Primera sessió del programa Cultura Viva 2023 del Museu de les Terres de l’Ebre, com a Antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI) de la Generalitat de Catalunya. És tracta de la conferència titulada: “Presentació del llibre El Delta de l’Ebre i els seus costums”, d’Antoni Limbos del Pino, que anirà a càrrec de M. Carme Queralt Tomás, tècnica del Museu de les Terres de l’Ebre. Es tracta d’una monografia escrita en primera persona, que recull la memòria de l’autor en relació a algunes de les seves vivències personals, o explicades pels seus familiars més immediats, membres d’una família ampostina de pagesos de l’arrossar, i també fruit d’alguines de les entrevistes que ha realitzat; entorn de la vida popular i l’evolució del cultiu de l’arròs al Delta de l’Ebre, al llarg del segle XX.
El conreu de l’arròs al Delta de l’Ebre és un dels elements patrimonials que formen part de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE).
L’ETNO obre el termini de presentació de treballs per al Premi Bernat Capo d’investigació i difusió de la cultura popular. En el següent enllaç es pot consultar un extracte de les bases. Es poden presentar propostes fins el 9 de juliol, i el premi esta dotat amb 6.000 euros i comporta la publicació del treball per l’Editorial El Bullent.
Podrà optar a aquest premi qualsevol treball d’investigació inèdit de divulgació de la cultura popular valenciana. Els treballs que es presenten hauran de tindre les característiques següents:
Han de fer referència a qualsevol camp de la cultura popular, tant material com immaterial. Es valoraran especialment aquells treballs que facen referència a la cultura material.
Utilitzar una metodologia etnogràfica.
Poden desenvolupar un tema únic o diversos temes relacionats, però no podran ser simples recopilacions d’articles.
Poden estar escrits en valencià o en castellà.
Hauran de ser originals, inèdits i no premiats en altres concursos o premis.
Els originals que opten al premi es presentaran EN SUPORT ELECTRÒNIC i en format PDF, a doble espai, en grandària DIN A4, i tindran una extensió d’entre de 125 i 175 fulls.
Centre Cívic Soledat Sans i Serafini C. Maria Montessori, 2 Sant Just Desvern (Mas Lluí) Exposició del 3 de març al 15 d’abril de 2023
Del divendres 3 de març al dissabte 15 d’abril de 2023, al C. C. Soledat Sans i Serafini, es farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).
La inauguració es farà el divendres 3 de març a les 7 de la tarda.
L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 40 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.
Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), la Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), la Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), la Morera de Montsant (Priorat), la Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat) i Mura (Bages).
Actualment s’està fent a Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) i Vila-rodona (Alt Camp).
A continuació, en el 2023: Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cogul (Les Garrigues), Cervià (Les Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Rocafort (Bages) i Sentmenat (Vallès Occidental).
Són 52 indrets.
El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:
L’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE) inclou l’element patrimonial “L’extracció de la sal, a la Ràpita”, producció de sal, destinada a diferents usos culinaris i industrials, que es desenvolupa a les Salines de la Trinitat, les úniques salines marines de Catalunya, i d’antiga tradició.
Des de fa unes dècades, diferents pràctiques artístiques i culturals han inclòs en la seva agenda qüestions ecològiques, mediambientals i també patrimonials; i també han introduït el concepte de ruralitats. D’aquest paradigma general parteix l’exposició “El valor de la sal”, una mostra que recull el treball de vuit artistes, nacionals i internacionals, i de molt diverses generacions, sobre la importància dels salobrars tant des del punt de vista antropològic i cultural, com en la generació d’hàbitats de gran biodiversitat. L’exposició està comissariada per Juan Guardiola , historiador de l’art, exdirector del Centro de Arte y Naturaleza (CDAN) d’Osca i actual director de la fundació Díaz Caneja de Palencia.
Organitzen: Salines de la Trinitat. Infosa, Lo Pati Centre d’Art, Departament de Cultura, Ajuntament d’Amposta i Diputació de Tarragona
Dates:del 25 de febrer fins al 30 d’abril de 2023.
Lloc: Sala d’exposicions de Lo Pati Centre d’Art. Amposta
Horaris de visita: de dimecres a dissabte de 17h a 20h, i diumenges i festius: d’11h a 14 h.
