XIII Trobada d’entitats locals de cultura i patrimoni de la Selva

El proper dissabte 27 de novembre de 2021 al Museu Etnològic del Montseny tindrà lloc la tretzena edició de la Trobada d’entitats locals de cultura i patrimoni de la Selva. La trobada, que està organitzada pel Centre d’Estudis Selvatans, el Consell Comarcal de la Selva i l’Arxiu Comarcal, Ajuntament d’Arbúcies – Museu Etnològic del Montseny i compta amb el suport de la Diputació de Girona i l’Institut Ramon Muntaner, està adreçada a investigadors, responsables d’equipaments patrimonials, món educatiu i universitari i entitats culturals amb l’objectiu d’intercanviar iniciatives i projectes de l’àmbit.

Dins els actes de la trobada, com és habitual, es realitzarà la presentació dels resultats de la Beca de Recerca la Selva, en aquesta ocasió dels anys 2019 i 2020, així com la presentació de la darrera recerca publicada dins la col·lecció Estudis i Textos del Centre d’Estudis Selvatans: “La tradició terrissera de Breda (s. XV-XX). Terreres, obradors, forns, elaboració i vocabulari”, resultat del treball guanyador de la Beca 2017. La presentació anirà a càrrec dels autors, Anna Anglisano i Jordi Goñi i de Jordi Tura, autor del pròleg. Podeu trobar el programa complet de la jornada en aquest enllaç

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Sala d’exposicions de la Demarcació de Girona del COAC
Pl de la Catedral, 8 Girona
Exposició del 2 de desembre de 2021 al 31 de gener de 2022

Del 2 de desembre al 31 de gener de 2022, a la Sala d’exposicions de la demarcació de Girona del COAC (plaça de la Catedral, 8), es farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb l’edició de Vilafranca del Penedès, s’haurà fet 21 vegades a Catalunya. Des del març del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Actualment està a Móra la Nova (Ribera d’Ebre). A continuació està previst que, encara durant el 2021, vagi a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).

Durant el 2022 anirà a: Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Olivella (Garraf), Igualada (Anoia), la Morera de Montsant (Priorat), Perpinyà (Catalunya nord), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat) i Mura (Bages).

Durant el 2023: Vila-rodona (Alt Camp), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Subirats (Alt Penedès) i la Nou de Gaià (Tarragonès).

Per ara són 40 indrets.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

14ns Tallers de Memòria Oral. Workshop “L’estudi de la Terrissa al Pirineu”

Quadra de Casa Gassia-Ecomuseu de les Valls d’Àneu

Divendres, 26 de novembre de 2021

PROGRAMA

10.30 h Presentació del Workshop

11.00 h Ponència: “Ramon Violant i la indústria terrissera del Pirineu: el vocabulari (1950)”, a càrrec d’Ignasi Ros Fontana, historiador i tècnic de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

12.00 h Pausa-cafè

12.30 h Taula rodona L’estudi de la terrissa del Pirineu. Present i futur. A càrrec de:

– Miquel Espot. Col·leccionista i estudiós de la terrissa del Pirineu.

– Antoni Fernàndez. Restaurador i estudiós del patrimoni material pirinenc.

– Jaume Elíes. Col·leccionista i estudiós de la terrissa del Pirineu.

– Josep Tugues. Arqueòleg i tècnic de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

– Marta Prunera. Restauradora

14.00 h Dinar

16.00 h Visita al fons de terrissa del Pirineu de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Inscripció gratuïta. Podeu trucar al 973626436 o enviar un correu a reserves@ecomuseu.com

Organitza:

Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Museu de Tàrrega, IPEC, Departament de Cultura

La cultura de l’aigua a la Vall d’en Bas

Presentació del llibre “La cultura de l’aigua a la Vall d’en Bas”. Fruit d’un exhaustiu treball de recerca, la monografía recull l’arquitectura i la història de les activitats preindustrials a l’entorn de l’Alt Fluvià i que gira a l’entorn de la importància de l’aigua que ha alimentat al llarg dels segles els molins i l’agricultura. Des de sempre, l’aigua ha estat un element indispensable a la Vall d’en Bas. Ha esdevingut el motor de la vida i de l’economia a través de l’agricultura i la ramaderia i també ha fet funcionar els molins hidràulics de les llars i els masos escampats arreu de la Vall.

Aquest llibre ha estat possible gràcies a la col·laboració entre l’Ajuntament de la Vall d’en Bas, el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca (PEHOC) i l’Institut Ramon Muntaner i el suport de Prodaisa i la Diputació de Girona.

Data: Divendres 26 de noviembre de 2021 a les 19.30h

Lloc: Can Trona. Passatge de Can Trona, 26, Joanetes, La Vall d’en Bas

“Las chicas de la Saphil”, protagonistes de la Mostra de Cinema Etnogràfic

“Las Chicas de la Saphil” és un documental centrat en els testimonis i per tant en la memòria oral. Són les protagonistes les que ens expliquen, en primera persona, com van viure aquesta experiència tan singular i que ha tingut molta importància al Ripollès. En aquesta comarca i des de mitjans del segle XIX, s’hi van instal·lar una quinzena de colònies. Una d’elles, és la colònia de Santa Maria, o també coneguda com el Roig.  L’any 1920 la va comprar la “Societat Anomnima de Peinaje e Hilatura de Lana”, la SAPHIL, una empresa tèxtil amb  seu a Terrassa.  A partir dels anys seixanta aquesta fàbrica va fer una important renovació de maquinària que requeria a la vegada d’u increment notable del nombre de treballadors. A partir d’aquí va néixer el projecte anomenat “Centro experimental de enseñanza media de la empresa Saphil”. Aquest projecte consistia a buscar noies de 14 o 15 anys, que volguessin treballar i estudiar per fer el BUP, el Cou o cursos de formació professional. També havien de netejar i cuinar a la residència on vivien. La residència-escola era gestionada per un grup de dones seglars i l’escola tenia un director. Aquest projecte va néixer l’any 1963 i va acabar l’any 1986, durant aquests vint-i-tres anys hi van passar més de 900 noies, la majoria provinents de províncies del nord d’Espanya, principalment de Lleó.

El documental, és fruit d’una col·laboració entre el Museu del Ter i el Museu Entogràfic de Ripoll, amb la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya i es projecta en el marc de la 11a Mostra de Cinema Etnogràfic. En l’edició d’enguany, la temàtica seleccionada és “La mirada de gènere” i és que la història l’expliquen els vencedors, i la societat els homes. Per sort, però sobretot gràcies a l’esforç de moltes dones implicades, aquest panorama va canviant a poc a poc. També passa al cinema etnogràfic, on cada cop més s’escolten les veus de les dones, els seus testimonis, i on progressivament va guanyant terreny una nova mirada que supera el paradigma patriarcal. El documental “Las chicas de la Saphil” n’és un bon exemple.

Data: Divendres 26 de novembre a les 20h

Lloc: Teatre cinema comtal. Carrer dels Pirineus, 8. Ripoll

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Salvador Masdéu: els secrets del fang

Museu Arxiu Municipal de Llavaneres. Ctra. de Sant Vicenç de Montalt, 14 (Can Caralt), Sant Andreu de Llavaneres
Del 26 de novembre de 2021 al 30 de gener de 2022

El Col·lectiu de pessebrisme El Bou i la Mula i el Museu arxiu de Sant Andreu de Llavaneres exposen l’obra de Salvador Masdéu i Freixenet (Barcelona 1859 – 1924), autor de “totes les figures de pessebre bones del seu temps”, en paraules de Joan Amades. Tot i formar part de moltes vitrines de col·leccionistes i la influència de la seva obra en artistes coetanis i posteriors, se’n sabia ben poques coses, i encara no totes eren correctes. La seva extrema humilitat, que feia que ni signés les seves peces ni deixés que escrivissin el seu nom quan li feien una entrevista al diari, va contribuir a aquest desconeixement. Amb aquesta exposició es posa llum a la foscor que imperava sobre un dels figuraires de pessebre amb més influència durant la segona meitat del segle XIX i primera del vint.

L’exposició “Salvador Masdéu: els secrets del fang” s’ha cuit a foc lent. És fruit d’una recerca que pretén posar en valor l’art i l’ofici de Salvador Masdéu, donar-lo a conèixer i retre-li un merescut homenatge. La recerca ha permès posar llum a moltes ombres sobre el personatge, de qui només es coneixia el que havien publicat Joan Amades i Josep Maria Garrut. Els investigadors d’El Bou i la Mula han arribat per línia paterna fins a principis del segle XVIII, han descobert quants fills van tenir en realitat en Salvador i l’Eulàlia i han localitzat els descendents fins a quatre generacions. A l’exposició s’explica el seu viatge a l’Argentina, la mort de la Paulina -una de les seves filles- en un bombardeig de la Guerra Civil, la seva obra, els seus imitadors i els seus seguidors, i molts altres aspectes sorprenents.

Gran part de la seva obra s’ha conservat i s’ha transmès de generació en generació gràcies als col·leccionistes. Alguns d’ells han col·laborat cedint les seves peces, fet que ha permès reunir més d’un centenar de figures de l’autor.

Exposició comissariada per Jordi Montlló Bolart, Ferran Manau i Graupera, Antoni Dorda i Laura Bosch.

Més informació: Jordi Montlló Bolart. Tel. 676 259 583, jordimontllo[arrova]gmail.com

Els usos de l’aigua a la comarca del Priorat

En el marc dels 13ns Tallers de Memòria Oral, organitzats per l’Observatori del Patrimoni Etnològic de Catalunya, des de Carrutxa presentarem, aquest dimecres dia 24 de novembre, la recerca “Els usos de l’aigua a la comarca del Priorat”.

A través de diferents testimonis, parlarem sobre aquest recurs natural que han tingut les persones que han habitat i habiten la comarca, en que aquest ha estat i és un bé escàs i, per tant, preuat al tractar-se d’una comarca de secà. 

L’aigua, que s’ha usat per a diferents àmbits de la vida quotidiana (com ara el regadiu, l’abeurament dels animals o les diferents tasques domèstiques), ha estat i segueix sent un element primordial per a la vida i un tema d’absoluta continuïtat.

Aquest cop ens centrarem en com els veïns de la comarca s’abastien d’aquest bé abans de l’arribada de l’aigua als pobles i a les cases i com, posteriorment, s’incrementava el seu ús. També parlarem dels períodes de sequera i de les fonts dels pobles que avui, més que punts d’aigua, són espais emblemàtics per als seus municipis.

L’acte tindrà lloc, el dimecres dia 24 de novembre, a les 19 h, al local de Carrutxa.

Taller de memòria oral: llegendes al Penedès

L’objectiu d’aquest taller és documentar les llegendes que coneix la gent i que es mantenen vives a la vegueria del Penedès. Les llegendes són narracions orals o escrites, d’aparença més o menys històrica, amb una proporció variable d’elements imaginaris o mitològics. Intervindran el folklorista Bienve Moya i l’estudiós Gener Aymamí, la conducció del taller anirà a càrrec d’Àngels Travé, coordinadora de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès. Aquest taller de memòria oral és obert a tothom.

Data: dissabte 27 de novembre, a les 18 h.

Lloc: Centre Cultural El Local (c/ Eduard Maristany cantonada amb c/ Onze de setembre) de Sant Pere de Ribes.

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs, en conveni amb l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Ramon Muntaner.

Aquesta activitat forma part del programa dels 14ns Tallers i Jornades de memòria Oral de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya. Més Informació: Institut d’Estudis Penedesencs.

Ja us podeu inscriure al 2n Congrés Català d’Antropologia

S’obre el registre per a inscripcions al 2n Congrés Català d’Antropologia, #COCAGirona22 que se celebrarà els dies 27, 28 i 29 de gener a Girona. Enguany, tindran lloc un total de 45 sessions, entre simposis, rutes, taules rodones, exposicions i presentacions de llibres.

El període d’inscripcions finalitzarà el 31 de desembre de 2021.

Us hi esperem!

Tota la info: https://coca.antropologia.cat/

Els germans Caballeria, corders de Manlleu, protagonistes de la Mostra de Cinema Etnogràfic

Els germans Caballeria eren uns coneguts corders i espardenyers de Manlleu. L’any 1987 en Joaquim Albareda, l’Assumpta Tort i l’Imma Domènech, historiadors, els varen entrevistar per documentar-ne l’ofici. Amb filmacions de Josep M. Roma i fotografies de Joan Domènech, varen documentar aquest ofici que passats més de 30 anys recuperem en el marc de la Mostra de Cinema Etnogràfic. El muntatge audiovisual actual és obra de Guillem Roma.

La Mostra, organitzada des de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb diverses entitats, entre aquestes el Museu del Ter, combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció actuals, sempre amb el denominador comú de ser, d’una manera o altra, testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat.

Data: Dijous 25 de novembre de 2021 a les 20h

Lloc: Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1. 08560 Manlleu

Per a més informació: http://www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter

Activitat gratuïta. Cal reserva prèvia clicant a l’enllaç https://bit.ly/3oC6FSt, trucant al 938515176 o enviant un correu electrònic a info@museudelter.cat