la rectoria; va envejar la vitalitat fogosa i fèrtil de la natura despertant-se, però sobretot va enyorar-se profundament de Girona, allà lluny. Entretant, era visitat pels seus amics gironins ¡, per Carles Rahola, Miquel de Palol o Prudenci Bertrana”*
La conferència tindrà lloc on el mateix Monsalvatje hi passà la seva convalescència, a l’antiga rectoria, actualment espais del Monestir de Solius.

*Pujol J. (2011) “Territoris Xavier Monsalvatje: tres llocs per recordar l’escriptor nooucentista en el centenari de la sava mort” a Revista de Girona núm. 324.

Entrada lliure i gratuïta | aforament limitat | Activitat inclosa dins del Cicle de Conferències Salut i Societat 2023 /2024 de la Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’Àmbit Rural de la Universitat de Girona i el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols

L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1936) i l’estudi del patrimoni musical a les terres de Girona

El proper dissabte 10 de juny es realitzarà la XXVIII Trobada de Centres d’Estudis Locals i Comarcals de les Terres de Girona i XIV Trobada d’Entitas Locals de Cultura i Patrimoni de la Selva, que enguany té com a tema “L’obra del Cançoner Popular de Catalunya i l’estudi del patrimoni musical a les terres de Girona”.

El programa de la jornada, que tindrà lloc a la Cellera de Ter, inclou:

  • Conferència a càrrec de Jaume Ayats “L’Obra del Cançoner Popular, un projecte únic en l’entorn europeu”
  • Conferència a càrrec de Jordi Tomàs “L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya a la comarca de la Selva
  • Visita a l’exposició “100 Anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya” a càrrec del seu comissari Jaume Ayats.

Organitza: Diputació de Girona, coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, Insitut Ramon Muntaner, Consell Comarcal de la Selva, Centre d’Estudis Selvatans.

Lloc: Centre Cultural Parroquial de la Cellera de Ter (Selva)

Informació i inscripcions:  https://www.ccepc.cat/ . A/e: ccepc@iec.cat o bé al telèfon 933 248 585, ext.131.

Programa de la jornada