Més informació: Lo Pati. Centre d’Art – Terres de l’Ebre. Plaça Mari Chordà s/n. Tel. 977 709 400
La Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran (XMTLA) està formada per una dotzena de museus i els seus fons abasten més de 40.000 obres i objectes. El que molta gent desconeix és tot l’engranatge de perfils professionals que treballen als museus de la xarxa. En concret, la integren professionals de diferents àmbits, que s’encarreguen de tasques com la conservació preventiva, la restauració, la documentació de les peces, les visites guiades i altres feines encara menys visibles, com la comunicació, l’administració o el muntatge d’exposicions.
Amb l’objectiu de donar a conèixer tota aquesta barreja de perfils, la XMTLA engega la campanya “Les mil cares dels museus” que durant dues setmanes, del 20 de febrer al 5 de març de 2023, incidirà en el valor humà dels museus, amb les persones que hi treballen com a protagonistes.
A través d’aquestes activitats es vol trencar amb el prejudici que els museus són institucions mortes que només acullen exposicions, i mostrar bona part de l’activitat que cada dia té lloc en aquests espais. També hi haurà tallers oberts a tota la ciutadania i es difondrà una sèrie de vídeos on els i les professionals explicaran de forma original en què consisteix la seva feina.
Activitats gratuïtes per a tots els públics
Tots els detalls de les activitats i els seus horaris es poden consultar en aquest enllaç.
Des de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu es durà a terme l’activitat:
Els tresors amagats de l’Ecomuseu
Data: diumenge 26 de febrer a les 12:00 h. Visita als magatzems i a la tasca de restauració, conservació i documentació de les col·leccions del museu. ACTIVITAT GRATUÏTA Reserva prèvia necessària 973 62 64 36 o reserves@ecomuseu.com
Que no parin les màquines és un documental produït pel Museu del Ter que neix de la voluntat de recuperar la memòria d’un dels oficis més lligats a les fàbriques que van omplir la conca mitjana del Ter des de mitjan segle XIX fins a les acaballes del XX: els manyans. Aquests eren els professionals que amb els seus coneixements i habilitats garantien el funcionament de les màquines. Eren els que les muntaven, les ajustaven, les reparaven, les adaptaven, en tenien cura… en definitiva, s’encarregaven de que l’engranatge d’aquests centres productius no s’aturés. A través del testimoni d’un grup d’aquests manyans hem descobert una forma de treballar, de transmetre un coneixement i d’expressar-se. Un preuat llegat que cal reivindicar i conèixer, donant veu als protagonistes d’un destacat episodi del nostre passat més recent.
El documental és fruit del treball de recerca, realitzat amb col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme cultural de la Generalitat de Catalunya i ha estat desenvolupat per les historiades Irene Llop i Núria Sadurní. Elles mateixes en són les guionistes mentre que la realització ha anat a càrrec de Xef Vila. Aquest treball s’incorpora a la línea d’audiovisuals del Museu del Ter i després de ser presentat es trobarà disponible al canal de Youtube del Museu del Ter.
Data: Divendres 17 de febrer a les 19.30h
Lloc: Museu del Ter, Manlleu.
Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat
L’arquitectura de terra és una de les expressions més poderoses de la capacitat humana de crear entorns construïts sostenibles amb recursos locals. Les jornades consten de ponències, tallers, exposicions i visites que pretenen la revalorització i promoure la recuperació d’aquesta tècnica constructiva. Aquestes jornades agafen el relleu del Congrés Tàpia que es va realitzar a Mollerussa l’any passat i enguany es celebrarà a Vic, comarca d’Osona on hi ha molta construcció amb tàpia, sobretot en moltes de les masies que omplen el mosaic de la Plana de Vic.
La Jornades formen part de la Fira de l’Energia i la Construcció Sostenible i són organitzades per Arquitecturca i Sostenibilitat (AUS), agrupació del Col.legi d’Arquitectes de Catalunya, conjuntament amb la Fira de l’energia i la construcció sostenible de Vic (FECS)
L’exposició “Ricard Mur, un fotògraf de postal” que acull actualment el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols s’emmarca dins de la iniciativa anual dels Tallers d’Història, liderats per l’Arxiu Municipal.
Ricard Mur Dargallo (Gallur, Saragossa, 1875 – Sant Feliu de Guíxols, 1939) va ser un fotògraf conegut pels seus retrats sobre el paisatge, els costums i la gent; i també per la producció i l’edició de les famoses targetes postals que es venien al seu taller i estudi fotogràfic del carrer Major de St. Feliu i a les sucursals que va obrir a Palamós i Palafrugell.
