Monestir de Sant Feliu de Guíxols , 15 d’Octubre a les 18:00
Amants del teatre, la poesia i la música recordeu que teniu una cita amb el nostre patrimoni literari i musical el demà 15 d’octubre a les 18:00 h. a l’Hort del Rector del Monestir de Sant Feliu de Guíxols. Podeu comprar les entrades a l’Oficina de Turisme. Us hi esperem.
Palmira, és un espectacle musicoteatral de petit format que recull el testimoni escrit i algunes cançons cantades de les missions de recerca que la musicòloga i poetessa Palmira Jaquetti (1895-1963) va fer a la dècada de 1930 per terres gironines. La prosa dels seus dietaris de missions de recerca va ser considerada pel crític literari Joaquim Molas la millor prosa poètica dels anys trenta, i tanmateix la seva dimensió etnomusicològica n’ha eclipsat el seu relleu literari.
El jove guitarrista Izan Rubio ha fet uns bellíssims arranjaments per a guitarra. Tot plegat, traslladat per la veu i la presència d’Elisenda Rué. Palmira és l’oportunitat de descobrir un patrimoni literari i musical vinculat a l’arrel en un format teatral emocionant.
“Vull ser pastora” de Maria Velasco será la protagonista d’una nova sessió de la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic organitzada des del Museu del Ter en el marc de l’’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya. Enguany es celebra la 12ª Mostra i des de fa unes edicions té caràcter multiseu i combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció actuals, sempre amb el denominador comú de ser, d’una manera o altra, testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat.
En aquest cas, el documental retrata la història de la Cati, una pastora de vuitanta anys que cada dia pastura el ramat en terres empordaneses. Viu i treballa sola, però tot i la duresa de l’ofici afronta el dia a dia amb energia i felicitat. Una història senzilla, però commovedora que reflexiona sobre el valor de la vida.
El dissabte 15 d’octubre a les 19:00h tindrà lloc a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, a Esterri d’Àneu la presentació del llibre “Trincar eth port”, de Feliu Izard,.
La història del port de la Bonaigua és el resultat de la voluntat d’un poble que no vol ser francès i al qual calien unes comunicacions cap al sud. Va haver-hi un munt de projectes: túnels pel ferrocarril a la Ribagorça o per sota Beret; o pels cotxes al Pallars per sota la Bonaigua. Finalment els poders públics es van decantar per la solució més barata i fàcil. Aquest llibre és la història gràfica d’aquesta carretera.
Autor: Feliu Izard i Gavarró Títol: Trincar eth pòrt: la carretera de la Bonaigua en 4 actes: centenari del primer pas motoritzat -1922/2022 Lloc: Lleida/Tremp Editorial: Garsineu Any: 2022 ISBN: 9788418806179
L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya organitza la 12a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic. La Mostra des de fa unes edicions, té caràcter multiseu, i combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció actuals, sempre amb el denominador comú de ser, d’una manera o altra, testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat. En aquesta edició, la Mostra projectarà més de 40 films distribuïts en 36 sessions que tindran lloc a 18 poblacions de Catalunya durant l’estiu i la tardor de 2022.
I per desè any consecutiu, el Museu del Ter hi participa i durant aquesta tardor celebrarà 8 sessions en diferents poblacions d’Osona i el Ripollès. Concretament es celebraran a sis poblacions diferents: Manlleu (2 sessions); Vic (2 sessions); Ripoll; Torelló; Taradell i Roda de Ter. Entre aquestes sessions hi ha documentals i filmacions actuals, casos de les sessions celebrades a Ripoll, Vic i Manlleu, mentre que també hi ha 4 sessions que serviran per visualitzar i incentivar la recuperació d’antigues filmacions amb un clar interès etnogràfic.
La primera d’aquesta sessions s’ha organitzat conjuntament amb el Cineclub Vic i veurem el film d’Alexandre Koberidze (Georgia) “Què veiem quan mirem cap al cel?” on una jove parella decideix citar-se en un bar després de coincidir diverses vegades pel carrer. Però, com en un conte de fades, víctimes d’una estranya maledicció, el dia de la trobada els dos han canviat d’aparença i són incapaços de reconèixer-se. La pel·lícula de Koberidze, hàbil narrador d’històries i atent espectador de la societat que l’envolta, fa un retrat on ressalta el valor de la vida en comunitat, de l’estima i de la innocència de l’amistat primerenca. Un ritme harmònic d’escenes quotidianes.
