Dones del Montseny, tresors de la memòria

Al llarg de l’any 2022 el Museu Etnològic del Montseny realitza el projecte “Dones del Montseny, tresors de la memòria”, que pretén recollir les experiències i aprenentatges viscuts de les dones del Montseny, incidint en aquells aspectes que aportin un aprenentatge vers la societat actual com poden ser per exemple les tasques de treball centrades en l’elaboració de productes. A partir de l’experiència de dones que han viscut el gran procés de transformació social i econòmic de la muntanya i amb un coneixement important en l’àmbit dels recursos naturals disponibles, els tallers volen permetre la transmissió d’aquests coneixements. El Taller de Memòria Oral d’enguany reuneix a les dones que han col·laborat en el projecte per parlar sobre el coneixement de remeis i sobre les tècniques de filar i teixir.

El taller es realitzarà el proper 18 de novembre al Clot de la Mora (Tagamanent), està organitzat per Ademc i el Museu Etnològic del Montseny amb la participació del col·lectiu de dones del Montseny “Arremangades”.

Ampliació fins al 15N del termini per a la recepció de propostes sobre pedra seca als Pirineus

El Grup de Treball de Patrimoni Cultural de la Comunitat de Treball dels Pirineus amplia la crida a idees de projectes de cooperació transfronterera fins al 15 de novembre de 2022. La idea de candidatura de projecte en pedra seca neix de la voluntat de revaloritzar aquest tipus de patrimoni als Pirineus, molt desconegut encara en l’actualitat. Vegeu les característiques de la crida al post que vam publicar en aquest mateix blog. Si teniu idees al respecte, podeu posar-vos en contacte amb la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural a observatori.cultura[arrova]gencat.cat

Cultura Viva 2022: “Lo ritme del fang”

Data: 20 d’octubre de 2022 a les 15,30h.

Projecció del curt documental i xerrada a càrrec de: Roger Sansi i Laura Holguin, membres de l’equip de la recerca.

Aquest curt és resultat del projecte: Els canterers de Miravet. Entre l’argila i els diners, un treball de camp de tall etnogràfic al municipi de Miravet durant el 2020.

Lloc: Sala Pi i Sunyer. Institut d’Estudis Catalans (IEC), carrer del Carme 47, Barcelona. Entrada lliure.

Organitza: Institut Català d’Antropologia (ICA). Col·labora: Institut d’Estudis Catalans (IEC). Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya- Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.

“Cameroon: ant-covid witches”: Segona sessió de cinema etnogràfic. Sessions ICA

Projecció i debat del documental:

Cameroon: anti-covid witches
Dir. Régis Michel, 2021

El documental explora els remeis elaborats pels ewondo per combatre la COVID-19 al Camerun, un país africà de 27 milions d’habitants que ha reportat unes taxes molt baixes de casos de COVID i de morts per aquesta malaltia.

Sessió conduïda per: Anaïs Madera Roldán (GRAIC/ICA, GREMHER/UB i GIRRPO/ICA), Josep M. Comelles (GRAIC/ICA; M.D.; Ph.D MARC-URV) i Amanda Bernal (GRAIC/ICA, Visual Trust (UB), IVAC/ICA).

Dimecres 19 d’octubre a les 18.00h.

Lloc: Museu Etnològic i de Cultures del Món, carrer Montcada 12, Barcelona. Entrada lliure

Organitza: Institut Català d’Antropologia (ICA) i Museu Etnològic i de Cultures del Món. En el marc de la 12a la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic-Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La integració del patrimoni immaterial
en els espais naturals protegits

Jornada tècnica d’estudi sobre la sexifòlia

El logotip del Parc Natural de l’Alt Pirineu és la sexifòlia o hexafòlia, flor i obra d’art ensems que sintetitza valors naturals, culturals i espirituals, motiu pel qual fou reconegut com un exemple de bones pràctiques en el Manual de Patrimoni Immaterial dels espais naturals protegits espanyols, impulsat per Silene i publicat el 2012. 

