L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial és una xarxa d’entitats especialitzades en la recerca, protecció i divulgació del patrimoni etnològic. La seva coordinació recau en el Servei de Recerca i Protecció de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, del Departament de Cultura. Té per finalitat conèixer puntualment i de manera actualitzada la situació del patrimoni etnològic català en tots els seus vessants. El seu funcionament està basat en la col·laboració i l’intercanvi de coneixements entre totes les entitats que l’integren.
L’any 2024 la xarxa iniciarà un nou cicle de dos anys, motiu pel qual fa una crida a les entitats del país vinculades a la salvaguarda del patrimoni etnològic a integrar-s’hi. L’objectiu és bastir una xarxa que abasti tant territorialment com temàticament tots els camps del patrimoni etnològic del nostre país. Al document adjunt trobareu les condicions per presentar-hi candidatura.
Ja està disponible al canal de youtbe del Museu del Ter el curtmetratge documental “Què diuen els ocells. Jacint Verdaguer i els ocells del Ter a Manlleu”. Un projecte que posa en relació els ocells de la riba del Ter en el seu pas per Manlleu amb l’obra de Jacint Verdaguer al voltant dels ocells, des de poesies emblemàtiques fins a les proses que recullen la saviesa popular. El curtmetratge, de deu minuts de durada, compta amb el guió de l’escriptor Bernat Gasull i Roig, i la realització del cineasta Albert Naudin, amb la participació dels actors Lluís Soler, Santi Pocino i Júlia Danés , la veu de la narradora Marta Esmarats i filmacions d’Albert Pedro.
Amb l’enregistrament en imatge i sons de més de trenta espècies d’ocells, el documental pretén divulgar l’obra de Jacint Verdaguer en la seva vessant de folklorista i vincular-la a la gran afició a l’ornitologia a casa nostra. El resultat posa de relleu la vigència dels textos, la riquesa de la parla i el valor del coneixement col·lectiu per a preservació del patrimoni tant cultural i com natural.
“Què diuen els ocells. Jacint Verdaguer i els ocells del Ter a Manlleu”, és una col·laboració entre el Museu del Ter i la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles i ha comptat amb el suport de la Direcció General de Cultura Popular del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.
Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat
L’exposició “Memòries i patrimonis del Mercat”, dedicada al mercat Municipal de Tortosa, és fruit d’una recerca antropològica, realitzada pels antropòlegs Marc Ballester i Rosa Rodríguez, en treball de camp, que ha inclòs entrevistes, i documentació històrica i imatges gràfiques d’arxiu.
La conformen un conjunt de panells que expliquen la història del Mercat Municipal de Tortosa, amb continguts que fan referència tant als aspectes relacionats amb l’edifici, una imponent obra arquitectònica modernista, com explicatius de l’activitat quotidiana i els oficis que hi estan presents, i també amb el seu caràcter de lloc de trobada i sociabilitat, per als paradistes i la seva clientela.
Els panells porten per títol: El Mercat de ferro de la ciutat de Tortosa; El Mercat, la Ciutat i el territori; el Mercat, la quotidianitat del dia a dia; L’abadejo i la pesca salada; Carnissers, baldaners i trossellers; Placeres, pageses i majoristes; Les peixateres i el peix.
Organitza: Ajuntament de Tortosa
Col·laboren: Prisma, Institut Ramon Muntaner (IRMU), Arxiu Comarcal del Baix Ebre i Associació de Venedors del Mercat de Tortosa
La XII Trobada serà organitzada per l’APSAT (Associació per la Pedra seca i l’Arquitectura tradicional) amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cadaqués i es farà del 19 al 22 d’octubre.
El dijous 19 s’iniciarà amb diverses activitats complementàries. Les sessions de treball de la Trobada, tal com s’ha fet les darreres vegades, es faran del divendres 20 a la tarda al dissabte 21 a la tarda. Hi haurà tres blocs:
Àmbit 1: Patrimoni: catalogació, paisatge, conservació i llengua
Àmbit 2: Formació reglada i no reglada
Àmbit 3: Arquitectura tradicional
El diumenge 22 al matí hi haurà, com ja hem fet en les dues darreres edicions, la taula rodona de margers. També, entre d’altres, la presentació de la seu de la XIII Trobada (2025) i el lliurament del IV Premi Pedra Seca que atorga l’APSAT a l’entitat o persona que hagi tingut una notòria rellevància en el treball sobre la pedra seca a Catalunya.
Els anteriors Premis Pedra Seca van ser:
2020: Revista Pedra Seca (August Bernat i Agustí Esteve)
2021: Fundació el Solà de La Fatarella
2022: Grup barracaire Drac Verd de Sitges/Wikipedra
Properament es farà públic un web de la Trobada amb tota la informació i on es podrà fer la inscripció.
El 22 de maig serà la data límit per rebre un resum (un parell o tres de paràgrafs) sobre la comunicació a presentar.
El 31 de juliol és la data final per rebre les comunicacions que es vulguin exposar a la Trobada. Durant el mes d’agost, un comitè d’experts, valoraran les comunicacions que s’hagin rebut.
