El Museu de l’Anxova i de la Sal (l’Escala) organitza la quarta edició del “Taller de restauració de parets de pedra seca”, una tècnica ancestral reconeguda per la UNESCO
El proper dissabte 4 de febrer, de les 8.45 h a les 13 h, es durà a terme al camí de Vilanera i les Corts una nova edició d’aquest taller. Durant la matinal es continuaran els treballs fets en les anteriors edicions en un tram en l’antic camí de Vilanera que havia patit un espoli de pedra i que havia quedat sensiblement malmès. Les anteriors edicions del taller ha tingut sempre una alta participació, i per això s’ha plantejat aquesta repetició.
El taller, organitzat des del Museu de l’Anxova i de la Sal (MASLE), compta amb el monitoratge de l’empresa especialitzada PratComú.
Activitat gratuïta, cal fer reserva prèvia a inscripcions.lescala.cat o a 972 77 68 15
El lloc i l’hora de trobada pels inscrits és en el Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala, Av. Francesc Macià, el dissabte 4 de febrer a les 8.45 h
És recomanable portar guants de jardiner, bon calçat, esmorzar i aigua.
El proper 2 de febrer s’inicia el III Taller de Cançons Tradicionals de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya al Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala. Després de la bona acollida del Taller de Cançons Tradicionals dels darrers anys, que van coincidir amb l’any Palmira Jaquetti i els 125 anys del naixement del músic Joan Tomàs, el proper 2 de febrer comença la tercera edició del taller.
Aquesta activitat es planteja com una recuperació i pràctica col·lectiva de les cançons recollides en el marc de les Missions de Recerca de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya iniciades ara fa cent anys. La majoria d’aquests peces formen part del cançoner de l’Escala i Mataró, amb la recollida de la música per part de Joan Tomàs i de les lletres per part d’Esteve Albert. Cal destacar que les cançons recollides a Barcelona pel matrimoni Gallardo-Matheu procedeixen del repertori habitual de la família de l’escalenca Víctor Català.
Aquest taller, conduït per Ramon Manent, es durà a terme durant vuit sessions els dijous de les 19 h a les 20.30 hores. El taller s’inicia el dijous 2 de febrer i culminarà amb una audició pública de les cançons apreses el diumenge 26 de març a l’Alfolí de la Sal – Museu de l’Escala.
Per participar-hi no cal tenir coneixements acadèmics de música ja que es tracta d’un aprenentatge distès, mínim d’oïda i amb bones ganes de cantar en grup.
Activitat gratuïta amb places limitades.
Informació i inscripcions: museu@lescala.cat o al 972 77 68 15
La Revista d’Etnologia de Catalunya re-obre la convocatòria de presentació d’originals per al número 47, corresponent a l’any 2023. Els articles es poden presentar als apartats de “Recerques etnològiques”, “Miscel·lània” i “Crònica”, i s’han d’adequar a les pautes i indicacions que es detallen a continuació. A partir d’aquest nou volum, tots els articles que es presentin per a ser publicats en algun dels apartats de la revista es gestionaran a través de la plataforma RACO Professional. Així, per tal de realitzar un enviament i dur a terme el seguiment del procés d’edició de l’article, caldrà que l’autor/a es registri a la plataforma i en segueixi les indicacions: Trameses | Revista d’etnologia de Catalunya (raco.cat)
– Recerques etnològiques: articles sobre treballs de recerca etnològiques i/o antropològiques, finalitzades o en curs. – Miscel·lània: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural. – Crònica: apartat que inclou articles amb informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…
Terminis:
Els articles de Crònica i Ressenyes es podran enviar fins al 5 de febrer de 2023.
L’enviament de Recerques etnològiques i articles de Miscel·lània queda obert indefinidament.
Normes per a la presentació d’originals
Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs proposats a “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs proposats a “Crònica”. Les citacions bibliogràfiques, la bibliografia i els peus de foto, il·lustracions i/o gràfics, queden excloses del recompte de paraules màxim de l’article.
Procés de selecció i avaluació dels articles
Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles que optin a les seccions de “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de “Crònica” seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús.
Les fronteres són espais clau per als Estats nació. Delimiten la jurisdicció en la qual els Estats exerceixen la seva autoritat, i materialitzen i representen els sentiments de pertinença nacionals dels ciutadans en el territori. Constitueixen, per tant, símbols rellevants de les identitats i els patrimonis nacionals, la significació dels quals s’ha vist trastocada des de l’emergència de la globalització i dels processos transnacionals. Així, a partir d’una sèrie d’estudis de cas, aquesta publicació aborda i presenta els canvis que s’estan donant en el camp patrimonial vinculat als espais fronterers.
Autoria:Arrieta Urtizberea, Iñaki; Chaboussou, Pauline; Abella i Pons, Jordi (eds.)