Aquest símbol d’origen arcaic, present en múltiples formes en l’àmbit del Parc natural, roman a dia d’avui un misteri per a molts. D’on prové? Què ha significat al llarg del temps? Per quina raó s’ha esculpit, gravat, pintat o brodat al llarg dels segles? Des de quins angles ens hi podem acostar? Què pot aportar aquest símbol a la societat actual i al territori pirinenc? Quines iniciatives podria esperonar? 

Aquesta jornada, en què es parlarà de la integració del patrimoni immaterial en els espais naturals protegits, tindrà lloc el divendres 28 d’octubre a la Quadra de Casa Gassia, a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Inscripcions: 973622335 o pnaltpirineu@gencat.cat (activitat de pagament 20€)

Més informació: http://parcsnaturals.gencat.cat/altpirineu

El Pont de Vilomara i Rocafort: terra de pedra seca

Casal de Rocafort
12 de novembre

La Comissió de la Pedra Seca del Pont de Vilomara i Rocafort organitza el matí del dissabte 12 de novembre al Casal de Rocafort una Jornada dedicada a la Pedra Seca per commemorar ser el municipi català líder en construccions fetes amb aquesta tècnica constructiva. Més de 1.100 barraques de vinya catalogades a la Wikipedra! A més d’una extensa xarxa de marges, aljubs, forns i tines que fan d’aquest municipi una autèntica i genuïna Terra de Pedra Seca.

La Jornada començarà a les 9:30 i tindrà aquest desenvolupament:

-Benvinguda i presentació de la Jornada per part de l’alcalde del municipi Enric Campàs.

-Col·loqui a l’entorn de les construccions de Pedra Seca amb Jaume Plans, Mireia Vila, Joan M. Vives i amb Jordi Griera-Cors de moderador.

Després d’una breu pausa la Jornada seguirà amb la presentació de:

-La Pedra Seca al nostre municipi: estat actual, a càrrec d’en Pere Trapé.

A continuació l’alcalde Enric Campàs presentarà l’acte d’homenatge als pioners en la catalogació de construccions de pedra en sec, que consistirà en:

-Exposició de la trajectòria del grup barracaire «Drac Verd de Sitges» a càrrec de Francesc Guardiola

-Lliurament d’un record de reconeixement als membres del «Drac Verd de Sitges»

-Finalment el Sr. Valentí Junyent, diputat d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona realitzarà la cloenda de la Jornada.

Per assistir a la Jornada cal fer inscripció prèvia, ja que l’aforament és limitat, en aquest enllaç.

La Comissió de la Pedra Seca del Pont de Vilomara i Rocafort està encapçalada per l’alcalde del municipi juntament amb membres de les entitats: Rocafort Patrimoni i Documentació, Grup Barracaire de Rocafort i la Biblioteca municipal.

Una proposta educativa, aplicabilitat de l’IPCITE, entorn de la tradició oral del “globo” de Masdenverge.

A l’Escola Rosa Gisbert de Masdenverge, de la ZER Montsià, els alumnes del Cicle Mitjà i del Cicle Superior de Primària estan realitzant l’activitat “A Masdenverge va caure un globo”, una proposta educativa finançada pel Museu de les Terres de l’Ebre, amb la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, i de l’Ajuntament de Masdenverge, que posa en valor el Patrimoni Cultural Immaterial local, amb una aplicabilitat de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE) .

L’activitat educativa és una aplicabilitat entorn d’aquesta tradició oral masdenvergenca, reconeguda com un del centenar d’elements culturals que han estat inclosos en l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE). Està dirigida per l’antropòloga Ingrid Bertomeu Cabrera i il·lustrada per Aurora Portillo. La proposta, que inclou diferents fitxes didàctiques i materials, explica la tradició oral generada a la població a partir d’un fet històric ocorregut el 1882: la caiguda d’un globus aerostàtic a la població, cosa que va causar una gran expectació entre els seus habitants. Aquest fet extraordinari ha anat explicant-se, generació rere generació, i ha donat com a resultat diverses manifestacions populars, iniciativa dels veïns, avui molt conegudes: una cançó, una representació teatral, una festa… que han convertit la tradició del globo en un referent de la identitat local de Masdenverge.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre i Escola Rosa Gisbert.