El 31 d’agost es notificarà l’acceptació de les comunicacions.
A les sessions de treball de la Trobada, els dies 20 i 21, es presentaran les comunicacions acceptades i, posteriorment, es publicaran en el llibre de la Trobada.
L’exposició “El vestit tradicional al Montsià” està dedicada a la indumentària popular tradicional que es va confeccionar i lluir a la comarca del Montsià entre finals del segle XIX i els inicis del segle XX, tot i que algunes persones grans van portar-la fins a la dècada del 1970. L’objectiu: que el públic en general apreciï el seu valor patrimonial.
Documenta i difon la riquesa i les característiques històriques, etnològiques i artesanals de les peces de roba i complements d’aquesta època, a partir de textos escrits per a l’exposició, i de més d’un centenar de fotografies històriques, reproduïdes en plafons.
Majoritàriament són retrats d’estudi, sobretot individuals, però també de parella i de grup, realitzats per fotògrafs professionals, que tenien el seu estudi a Amposta, Barcelona, Tortosa i València. Con els retrats eren cars, moltes persones (homes, dones i infants) només es fotografiaven en ocasió d’una de les grans celebracions del cicle vital, o bé per algun motiu extraordinari, i ho feien amb els seus millors vestits, calçat i complements. Només unes poques fotografies mostren la gent en el seu context quotidià, abillada amb la seva roba de diari o de treball.
L’exposició permet admirar l’antiga indumentària a la comarca. La femenina: camises de dormir i de vestir, calçons, camisons, davantals, gipons, mantons, toques…; la masculina: barret, brusons, calçons, calçotets, camises, jaques, jupetins, mocadors de butxaca i de cap… i també la infantil: barret, vestits, faldilles, jupetins i calçons com els dels adults, vestits de nadó, bates d’escola…
Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura i Ajuntament de Godall.
Dates: 11 i 12 de març de 2023.
Lloc: Església de Sant Salvador. Godall
Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat Ajuntament de Godall 977 738 018
El Museu del Ter i la Casa Museu Verdaguer presenten el proper dijous dia 2 de març a les 19.30h al Museu del Ter el curtmetratge documental “Què diuen els ocells. Jacint Verdaguer i els ocells del Ter a Manlleu”. Un projecte que posa en relació els ocells de la riba del Ter en el seu pas per Manlleu amb l’obra de Jacint Verdaguer al voltant dels ocells, des de poesies emblemàtiques fins a les proses que recullen la saviesa popular.
Un curtmetratge fruit de la col·laboració entre dos museus
El curtmetratge, de deu minuts de durada, compta amb el guió de l’escriptor Bernat Gasull i Roig, i la realització del cineasta Albert Naudin, amb la participació dels actors Lluís Soler, Santi Pocino i Júlia Danés , la veu de la narradora Marta Esmarats i filmacions d’Albert Pedro.
Amb l’enregistrament en imatge i sons de més de trenta espècies d’ocells, el documental pretén divulgar l’obra de Jacint Verdaguer en la seva vessant de folklorista i vincular-la a la gran afició a l’ornitologia a casa nostra. El resultat posa de relleu la vigència dels textos, la riquesa de la parla i el valor del coneixement col·lectiu per a preservació del patrimoni tant cultural i com natural.
La col·laboració entre els museus de Manlleu i de Folgueroles, entronca amb els treballs previs d’ambdós. Així, Gasull i Naudín han près com a punt de partida documental el llibre Què diuen els ocells. Proses i poesies de Jacint Verdaguer (La Damunt; col·lecció FJV, 2003), així com els treballs del Museu del Ter en la valorització de la riquesa ornitològica del Passeig del Ter de Manlleu, entre ells l’exposició “Ocellots del Ter. Els ocells del Ter de Manlleu. D’instagam al museu” (2021). Consulteu aquí la publicació en línia sobre l’exposició.
Què diuen el ocells? ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona i de la Direcció General de Cultura Popular del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per a la seva producció. Després de la seva primera projecció al Museu del Ter, el documental es podrà visionar als Canals Youtube de la Fundació Jacint Verdaguer i del Museu del Ter.
Fitxa tècnica
Bernat Gasull i Roig. Biòleg de formació, escriptor i guionista. Afeccionat al muntanyisme, a la natura i als viatges, és un gran coneixedor de l’obra i els itineraris que Jacint Verdaguer va realitzar al Pirineu, gràcies a la recerca sobre cultura i antropologia pirinenca realitzada els darrers 15 anys.
Albert Naudín Bolibar. Director especialitzat en cinema de muntanya i productor de FILMEXPLORA produccions. També ha participat en la realització de llargmetratges de ficció del director i productor francès Gilles Gambino i en la producció pròpia destaca el film Maleïda 1882 i Canigó 1883 (propera estrena) sobre les ascensions de Jacint Verdaguer al Pirineu, amb guió de Bernat Gasull.
Data: Dijous 2 de març a les 19.30h
Lloc: Museu del Ter, Manlleu.
Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat
El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Institut Ramon Muntaner i l’Ajuntament de Falset organitzen la tercera edició del Congrés de la Jota als territoris de parla catalana que se celebrarà els dies 14, 15 i 16 d’abril a Falset, capital del Priorat.