Pàgines: 180 Edició: Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV/EHU). Servicio Editorial/Argitalpen Zerbitzua. 2022 ISBN/ISSN: 978-84-1319-489-9 Idioma: Castellà; Francès
El número 15 de la rervista digital Reliquiae Sanctorum in Catalonia va arribar a les bústies de les persones inscrites el passat 1 de gener. Aquesta, és l’única publicació dedicada íntegrament a les relíquies de sants de l’àmbit territorial de parla catalana. Des de la seva aparició, el setembre de 2020, compta ja amb prop de 400 lectors que la reben gratuïtament.
El contingut està encapçalat per un reportatge dedicat a les relíquies de sant Fruitós, bisbe de la Tàrraco romana, i els seus diaques sant Auguri i sant Eulogi; a la secció “Relíquies al territori” les restes sacres que es veneren o s’han venerat a poblacions de pla de l’Estany; a “Reliquiaris”, es detallen els dos sepulcres de santa Eulàlia de Barcelona; i a “Miscel·lània” es tracten relíquies de sant Pere Nolasc, sant Enric d’Ossó i la canonització episcopal de sant Pere Orsèol pel bisbe Oliba el segle XI. També es comenten d’altres aspectes relacionats amb la temàtica, com la recuperada festa de les Santes Relíquies de Monistrol de Montserrat.
En aquest número, a més, s’hi troben interessants col·laboracions. Jordi Llabrés i Sans, amb participació habitual en aquestes pàgines, descriu els reliquiaris antropomorfs de sant Sebastià i rituals al seu voltant a l’illa de Mallorca; el dossier és redactat per Héctor López Silva i porta per títol “Les relíquies de sant Felicià: del convent dels caputxins a l’església de Santa Maria de Mataró (1770-1940)”: Jordi Curcó i Pueyo aporta la informació d’una relíquia relacionada amb la Mare de Déu recentment exposada per l’Acadèmia Mariana de Lleida; i Víctor Rodríguez Iñigo, a partir d’una recent celebració, mostra la darrera festa dels Martisants de Peramea.
‘Reliquiae Sanctorum in Catalonia’ és un projecte del gestor cultural manlleuenc Joan Arimany i Juventeny.
En aquest enllaç podeu descarregar els catorze números anteriors de la revista. Per a rebre l’edició actual, us podeu subscriure gratuïtament en aquest altre enllaç.
Per a més informació: info@museudelter.cat – 938515176
Casal de Vila-rodona Avinguda d’Enric Benet, 6 Vila-rodona Exposició del 21 de gener al 5 de març de 2023
Del dissabte 21 de gener al diumenge 5 de març de 2023, al Casal, es farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).
La inauguració es farà el dissabte 21 de gener a les 7 de la tarda.
L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 39 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.
Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), la Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp) i Cervelló (Baix Llobregat).
Actualment s’està fent a Mura (Bages).
A continuació, en el 2023: Sant Just Desvern (Baix Llobregat), Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cogul (Les Garrigues), Cervià (Les Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Rocafort (Bages) i Sentmenat (Vallès occidental).
Són 52 indrets.
El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:
El Centre de Desenvolupament Rural. Museu de la Pauma del Mas de Barberans ja té enllestida la programació per al 2023i les inscripcions a través de la web estaran obertes a partir del 12 de gener a les 17 hores. Es poden fer les inscripcions a la pàgina web del Museu a la secció d’activitats, a la mateixa secció també es pot consultar la programació. S’han programat 15 cursos que permetran a les persones participants experimentar d’una manera creativa amb les fibres vegetals. Unes activitats diverses pel que fa als materials i a les tècniques a les quals cal afegir, cada primer i últim divendres de mes, el taller específic de margalló A llatar, impartit per les artesanes del Museu.
El primer curs de l’any serà, el mes de febrer, l’Aplic Bosc, un taller impartit per l’artesana Marta Penina que proposa lligar un reguitzell de palets de vímet, olivera o qualsevol altra espècie arbòria a una carcassa metàl·lica. El seguirà el mes de març un element de l’artesania més utilitària i tradicional: un canyís, a càrrec de Pau Trepat. El canyís era aquella peça que es posava als sostres enguixats a mode d’aïllant i que també s’utilitzava per assecar tota mena de fruita. I gairebé tant tradicional i utilitari com el de Pau Trepat serà el taller que impartirà Joan Clop, al juny: un tamboret amb cul de bova, sens dubte la fibra vegetal més utilitzada a la zona del delta de l’Ebre per encordar les cadires.
La cistelleria marinera amb espart, a càrrec de l’artesana Elvira Serra o el famós cistell Perigord de l’artesà francès Corentin Laval fet amb la tècnica de “bouyricou”, també estaran presents en la programació del 2023 del Museu de la Pauma, sense deixar d’esmentar el taller nadalenc d’Artpauma que passarà per erigir uns originals arbrets de Nadal. Ara bé, especialment interessant serà el taller Pintem i tenyim fibres cistelleres a càrrec de Montse Catalán que s’impartirà en part a la seua residència dels Reguers i que permetrà als participants aprofundir en les principals plantes tintòries i les diferents maneres de fixar el color amb mordents minerals i tanins, una manera de tenyir 100% natural.