Més enllà del retrat que feia al seu propi estudi, també podem trobar la vessant de Ricard Mur com a fotògraf ambulant ja que va visitar diferents poblacions dels entorns rurals de Girona que no tenien accés directe a la fotografia i als fotògrafs. Aquest treball esdevé una visió antropològica de la societat de principis del segle passat en aquests espais rurals.
Després de la seva mort el fotògraf Joan Sabater es va fer càrrec de l’estudi de St. Feliu, traslladant-lo al carrer Girona, on encara va reeditar i vendre algunes postals de Ricard Mur. Posteriorment el fons fou venut a Josep M. Oliveras, també fotògraf, el qual en jubilar-se l’oferí a l’Ajuntament.
Enguany, la mostra vol homenatjar a Ricard Mur tant per les seves qualitats artístiques com per la seva tasca de documentació del moment històric, la qual mostra un St. Feliu desaparegut i ens permet veure com era la societat, la ciutat i els entorns naturals de la Costa Brava al llarg dels anys 20 del segle XX.
Dates: del 25 de gener al 10 d’abril de 2023.
Lloc: Espai la Capella – Antic Hospital Municipal.
Adreça: C/ Hospital, 25-35 (17220, Sant Feliu de Guíxols).
Horaris de visita:
De dimarts a dissabte, de 11h a 13h i de 17h a 19h.
El dijous 9 de febrer de 2023, a les 17h, el Museu de la Mediterrània organitza una nova sessió del projecte “Objectes que ens parlen”. Aquest és un projecte que s’impulsa des del museu per obtenir informació i dades rellevants dels objectes relacionats amb oficis que es salvaguarden en el fons de reserva del Museu.
Amb el pas dels anys, hi ha molts oficis que han anat desapareixent: l’espardenyer, l’esparter, el baster, el boter, el carreter,… i d’altres han sofert un canvi radical en seva manera de realitzar-se: el fuster, l’apicultor, el ferrer, el forner… De tots ells, al fons de reserva del Museu de la Mediterrània en tenim constància i hi podem trobar eines i objectes relacionats.
Malauradament, avui dia moltes d’aquestes eines ens són desconegudes o en tenim poca informació. No sabem el seu nom, com s’utilitzaven o per a què servien. L’objectiu del projecte “Objectes que ens parlen” és trobar persones que ens puguin ajudar a identificar i documentar bé aquests elements.
Agrupem els objectes per oficis i en el transcurs de l’activitat us anem mostrant els objectes que guardem al nostre fons de reserva, tant físicament com a través d’imatges. A partir d’aquí, la paraula és vostra i nosaltres anotarem tota aquella informació que ens pugueu aportar. Ens ajudeu a documentar-los?
A la sessió del dijous 9 de febrer parlarem de les eines de l’ofici de sabater.
La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, el Museu de les Terres de l’Ebre i l’Institut Ramon Muntaner vam desenvolupar entre el 2015 i el 2017 l’Inventari Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE), per tal de contribuir al desenvolupament sostenible de les Terres de l’Ebre. Més tard, el 2019 les tres institucions van acordar la creació de l’Observatori del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (OPCITE), per ampliar i difondre aquest Inventari, i cercar-li aplicacions.
El Museu de les Terres de l’Ebre ha anat ampliant el nombre d’elements culturals immaterials inclosos a l’Inventari i creant, a partir d’alguns dels elements inventariats, aplicacions destinades al públic infantil, a realitzar en àmbits escolars i lúdics.
El Museu suma ara a la web de l’IPCITE dos nous elements patrimonials a la Categoria 1 de l’Inventari: “Activitats productives, processos i tècniques”, resultat de l’encàrrec de dos treballs de recerca, realitzats amb metodologia etnològica (IPEC) i treball de camp.
Són els elements 103 i 104 de l’Inventari: “L’ofici de mestre d’aixa, a la Ràpita”, recerca feta per Antoni Cartes Reverté, i “L’extracció de la sal, a la Ràpita”, recercada per Enric López Vidal.
La memòria d’e’aquestes recerques, escrita pels autors, i les corresponents fitxes de l’IPCITE, inclouen informació patrimonial inèdita i significativa sobre l’actualitat d’aquestes dos antigues activitats, a més a més de dades històriques i etnogràfiques, fotografies, entrevistes orals i recursos documentals, que fan referència directa a aquests dos antics oficis a les Terres de l’Ebre, han estat validades pel Museu de les Terres de l’Ebre.