El Congrés està dirigit a estudiosos, aficionats i interessats en tots els vessants de la jota. El programa oferirà ponències i comunicacions, presentacions de discs, llibres i altres projectes, així com debats en taules rodones i també es podrà gaudir d’activitats lúdiques, creatives i participatives amb espectacles i tallers sobre la temàtica. També tindrà lloc la presentació del llibre d’actes del segon congrés (maig del 2021).
Ja estan obertes les inscripcions, així com l’accés al preprograma.
Aquesta edició, que s’inaugurarà amb la ponència de Julio César Valle Perulero sobre l’estat de la candidatura a la UNESCO perquè la Jota sigui reconeguda com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, s’estructurarà en els tres àmbits de treball següents:
La relació de la jota amb els altres gèneres: En aquest àmbit es vol reflexionar sobre tots els parentius propers i llunyans, sobre els aspectes coreogràfics, instrumentals o vocals que la jota comparteix amb altres gèneres musicals i ballables i establir paral·lelismes sobre l’evolució d’aquests gèneres en els nous contextos musicals i socials al llarg i ample del nostre territori.
La jota en els diferents continents. La universalitat de la jota: Durant el s. XIX, en plena decadència de l’imperialisme espanyol, és quan la “jota” arriba a la seva màxima difusió com a gènere de moda a escala global. En aquest àmbit es vol conèixer les diferents formes i realitats de la jota en l’actualitat als diversos llocs fora del territori espanyol on encara es canta, es toca i es balla.
Recerques, projectes i experiències recents al voltant de la jota: En aquest àmbit es donaran a conèixer, en format de comunicació lliure, aquells projectes de recerca, projectes artístics o de cultura popular i experiències festives, formatives, musicals o de qualsevol mena que incloguin la jota com a element destacat.
La inscripció al congrés ésgratuïta i està oberta a qualsevol persona, entitat o col·lectiu interessats.
Divendres 3 de març, el restaurant Can Blau de Palamós, serà l’escenari de la primera de les tres noves sessions de Converses de Taverna. Aquesta activitat de documentació i divulgació de la memòria oral de la gent de mar enceta el seu vint-i-dosè any consecutiu de celebració, amb un balanç de 136 converses, totes elles disponibles al centre de documentació Documare.
Cicle 2023
Navegació a rem 3 de març. 19 h Amb els seus practicants, compartim la passió per totes les formes de navegació a rem a la Costa Brava: embarcacions, pràctiques, formació, competicions…
Arrossegament 4.0 24 de març. 19 h Avui, la pesca d’arrossegament està caracteritzada per l’ús intensiu de la tecnologia digital. Aquesta tecnologia facilita l’eficiència i la sostenibilitat de la pesquera, però també obliga els pescadors a fer fortes inversions i a dominar coneixements cada cop més complexos i sofisticats. Parlarem dels darrers avenços tècnics i del reciclatge continu amb patrons de pesca en actiu.
La fascinació pels monstres marins 21 d’abril. 19 h Els humans sentim una mescla de temor i atracció pels misteris. Els humans sentim una mescla de temor i atracció pels misteris de les profunditats. Recuperarem mites, relats i llegendes sobre monstres marins i ho connectarem amb el coneixement actual sobre el fons del mar per parlar dels animals més estranys i fascinants que s’hi poden trobar.
Centre de Visitants Plaça del Pou L’Hospitalet de l’Infant Exposició del 10 de març al 23 d’abril de 2023
Del divendres 10 de març al diumenge 23 d’abril de 2023, al Centre de Visitants (plaça del Pou), es farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).
La inauguració es farà el divendres 10 de març a les 7 de la tarda. A continuació, hi haurà una conferencia sobre pedra seca de Cèlia Mallafré.
L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 41 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.
Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), la Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), la Morera de Montsant (Priorat), la Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages) i Vila-rodona (Alt Camp).
Actualment s’està fent a Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
A continuació, en el 2023: Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), la Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cogul (Les Garrigues), Cervià (Les Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Rocafort (Bages) i Sentmenat (Vallès Occidental).
Són 52 indrets.
El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:
Primera sessió del programa Cultura Viva 2023 del Museu de les Terres de l’Ebre, com a Antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI) de la Generalitat de Catalunya. És tracta de la conferència titulada: “Presentació del llibre El Delta de l’Ebre i els seus costums”, d’Antoni Limbos del Pino, que anirà a càrrec de M. Carme Queralt Tomás, tècnica del Museu de les Terres de l’Ebre. Es tracta d’una monografia escrita en primera persona, que recull la memòria de l’autor en relació a algunes de les seves vivències personals, o explicades pels seus familiars més immediats, membres d’una família ampostina de pagesos de l’arrossar, i també fruit d’alguines de les entrevistes que ha realitzat; entorn de la vida popular i l’evolució del cultiu de l’arròs al Delta de l’Ebre, al llarg del segle XX.
El conreu de l’arròs al Delta de l’Ebre és un dels elements patrimonials que formen part de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE).