Com a novetat important s’ha previst una ampliació del Fibrescampus. La pauma que sempre té molt protagonisme per Setmana Santa amb el monogràfic que ofereixen les artesanes locals d’Artpauma, enguany encara guanyarà més pes posicionant-se al Fibrescampus. Així una de les novetats més remarcables de la programació del 2023 del Museu de la Pauma és l’ampliació d’aquest espai de formació de caire internacional, on es passa de quatre a sis cursos de dos dies cadascun, dos dels quals estaran dedicats a la pauma: el primer, el 28 i 29 de juliol, anirà a càrrec d’Antonio Rodríguez que proposarà fer un recipient amb pauma trenada Plainting amb pauma i flors de pauma. I l’altre tindrà lloc els dies 7 i 8 d’agost just l’endemà del Racó dels Artesans. La fira monogràfica de les fibres vegetals. L’impartiran les artesanes d’Artpauma i consistirà en elaborar un cistell de piscina.
Els altres cursos del Fibrescampus 2023 seran els dos de les artesanes escandinaves (30 de juliol i 1 d’agost). Enguany incorporem matèries primeres d’altres latituds amb l’objectiu que els amants de les fibres puguin explorar noves textures i maneres de fer. És el cas de l’escorça de bedoll, molt present en l’artesania nòrdica i que irromprà en la programació del 2023 de la mà una artesana escandinava: la sueca Emma Dahlqvist. Tant l’Emma com la finlandesa Anelma Savolainen van presentar peces a l’exposició Lookout del 2020 i aquest 2023 viatjaran presencialment al Mas a oferir dos dels cursos del Fibrescampus. Emma Dahlqvist ensenyarà com plegar i cosir l’escorça de bedoll amb tècniques semblants a l’origami per crear peces contemporànies i un recipient, mentre que Anelma Savolainen farà servir la mateixa tècnica però substituint l’escorça per paper reciclat per fer una bossa. Els altres dos cursos giraran al voltant de l’espart: un impartit per Simone Simons, que proposa crear diversos contenidors en trenat en diagonal i en trenat d’arna; i l’altre una cesta cebera, una peça tradicional típica de la zona de la Mancha elaborada amb espart cru i espart picat amb diverses tècniques esparteres i sota la batuta de l’artesà José Fajardo coordinador del projecte de la Universidad Popular de Albacete. (2 i 3 d’agost).
Una mateixa persona pot inscriure’s com a màxim a 4 tallers dels 15 que hi ha programats, sense comptar els de A llatar. I una mateixa persona pot inscriure’s com a màxim a 8 tallers dels 16 que hi ha previstos de A llatar.
Ateneu Santfeliuenc C. Vidal i Ribas, 23-25 Sant Feliu de Llobregat Exposició del 13 de gener al 26 de febrer de 2023
Del divendres 13 de gener al diumenge 26 de febrer de 2023, a l’Ateneu Santfeliuenc, es farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).
La inauguració es farà el divendres 13 de gener a les 7 de la tarda a l’Aula de Cultura de l’Ateneu Santfeliuenc.
L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 38 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.
Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), l’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), la Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell) i Pla de Santa Maria (Alt Camp).
Actualment s’està fent a Cervelló (Baix Llobregat) i Mura (Bages).
A continuació, en el 2023: Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cogul (Les Garrigues), Cervià (Les Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Rocafort (Bages) i Sentmenat (Vallès occidental).
Són 52 indrets.
El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:
Comissió de la Festa del Flabiol (ed.) Col·loquis del flabiol 2022. Ajuntament d’Arbúcies, 2021
Aquesta publicació és el recull de les comunicacions presentades als 22ens Col·loquis del Flabiol l’any 2021. Els Col·loquis del flabiol els convoca l’Ajuntament d’Arbúcies en conveni de col·laboració amb el grup de recerca Les Músiques en les Societats Contemporànies (MUSC) de la UAB.
Aquesta publicació conté les comunicacions:
– Comissió Festa del Flabiol “en record de Jeremy Montagu”
– Rafel Mitjans i Teresa Soler “Genealogia del bombo dels flabiolaires catalans”
– Edmon Ribatallada “Sabadell 1592, Joanet 1704, Arbúcies 1916. tres petites històries de flabiolaires”
– Àngel Vallverdú “Andreu Comajuncosas Pla, flabiolaire del ball de bastons de Gelida”
-Pere Jordà-Manaut “Primer facsímil d’un flabiol d’Arbúcies: el Pops nº II”
– Nil Rider “Lo tamborion (…) refilant a la plassa de Badalona. Presència de flabiolaires entre els segles XVIII i XXI”
– Rafel Mitjans i Teresa Soler “Presentació del llibre Les cobles de flabiolaires a dues mans. 1860-1960: un segle de músiques populars del Maresme i el Vallès”
– Àngel Vallverdú “exòtic a casa? Els flabiol i la comparsa de Gegants de la Ciutat de Barcelona. Una continuïtat paradoxal”
– Kepa Pinedo “El baile público con txistu en la llanada oriental de Álava (Agurain, Araia y Zalduondo)”