Praga acull la cerimònia de lliurament dels Premis Europeus de Patrimoni/Premis Europa Nostra, amb la participació de representants del projecte Wikipedra.
El passat 26 de setembre de 2022 els guanyadors dels Premis Europeus de Patrimoni /Premis Europa Nostra 2022, el màxim guardó europeu en aquest àmbit, van ser guardonats en una cerimònia celebrada a la icònica Òpera Estatal de Praga. La cerimònia va reunir a uns 600 professionals, voluntaris, amants i simpatitzants del patrimoni de tot Europa. La cerimònia va ser el punt culminant de la Cimera Europea de Patrimoni Cultural 2022 que es va celebrar a Praga entre el 25 i el 27 de setembre com a part del programa oficial de la Presidència txeca del Consell de la Unió Europea.
La Wikipedra, un dels 30 projectes premiats i reconegut en la categoria de participació i sensibilització ciutadana, va ser representada per Jordi Grau, de l’Observatori del Paisatge de Catalunya i coordinador del projecte, que va anar acompanyat de Ramon Artigas, del Grup Drac Verd de Sitges i impulsor del projecte, i del director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, Pere Sala.
A banda de la cerimònia d’entrega de premis del dia 26, el dia abans es va celebrar l’Excellence Day al Museu Txec de la Música, on cadascun dels 30 projectes premiats va poder explicar de manera breu la seva iniciativa per posteriorment debatre i teixir complicitats amb la resta dels més de dos-cents participants.
Sala d’actes de l’Ajuntament Plaça de la Vila, 1 El Pla de Santa Maria Exposició del 17 d’octubre al 25 de novembre de 2022
Del dilluns 17 d’octubre al diumenge 25 de novembre de 2022, a la Sala d’Actes de l’Ajuntament del Pla de Santa Maria es farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).
L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 35 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.
Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia) i la Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès) i Ginestar (Ribera d’Ebre).
Actualment s’està fent a Bellvís (Pla d’Urgell).
Durant el 2022 anirà a: Cervelló (Baix Llobregat) i Mura (Bages).
Durant el 2023: Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Cogul (Les Garrigues), Cervià (Les Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Rocafort (Bages) i Sentmenat (Vallès Occidental).
Per ara són 51 indrets.
El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:
Divendres 30 de setembre, Núria Teno, conservadora i responsable de col·leccions del Museu de la Pesca, va dirigir la primera de les quatre sessions d’Imatges que fan parlar programades enguany dins del cicle Memòria Viva entre els mesos de setembre i desembre.
L’edició 2022-2023 de Memòria Viva està marcada pels actes de celebració del vintè aniversari de l’exposició permanent i pels cent dos anys de la inauguració del Cau de la Costa Brava, el museu de “coses dignes de ser guardades” i precursor de l’actual Museu de la Pesca. La pandèmia de 2020 no va deixar celebrar una efemèride que ara recuperem.
Memòria Viva 2022-2023
El cicle és la suma de tres activitats dirigides a la recuperació i difusió del patrimoni immaterial marítim i pesquer de la Costa Brava:
Imatges que fan parlar
Mestres i mestresses dels fogons
Converses de Taverna
Enguany aquest patrimoni eixampla la mirada també cap a temes i activitats ben vives, d’actualitat i modernes, que connecten la institució amb la realitat viva i activa del litoral empordanès.
En el marc del Festival Orígens, projecció del documental “Llars de llum”, de 50 minuts, dissenyat com a un Treball de Fi de Grau per quatre joves estudiants de Periodisme a la URV, que és fruit de nou mesos de treball durant el 2021, i té per objectiu, més enllà de ser un producte acadèmic, el de posar en valor l’evolució de l’ofici dels faroners, amb la finalitat d’impulsar el reconeixement del Patrimoni marítim i històric de la província de Tarragona.