Col·laboració: Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Culturtal i Ajuntament de Masdenverge.

Lloc: Escola Rosa Gisbert. Masdenverge.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. info@museuterresebre.cat Tel. 977 702 954

“Mans Destres. Pep i Jan Madrenas, ceramistes”

El patrimoni gestual progatonista d’una nova sessió de la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic organitzada des del Museu del Ter en el marc de l’’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural  de la Generalitat de Catalunya. Enguany es celebra la 12ª Mostra i des de fa unes edicions té caràcter multiseu i combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció actuals, sempre amb el denominador comú de ser, d’una manera o altra, testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat.

En aquest cas, el documental gira al voltant d’en Pep i en Jan Madrenas. En Pep va estudiar a l’escola Massana de Barcelona on es va graduar en l’especialitat de ceràmica artística l’any 1975. Des de llavors, el seu món ha girat al voltant de la ceràmica. Amb taller a Vic, des de fa uns anys el seu fill Jan continua amb la mateixa passió i afició. Ells són els protagonistes  d’un nou capítol de la sèrie “mans destres”, amb guió de Cinto Torrents i realització de Jordi Crusats.

Data: Dimecres 19 d’octubre a les 19.30h 

Població i llocVic. Sala Ateneu del Casino (c. Jacint Verdaguer, 5)

Per a més informaciówww.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

L’Obra del Cançoner Popular a Sant Quintí de Mediona

La recerca de les tonades del Ball d Bastons que van fer Joan Amades i Joan Tomàs al municipi. Acte conduït per Joan Serra que parlarà de la Missió de Recerca i de la memòria oral a Sant Quintí.

Commemoració dels 100 anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. L’any 1922 el mecenes cultural Rafael Patxot va proposar a les entitats especialitzades en estudis folklòrics, reunits a l’Orfeó Català, el projecte de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. La primera labor prevista era fer un corpus musical de totes les cançons populars. També, aplegar danses, entremesos, rondalles, llegendes, refranys, jocs i instruments de música. De 1922 a 1936 es feren prop de setanta missions de recerca per part de parelles d’especialistes, un/una músic i un literat, que aplegaren documents, fotografies, feren enregistraments, etc.

Data: dissabte 22 d’octubre de 2022, a les 19.00 hores.

Lloc: Centre Cultural El Jardí (c/ Pi Margall, núm. 14) de Sant Quintí de Mediona.

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs. Col·labora: Ajuntament de Sant Quintí de Mediona.  Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC). En el marc dels 15ns Tallers i Jornades de Memòria Oral 2022-2023. Observatori del Patrimoni Etnològic de Catalunya.

V Jornada Parcs Naturals i Museus. Artesania i producte local

L’artesania i els productes locals són territori, cultura i identitat. La seva promoció reforça un model de proximitat, respectuós amb l’entorn, i que a més a més valora una manera de fer i viure.

Amb aquesta jornada es vol donar difusió i posar en comú totes aquelles bones pràctiques en les quals s’ha estat treballant els darrers anys tant els parcs naturals, com els museus, ja sigui de forma individual com de forma conjunta.

Unes accions de recerca, assessorament, producció, desenvolupament, impulsores,… i que han tingut com a últim objectiu donar a conèixer els oficis, els valors i les tradicions a partir de la recuperació de l’artesania local i el seu producte final.

Unes jornades que volen donar la oportunitat de posar en valor activitats artesanals i experiències d`èxit del nostre territori.

Museu Etnogràfic de Ripoll

Divendres 4/11/2022

De 9:00h a 17:00h. Jornada tècnica

Inscripcions obertes: museuetnografic@ajripoll.cat 972703144

Organitza:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Diputació de Girona

Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya

Museu Etnogràfic de Ripoll

Ajuntament de Ripoll

Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser