4a Setmana de la Pedra Seca

La 4a edició de la Setmana de la Pedra Seca es celebrarà del 24 de novembre al 3 de desembre de 2023. L’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Ajuntament de Torrebesses assumeixen un any més l’organització de l’esdeveniment que té com a objectiu donar veu i valor al patrimoni de pedra seca, el seu ofici i tècnica, així com l’important teixit d’entitats, col·lectius i persones voluntàries en què se sustenta el coneixement, la divulgació i el manteniment de la pedra seca.

Per participar en la Setmana de la Pedra Seca només cal organitzar una activitat relacionada amb aquesta temàtica entre el 24 de novembre i el 3 de desembre de 2023. La convocatòria està oberta a institucions, entitats públiques i privades, col·lectius i grups de voluntaris i voluntàries vinculades al manteniment i difusió del patrimoni i/o l’ofici de la pedra seca. Les inscripcions d’activitats per formar part de la iniciativa ja són obertes mitjatçantel formulari del web oficial: www.setmanapedraseca.cat

La celebració d’enguany coincidirà amb el cinquè aniversari de la declaració d’aquesta tècnica com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO. La Setmana de la Pedra Seca va néixer l’any 2020 de la mà de l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya (ADRINOC), que va impulsar i liderar la iniciativa a través del projecte COL·LABORAxPAISATGE. Després de dues edicions exitoses, l’any 2022 Micropobles i l’Ajuntament de Torrebesses prenien el relleu en l’organització de l’esdeveniment amb el compromís de mantenir i fer créixer la Setmana de la Pedra Seca.

En l’edició de 2022 es va batre el rècord de propostes amb 121 activitats de descoberta, divulgació i formació arreu de Catalunya, la Catalunya Nord, Andorra, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana.

La Setmana de la Pedra Seca compta amb el suport i finançament de la Diputació de Lleida, així com amb la col·laboració de diferents entitats públiques i privades d’arreu del territori que contribueixen a la seva difusió.

100 anys de l’Esbart Dansaire de Rubí. Dansa tradicional catalana

Novetat editorial

Escofet, Enric (2023) 100 anys de l’Esbart Dansaire de Rubí. El Papiol: Editorial Efadós. ISBN: 978-84-19736-02-4

Amb motiu de la commemoració del centenari de l’Esbart Dansaire de Rubí, l’entitat rubinenca i l’Editorial Efadós publiquen el llibre del rubinenc Enric Escofet, 100 anys de l’Esbart Dansaire de Rubí.

L’Esbart Dansaire de Rubí va néixer l’any 1923 com una secció del Centre Parroquial de la ciutat. La renovació viscuda per l’entitat a partir del 1952, quan prengué el mític Esbart Verdaguer com a model, i la direcció ininterrompuda d’Albert Sans durant trenta-cinc anys, van situar-lo al capdamunt dels esbarts de Catalunya tant per la seva tècnica i sentit escènic com per la tasca d’investigació i creació de noves coreografies, sempre fidels als materials tradicionals. Sota la direcció d’Eduard Ventura i, actualment, de Jordi Rubio, director del grup des de l’any 2005, l’esbart ha maldat per fer-se una posició en la cartellera cultural del país.

El llibre es pot aconseguir a la mateixa pàgina de l’Editorial Efadós.

El Comitè organitzador del CoCA ’24 amplia el termini de presentació de comunicacions

El Comitè organitzador del 3r Congrés Català d’Antropologia amplia el termini de presentació de comunicacions:

Totes les persones que vulguin presentar propostes de comunicació podran fer-ho fins al dilluns 17 de juliol.

Proposta de comunicacions

Cal presentar:

  1. Títol de la comunicació
  2. Breu resum de 300 paraules
  3. Nom, cognoms, afiliació i adreça de correu electrònic de les autores

No es podran presentar més de dues comunicacions per persona en el conjunt del Congrés. No s’accepten comunicacions en format virtual. Des de l’organització del Congrés no es preveu la publicació d’actes.

Procediment

Per a presentar una proposta de comunicació cal que procediu de la següent manera:

  1. Registrar-vos a: https://coca.antropologia.cat/registre/

En cas d’estar registrat en l’edició anterior no cal tornar a fer-ho.

  1. Seguidament, rebreu un correu electrònic en el que haureu de confirmar el registre
  2. Un cop confirmat el registre, es pot iniciar la sessió a la Web amb l’usuari i contrasenya assignades. Cal completar correctament el perfil, que serà públic a la pàgina de membres del Congrés.
  3. Per a enviar una proposta de comunicació, cal accedir al menú que apareix al lateral esquerra: https://coca.antropologia.cat/simposis-2024/enviament-de-comunicacions/
  4. Cada usuari podrà veure l’estat de les seves comunicacions a: https://coca.antropologia.cat/simposis-2024/comunicacions-enviades/

Per més informació, consulteu el web del congrés: https://coca.antropologia.cat/

Simposis

1. Posthumanisme i vida quotidiana

2. Cultura i evolució: l’estudi de les societats humanes des de les ciències de la vida

3. Sistemes de mobilitat en infraestructures morals. Els nous repertoris retòrics per al neoliberalisme urbà

4. Mobilitats desbordades. El “formal” i l’”informal” en els sistemes de desplaçament urbà

5. Un conjunto crítico: propuestas que explican procesos de aproximación a la otredad animal

6. Del sud venint, a Catalunya estant. Africans i magrebins en la construcció de la societat catalana (XIX-XXI)

7. Categories desbordades: usos, discursos i aproximacions a les jerarquies i les alteritats

8. Governar la migració a través de la “burocràcia fantasma”. Digitalització, externalització i inaccessibilitat de l’estat

9. Treball de camp acompanyat

10. L’antropologia a les Illes Balears i les Pitiüses: nous trànsits investigadors

11. L’antropologia en el disseny: experiències i aprenentatges

12. Representacions i conservació dels entorns naturals: relacions entre éssers visibles i no visibles que l’habiten

13. Resistències rurals i futurs alternatius: dinàmiques de transformació cap a una nova ruralitat

14. On són les arrels? Mobilitats humanes i relació amb el territori

15. Sociedad precaria y sujeto neoliberal: ejemplos etnográficos del precariado

16. Realitats alimentàries en transformació: discursos, pràctiques i iniciatives alimentàries

17. Nous models i experiències de relacions sexoafectives: una mirada etnogràfica

18. Donant visibilitat a la vellesa: L’envelliment com a eix de desigualtat en l’antropologia

19. El rol de la disciplina enfront del racisme i amb l’antiracisme

20. Marroc: colonialisme(s) i gènere(s)

21. Etnografies de la colonització neoliberal del sistema educatiu

22. Treball precari. Com pot l’antropologia ajudar a abordar aquest repte global?

23. Religió i creativitat. Inventant tradicions, cosmologies i rituals a l’espai atlàntic

24. ¿Antropología de la pesca hoy? La crisis del sector pesquero como objeto de estudio de la antropología social

25. Wilderness and landscape as socio-cultural constructions in the age of emergency and Capitalocene

26: Museus i col·lecions etnològiques a Catalunya: cap a la descolonització?

27. Alternatives viables i mons possibles: Reptes per una antropologia dels moviments socials

28. Subalternitats, gènere i conflicte. La religiositat popular femenina de denominació catòlica

29. Antropologia visual: un viatge per la imatge com a producte cultural

30. Habitatge i propietat en el marc de la crisi habitacional

31. Estratègies locals de gestió de la violència de gènere. Aprenentatges comparats

32. Desigualtats socials i injustícies epistèmiques: Ètica i reflexivitat entorn de la recerca en antropologia

33. L’Estat en acte

34. Ciència i religió, apropaments antropològics

35. Entre el passat idealitzat i el futur distòpic: cultura, tradició i les antropologies dels futurs

36. Museus i ciutadania

37. Enlloc com a casa? Els reptes de la cura de llarga durada i l’envelliment en el propi domicili

38. Memòries locals en contextos de conflicte i postconflicte a l’Àfrica

39. Els museus etnològics davant dels reptes futurs : sostenibilitat i desenvolupament local

Oberta la inscripció pel Ve Taller de Restauració d’Embarcacions Tradicionals de Pesca de l’Escala

Gràcies a la bona rebuda que ha rebut en les darreres quatre edicions, l’Ajuntament de l’Escala, mitjançant el Museu de l’Anxova i de la Sal i l’Afolí de la Sal-Museu de l’Escala, torna a organitzar un Taller de Restauració d’Embarcacions Tradicionals de Pesca. El taller es portarà a terme a la tardor, concretament els dies 23 i 30 de setembre, i el 7 i 14 d’octubre.

El mestre d’aixa Salvador “Xeve” Feliu, de les Drassanes Sala, serà qui dirigirà el taller. Aquestes drassanes són les més antigues en actiu de Catalunya i una de les més històriques de la Mediterrània. La sisena generació de la nissaga Sala guiarà als inscrits en les feines més habituals d’aquest ofici tradicional tant arrelat a l’Escala.

El taller va destinat a tothom a qui li apassioni la navegació tradicional i els treballs vinculats en construir i, sobretot, reparar i restaurar embarcacions de fusta com les que sempre han solcat la nostra mar. Les quatres sessions, que es portaran a terme dissabtes al matí de les 9.30 h a les 13.30 h, es treballarà en bastiments de fusta que formen part del patrimoni marítim de l’Escala i que han d’esdevenir, un cop restaurats, protagonistes de les futures edicions de la “Festa de la Sal” de l’Escala. Un esdeveniment candidat a ser valorat com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de l’UNESCO.

Aquest taller es realitzarà al moll pesquer de l’Escala i té un cost de 45 €. Els inscrits rebran un dossier informatiu, i les places són limitades. Més informació i inscripcions a museu@lescala.cat

El taller compta amb la col·laboració de la Confraria de Pescadors de l’Escala, de les Drassanes Sala i de l’Associació de Vela Llatina de l’Escala.

Els museus etnològics davant dels reptes futurs : sostenibilitat i desenvolupament local

3r Congrés Català d’Antropologia

Dates: 24, 25 i 26 de gener de 2024

Lloc: Universitat de Lleida. Campus de Cappont.

El Congrés pretén contribuir a la promoció i la difusió de l’Antropologia a Catalunya i actuar com a una plataforma per donar visibilitat a la nostra disciplina. Us convidem a participar en el debat i la reflexió conjunta. Podreu participar enviant propostes de simposis, comunicacions, pòsters i material audiovisual. També deixem la porta oberta a d’altres propostes d’activitats.

Dins del Congrés tindrà lloc el simposi Els museus etnològics davant dels reptes futurs : sostenibilitat i desenvolupament local, coordinat per Xavier Roigé Ventura (Universitat de Barcelona) i Jordi Abella Pons (Ecomuseu de les Valls d’Àneu), amb la col·laboració de la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya.

La presentació de comunicacions estarà oberta fins el 30 de juny, previ registre. Se suggereixen comunicacions que tractin aspectes com anàlisi de renovacions museogràfiques, accions vers les comunitats locals, mecanismes de participació social, iniciatives a través de les xarxes socials, experiències d’exposicions sobre aspectes socials contemporanis, accions desenvolupades durant la COVID, estratègies de museologia social, etc. Amb el simposi es vol establir un fòrum de debat i discussió sobre les transformacions dels museus, el seu i el seu rol dins de l’antropologia catalana.

Beques de pràctiques en tractament de documentació, inventari i catalogació de fons de cultura popular i patrimoni etnològic

Beques per fer pràctiques relacionades amb diversos processos de tractament de documentació, inventari i catalogació de fons, en l’àmbit de la cultura popular i el patrimoni etnològic, sota la tutoria de la persona del Departament de Cultura que es designi a aquest efecte.

Les beques es distribueixen de la manera següent:

  1. Dues beques per col·laborar en el tractament digital de la documentació especialitzada en cultura popular i en la catalogació de fons bibliogràfics.
  2. Una beca per col·laborar en tasques de tractament de l’Inventari del patrimoni etnològic.
  3. Una beca per col·laborar en tasques de tractament de documentació musical.

La durada de les beques és d’un màxim de deu mesos entre l’1 d’octubre del 2023 i el 31 de juliol del 2024 i la dotació mensual és de 1.250 euros mensuals.

Trobeu a aquí tota la informació que necessiteu per fer aquest tràmit.