La peça dibuixa el trànsit que va existir per passar de la mà humana a la tecnologia, i sobre quin paper tenen els faroners actualment i en el seu futur immediat. Encara avui hi ha dos faroners a la costa tarragonina que hi viuen als fars, a Salou i la Ràpita.
Així, l’audiovisual de Clara Marquiegui, Joel Medina, Sandra Pérez i Raül Rodríguez, directors, productors i responsables del documental, produït amb el suport del Port de Tarragona, fa, així, un recorregut pel passat, el present i el futur dels fars de la província de Tarragona, que es troben sota la responsabilitat del Port de Tarragona; amb els canvis que ha produït l’automatització al sector.
Inclou, entre d’altres testimonis, persones expertes en seguretat marítima, responsables dels patronats de turisme i dels museus del territori, i de dos dels protagonistes de la història dels fars, els faroners del Port de Tarragona, Juanjo Heredero, Carlos Moral i Jose Maria Moral, ja jubilat de l’ofici.
Organitza: Festival Orígens. Ajuntament de la Ràpita.
El programa de la V Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre vol fer possible la difusió de les experiències i els treballs de recerca realitzats entorn del front de l’Ebre durant la Guerra civil espanyola del 1936, amb l’objectiu de promoure la difusió, la protecció i la conservació del patrimoni cultural que aquesta va generar a les Terres de l’Ebre, especialment en els diversos espais ocupats per la Batalla de l’Ebre.
El programa de la Jornada recull, entre les diverses aportacions que es faran, dos intervencions que tenen interès etnogràfic: la ponència: “Grafiters en lluita. La guerra civil en gargots”, a càrrec d’Enrique R. Gil de Hernández, sobre les inscripcions i grafits realitzats pels soldats en moltes parets i murs de cases i masies situades al front; i la comunicació “Hoy hemos abandonado el pueblo y acampado en una vieja posición inmediata a éste”, sobre la vida als campaments situats al voltant de la Pobla de Massaluca durant la Batalla de l’Ebre, presentada per Josep Font Piqueras.
La jornada és gratuïta i està oberta al públic en general, però cal fer una inscripció prèvia, que és obligatòria, abans del 5 d’octubre.
Organitzen: Departament de Cultura, Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre, i el Consorci Memorial de la Batalla de l’Ebre (COMEBE).
Data: 8 d’octubre de 2022.
Horari: De 9.00h fins a 19.30h
Lloc: Sala Gerard Vergés del Palau Oliver de Boteller de Tortosa. Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre del Departament de Cultura, c/ Jaume Ferran i Clua, 4.
L’edició de 2022 de la Setmana de la Pedra Seca tindrà lloc del 25 de novembre al 4 de desembre. La iniciativa recollirà novament activitats arreu de Catalunya, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears amb l’objectiu de fer visible i posar en valor el patrimoni de pedra seca, el seu ofici i tècnica; així com l’important teixit d’entitats, col·lectius i persones voluntàries en què se sustenta el coneixement, la divulgació i el manteniment de la pedra seca.
Per participar en la Setmana de la Pedra Seca només cal organitzar una activitat relacionada amb aquesta temàtica entre el 25 de novembre i el 4 de desembre de 2022. El ventall d’opcions és molt ampli i pensat per tots els públics amb jornades, tallers, visites, exposicions o accions de voluntariat. La convocatòria està oberta a institucions, entitats públiques i privades, col·lectius i grups de voluntaris i voluntàries vinculades al manteniment i difusió del patrimoni i/o l’ofici de la pedra seca. Les inscripcions poden fer-se fins al 18 de novembre a través del formulari disponible al web: www.setmanapedraseca.cat
La celebració de la Setmana de la Pedra Seca 2022 coincidirà amb el 4rt aniversari de la declaració de la tècnica de la pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.
L’Associació de Micropobles de Catalunya, a través de l’Ajuntament de Torrebesses, n’assumeix des d’aquest any l’organització després de dues edicions liderades per ADRINOC (Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya) creadora i impulsora de la iniciativa a través de COL·LABORAxPAISATGE. La presentació oficial de la Setmana es farà a Bellvís el 6 d’octubre en el marc de la inauguració de l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, una mostra itinerant que apropa el coneixement d’aquesta tècnica arreu de Catalunya.