Termini de sol·licituds: del 15 al 26 de juny de 2023

Entre camins, bruixes i tempestes: les creus del Vilassar històric

Dijous 15 de juny, 18:30 h
Auditori del Museu d’Història de Catalunya
Pl. de Pau Vila, 3, Barcelona

El Museu d’Història de Catalunya i el Museu Comunitari de Cabrils us conviden a la presentació del llibre Entre camins, bruixes i tempestes: les creus del Vilassar Històric, editat per Laura Bosch i Jordi Montlló. L’acte comptarà amb els editors del llibre i amb el Dr. Agustí Alcoberro i Pericay, professor d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona.

“Que em portin al circ!”: la figura de les dones i les dissidències barbudes, de Marta Vigo

Vigo Mitjans, Marta (2023) “Que em portin al circ!” La figura de les dones i les dissidències barbudes. Barcelona: Manifest Llibres. ISBN: 978-84-19719-50-8

Obra guanyadora de la 1a Edició del Premi de Recerca ICA: Mirades des de l’antropologia, Que em portin al circ! és una autoetnografia on el plantejament teòric-metodològic reconeix tant la importància de l’antropologia del gènere com les teories feministes del cos, tot remarcant el paper d’una antropologia del cos viscut, experimentat, agent i apostant a parlar des del cos i no sobre el cos. Per mostrar tot això s’inicia amb una aproximació conceptual a l’antropologia del cos, del gènere i de la monstruositat per, seguidament, donar espai i visibilitat a itineraris barbuts que estan en constant diàleg amb cinc qüestions i inquietuds: l’estigma, les pràctiques corporals, la socialització, la medicalització i l’empoderament.

Des de la reflexió autoetnogràfica, l’autora ens adverteix de que el llibre no és només sobre barbudes, sinó que és un lloc des d’on reflexionar envers els cossos no normatius i qüestionats per fer visible l’invisible; per reivindicar com a possibles i reals les experiències i vivències de les dones i altres identitats dissidents barbudes.

El llibre ha comptat amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Per més informació: https://manifestllibres.cat/products/que-em-portin-al-circ

Taller de pedra seca al massís del Montgrí

El Massís del Montgrí amaga en el seu interior un ric patrimoni relacionat amb la pedra seca: cabanes, aixarts, forns de calç… L’inventari dels elements de patrimoni cultural del Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter ens va descobrir un gran tresor.

Des de Restructure Heritage, i en col·laboració amb el Museu de la Mediterrània, s’organitza el dissabte 10 de juny una jornada d’iniciació a la restauració de murs de pedra seca. Una jornada pretén posar en pràctica alguna de les tècniques més habituals en la construcció amb pedra seca mitjançant la reconstrucció d’algun petit mur.

La construcció amb pedra seca es basa en uns principis i unes tècniques senzilles però que cal seguir al peu de la lletra perquè els murs siguin efectius i funcionin correctament. El professor encarregat de les jornades serà en Roger Solé Coromina, un gran professional del sector.

Serà una jornada d’iniciació per a tothom qui vulgui descobrir aquesta tècnica i es vulgui introduir en aquest món. De les 9h a les 14h es treballaran uns murs de pedra seca que es troben dins La Ruta del Vent, una ruta que travessa el Montgrí a través de la qual es descobreixen els principals valors naturals i culturals del massís. 

Inscripcions en aquest enllaç

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Centre cultural “el Castell”
Carrer del Castell, 5 La Nou de Gaià
Exposició del 16 de juny al 30 de juliol de 2023

Del divendres 16 de juny al diumenge 30 de juliol de 2023 es farà al Centre Cultural “el Castell” l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

La inauguració i visita guiada serà el divendres 16 de juny a les 19h a càrrec d’Esther Bargalló, vicepresidenta de l’APSAT.

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 45 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), la Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp) i Roses (Alt Empordà).

Actualment s’està fent a Cerdanyola (Vallès Occidental) i Subirats (Alt Penedès).

A continuació, en el 2023: La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cogul (Les Garrigues), Cervià (Les Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Rocafort (Bages) i Sentmenat (Vallès Occidental).

En el 2024: Benifallet (Baix Ebre), Begues (Baix Llobregat), Vinaixa (Les Garrigues), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat) i Olesa de Montserrat (Baix Llobregat).

Per ara són 57 indrets. Gairebé 5 anys.

El catàleg de l’exposició (10 €) es pot aconseguir a: