El Simposi Casteller de Catalunya i la Fira Castells amplien les mirades per les Decennals de Valls 2021+1

  • Les Decennals de Valls acolliran el 10è Simposi Casteller de Catalunya i la 10ª Fira Castells
  • Inclusió, dona, pandèmia, patrimoni de la Humanitat i enogastronomia, estructuren les temàtiques del Simposi
  • Especialistes de les Falles de València, el Sant Joan de Ciutadella, la Setmana Santa de Sevilla, el Misteri d’Elx o les Falles del Pirineu, convidats
  • La música serà la protagonista de la inauguració amb Vicent Torrent, cantant de la mítica formació valenciana Al Tall
  • Carme Ruscalleda, la cuinera amb major projecció internacional, en farà la cloenda
  • A més dels ponents, també s’hi podran exposar comunicacions lliures
  • La FiraCastells se situa a la plaça del Quarter i el carrer Germans de Sant Gabriel
  • Multiplica les seves activitats familiars fins arribar-ne a la vintena, a més de 16 expositors
Foto: Guía Repsol

Les Festes Decennals de Valls 2021 + 1 faran honor a l’ADN de la ciutat i la convertiran el primer cap de setmana, entre divendres 28 i diumenge 30 de gener, en un territori d’alt voltatge casteller. El Simposi Casteller de Catalunya i la Fira Castells arriben a la seva desena edició. Mentre el Simposi serà l’actiu més important del dissabte 29 en l’equipament cultural del Convent del Carme i també, com a nou espai, en la Cooperativa Agrícola situada just al davant, la Fira Castells, amb 20 activitats de dinamització i participació i també 16 expositors, s’inaugurarà divendres 28 a primera hora de la tarda i mantindrà la seva activitat fins al vespre del diumenge 30 també estrenant una nova ubicació, concretament la plaça del Quarter, l’Institut Serra de Miramar i el carrer Germans de Sant Gabriel. Aquestes activitats compten amb la col·laboració de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya, dependent de la Generalitat, i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.

El 10è Simposi Casteller de Catalunya comptarà amb una inauguració i una cloenda d’alta rellevància. Així la conferència inaugural anirà a càrrec deVicent Torrent, musicòleg i cantant de la mítica formació valenciana Al Tall, de manera que la vinculació de la música amb els castells serà per primer cop protagonista en aquesta convocatòria. Pel que fa a la cloenda, serà la cuinera Carme Ruscalleda, la de major projecció internacional, la que dissertarà sobre la relació entre els castells i la cuina, centrant-se en els esmorzars de forquilla, els quals el Simposi ha posat en valor en diferents edicions.

Tres àmbits

El Simposi s’ha estructurat en tres àmbits: el social, el tècnic i l’enogastronòmic, que es desenvoluparan de manera simultània de forma que la convocatòria amplia la capacitat d’absorció d’assistents. Durant el matí hi haurà taules rodones amb ponents convidats, mentre que a la tarda els àmbits social i tècnic esdevindran espai de presentació de comunicacions i de debat. Aquetes comunicacions podran tenir una durada entre 5 i 10 minuts, i caldrà formalitzar-ne la comunicació a través de l’email simposicasteller@decennalsvalls.cat

Foto: Enderrock

En l’àmbit social, es tractaran dues temàtiques: la dels castells com a  manifestació al servei de la inclusió, i la de la represa post pandèmia de les festes patrimonials. El factor inclusiu s’abordarà des de les perspectives de la immigració, l’àmbit universitari, la del col·lectiu LGTBIQ+, i la de com arriba una colla a la seva comunitat local. Hi prendran part les colles Castellers de Barcelona, Castellers de Tortosa, Marrecs de Salt, Nens del Vendrell i Trempats de la Universitat Pompeu Fabra. En la de la represa post pandèmia tindran el protagonisme algunes de les grans celebracions patrimonials, com les Falles de València, les Festes de Sant Joan de Ciutadella, la Semana Santa de Sevilla i la muixeranga del País Valencià com a antecedent dels castells.

En l’àmbit tècnic, també es profunditzarà en dues temàtiques. Per una banda, es parlarà de l’aportació de dona al vessant tècnic dels castells, amb la participació de castelleres de les colles Bordegassos de Vilanova, Minyons de Terrassa, Xiquets de Tarragona i de les dues dels Xiquets de Valls. La segona anàlisi se centrarà en discernir els avantatges i els inconvenients que generen les declaracions de Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO. En aquest debat participaran estudiosos coneixedors de manifestacions que tenen aquest rang com el Misteri d’Elx, el Cant de la Sibil·la de l’illa de Mallorca, les Falles del Pirineu, el flamenc i els mateixos castells. Les moderadores del Simposi seran la comunicadora visual Marta Ferré i les periodistes Judit Benages, Aina Mallol i Cristina París, totes de les localitats de Valls i Vilafranca del Penedès.

Espai enogastronòmic

Foto cedida

El tercer àmbit del 10è Simposi Casteller serà l’enogastronomia. Al llarg de la jornada hi haurà quatre showcookings a càrrec de Ramon Martí del Restaurant El Llagut de Tarragona, Josep M. Tules “Pitu Mosquits” de la Colla Xiquets del Serrallo, els cuiners de la Colla del Bou de Reus, i l’equip del paleontòleg Eudald Carbonell de la Universitat Rovira i Virgili. Tots posaran en valor la vinculació de la cuina i els castells, com una part indissociable de la vida de les colles castelleres i també el rol que juga en les diades castelleres de llarga tradició.

Paral·lelament, hi haurà dues activitats enogastronòmiques amb la presentació del Cava de les Decennals 2021 + 1 per part d’Adernats, de Nulles a l’Alt Camp, i la conferència tast “La geografia castellera segons el vi·, en la qual l’enòleg i professor del Màster Europeu en Innovació Enoturística de les universitats Rovira i Virgili, Bordeus i Porto, Antoni Sánchez Ortiz, interrelacionarà les principals denominacions d’origen catalanes i algunes grans places castelleres.

La 10ª Fira Castells, espai marcadament familiar

La desena edició de la Fira Castells, coorganitzada entre la Fundació de les Decennals i la Revista Castells, s’ubicarà en la plaça del Quarter, en l’Institut Serra de Miramar i en el carrer Germans de Sant Gabriel. S’hi accedirà pels carrers del Teatre i Anselm Clavé. Per primer cop els continguts familiars i les activitats de dinamització han estat dissenyats per la Fundació En Xarxa, que també hi aportarà el gruix del monitoratge. També hi haurà la clàssica zona d’estands d’exposició. L’horari serà divendres de 16 a 20.30 h, mentre que dissabte i diumenge al matí de 10 a 14.30 h i a la tarda de 15.30 a 20.30 h, de manera, doncs, pràcticament continua.

Les activitats s’han estructurat en cinc àmbits, cadascun dels quals responen a un dels conceptes del lema casteller per excel·lència –força, equilibri, valor i seny– així com al del Patrimoni Immaterial de la Humanitat. En aquest sentit, els estands de les dues colles dels Xiquets de Valls oferiran activitats vinculades a altres manifestacions de torres humanes del món que també gaudeixen d’aquesta distinció, com els acròbates del Magrib i la muixeranga valenciana, de manera que des del quilòmetre zero casteller es potenciarà el caràcter mediterrani i internacional d’aquestes construccions. Les nenes i nens que assisteixin a aquests dos tallers s’enduran un zoòtrop amb imatges d’aquestes arquitectures humanes, el mecanisme antecedent del cinema esdevingut l’icònic premi de la Nit de Castells que anualment se celebra a Valls.

La vintena d’activitats les complementaran les parets d’escalada, el parc d’agilitat de fusta, la zona d’equilibris, la pista, les esferes, “Construïm” –activitat d’experimentació de construccions–, Kappla –altres construccions senzilles, complexes i gairebé impossibles–, un minirocòdrom, un rocòdrom inflable, dos rocòdroms amb pont i tirolina de 30 metres, els Xics del Xurrac –la colla castellera dels jocs de fusta–, el joc del seguici cerimonial de Valls, un 3 en ratlla Joves/Vella amb taps de suro esdevinguts castelleres i castellers,  així com tallers de confecció de clauers amb taps de suro, d’imants de nevera emulant el mocador casteller amb el nom de cada nena o nen, de pinces castelleres de fusta de cap rodó, i de rètols per panys de porta “no molestar” castellers.

L’accés de nenes i nens a les atraccions i activitats de la Fira Castells requerirà adquirir una entrada a preu simbòlic que es bescanviarà per una polsera en l’accés del recinte. L’accés per als menors de 2 anys i l’accés per a adults acompanyants de tota la canalla serà gratuït sense entrada ni polsera. Les entrades seran de migdia –matí o tarda– per facilitar la rotació de les usuàries i usuaris.

Clips visuals dels expositors

La visita als estands d’exposició serà lliure. Oferiran productes de temàtica castellera o vinculada a la cultura popular. El tipus d’estands participants s’estructurarà en diferents tipologies i orientacions: artesania com penjolls, braçalets, estoigs, llibretes o llapis; roba com samarretes, bosses, jerseis o mocadors castellers; decoració com cartells, ninos o material de la llar; llibres d’assaig, ficció, infantil, de difusió o de les colles; i mitjans de comunicació amb les publicacions de temàtica castellera.

De cadascun dels 16 expositors la Revista Castells enregistrarà prèviament un vídeo específic de 90 – 120 segons per veure com elaboren els productes als seus tallers d’artesania per detallar tot el procés de producció i presentació. Per als expositors que no siguin artesans, s’hi mostrarà l’activitat que duen a terme. Els vídeos es publicaran en un canal de YouTube específic de la Fira Castells a partir del 10 de gener. També es publicaran a les xarxes socials (FB, Tw i Instagram), cada dia, des del 10 i fins al 26 de gener de 2022, un de diferent. També es penjaran en format Reels, per aconseguir un impacte destacat. Durant la Fira estaran visible en format loop en una pantalla a l’estand de la Revista Castells.

Amb motiu del 25N el Museu del Ter proposa “inVISIBLES”

“inVISIBLES” és un dispositiu d’arts escèniques i visuals itinerant. El dispositiu converteix al públic en protagonista de l’experiència perquè empatitzi amb la desigualtat i es convertixi en activista del canvi. Una experiència col·lectiva on els assistents es posen a primera línia per ser part del canvi. Apel·la a la col·lectivitat per fer front a la desigualtat.

La proposta de la companyia Anònima es nodreix de les recerques impulsades des del Museu del Ter, en aquest cas i de manera molt especial en aquelles on les dones han estat al centre de la nostra mirada. El Museu fa anys que treballa per visibilizar a les dones del Ter, protagonistes de la història tèxtil de casa nostra i documentals com “Camins de dones”, “Voltreganeses” o l’exposició “Xinxes, puces i fabricantes”, així com la remodelació de l’exposició permanent “La societat industrial”, o el taller educatiu “Una majoria invisible. Les dones a les fàbriques”, en són només alguns exemples. Els resultats d’unes recerques, de fort component etnològic i que en la majoria de casos han estat possibles gràcies a la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.

“invisibles” segueix el fil de les dones que caminaven juntes per anar a la fàbrica, i té com a objectiu visibilitzar les dones compartir experiències, interessos, preocupacions,… en un context social i polític desfavorable.

Es tracta d’una activitat gratuïta que es podrà veure els dies 20 i 21 de novembre i cal inscripció prèvia. Una estona abans de l’espectacle, el públic rebrà al seu telèfon mòbil una ubicació que serà el lloc on comença el recorregut on haurà de caminar, afinar els ulls i les orelles per fer possible “inVISIBLES”.

Data: 20 i 21 de novembre de 2021 a les 20 i 21.30h

Lloc: Passeig del Ter, Manlleu. Una estona abans de l’espectacle, les persones inscrites rebran al seu mòbil una ubicació “precisa” que serà el lloc d’inici del recorregut.

Activitat gratuïta amb places limitades. Inscripció prèvia: trucant al Museu del Ter de dimarts a divendres de 9 a 14h (93 851 51 76)

Per a més informació: www.museudelter.cat -938515176 – info@museudelter.cat

Els pobles abandonats. Una herència universal per al coneixement i desenvolupament del territori.

Més enllà del romanticisme d’un passat idíl·lic que ens pot suggerir la visió de les parets enrunades de les cases o de l’església d’un poble o del record de formes de vida d’aquest passat, l’estudi del despoblament rural ens aporta força elements de reflexió sobre l’evolució de la nostra societat en un present en què s’albiren incerteses considerables derivades de la pandèmia, el canvi climàtic o la crisi energètica.

Amb la voluntat d’obrir a la comunitat la reflexió al voltant d’aquestes qüestions, el març d’enguany vam organitzar la jornada Pobles abandonats. Els paisatges oblidats del Camp i del Priorat, centrada en una mostra d’exemples representatius de nuclis poblacionals propers a Reus, però aprofundint, alhora, en les raons que motiven l’abandonament dels pobles rurals o la substitució de la població que hi havia residit històricament. Així doncs, en aquesta línia, hem col·laborat en el recull de dades per al projecte Pobles abandonats. Una herència universal per al coneixement i desenvolupament del territori, impulsat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Ramon Muntaner (IRMU).

El pròxim 18 de novembre, a les 19 hM. Carme Jiménez, directora de l’Institut Ramon Muntaner i codirectora del projecte esmentat, i Ernest Cabré, col·laborador en el projecte a través de l’Institut Ramon Muntaner, el presentaran al local de Carrutxa (travessera del carrer Nou de Sant Josep, 10 baixos).

Llibre de la X Trobada de Pedra Seca

El Pinós, Vinalopó Mitjà

Un dels actes de la XI Trobada Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional fou la presentació, per part de Clara Isabel Pérez, del llibre que recull les ponències i comunicacions de l’anterior Trobada, que es va fer al Pinós, del 18 al 20 d’octubre de 2019.

El llibre l’ha editat l’Ajuntament del Pinós, amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana, l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) i de FedinesPV. Recull les 35 ponències i comunicacions, a més de la informació dels 6 pòsters presentats. Consta de 319 pàgines.

Està estructurat segons els apartats en els que es va definir la Trobada:

BLOC 1: “Gestió patrimonial de la pedra seca: Experiències públiques i privades abans i després de la declaració de la UNESCO”. 1 ponència i 4 comunicacions.

BLOC 2: “Construir en pedra seca hui. Ofici i alternatives d’ocupació. Experiències realitzades per a la recuperació de l’ofici, formació i eixides professionals de la tècnica de la pedra seca. Noves construccions i restauració”. 1 ponència i 6 comunicacions.

BLOC 3: “Pedra seca heretada. Estudis de patrimoni material i immaterial, conservació, eines innovadores…”. 1 ponència i 13 comunicacions.

BLOC 4: “El futur de la pedra seca. Revaloració del patrimoni cultural: turisme, educació, medi ambient, agricultura…”. 1 ponència i 12 comunicacions.

Finalment hi ha el resum de la taula rodona de margers (del País Valencià, Catalunya i les Illes).

Per adquirir aquest llibre cal contactar amb: Clara Isabel Pérez (archivog@pinoso.org)

X Trobada d’Estudiosos del Montseny

Els propers dies 24 i 25 de novembre tindrà lloc a Viladrau (Osona) la X Trobada d’Estudiosos del Montseny, un espai de trobada de persones estudioses del patrimoni del Montseny en tots els seus vessants. Enguany, dins l’apartat de patrimoni històric i cultural es presenten diferents recerques vinculades amb el patrimoni etnològic del Montseny:

  • Treballs i recerques fets en els darrers anys sobre la terrissa de Breda. Jordi Goñi i Sarsanach
  • Localització de l’alt Forn del Figaró. Eusebi Casanelles Rahola i i Laia Gallego Vila
  • Inventari del fons patrimonial de màquines de cinema d’Àngel Rabat Graugés. Àlex Rabat
  • L’alimentació al Montseny: tradició, evolució, patrimoni. Lluís Garcia Petit

La desena edició de la Trobada d’Estudiosos del Montseny està organitzada per la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Viladrau. Podeu consultar el programa sencer en aquest enllaç

Disponible al canal de Youtube del Museu del Ter la jornada Cultura Viva 2021

Dissabte 13 de novembre es va celebrar a Manlleu la IXbis Jornada de Presentació de Recerca Etnològica a la Catalunya Central. A la jornada, organitzada pel Museu del Ter amb la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, es van presentar recerques de temàtiques etnològiques diverses realitzades a les comarques d’Osona i el Bages.

Aquests són els minutatges de les presentacions de la jornada:

2:4030:47 Judit Caballeria. Manlleu, ciutat de teatre

31:411:01:38 Glòria Ballús. Manuel Jovés i Torras (*1886; †1927). De director de l’Orfeó Manresà a compositor de tangos.

1:02:501:25:10 Gerard Verdaguer. Les beceroles del futbol a Borgonyà

1:28:442:13:29 Santi Ponce, José Antonio Corral, Jacint Torrents i María del Agua Cortés. Aproximació a les festes del segar i el batre a Osona

2:14:222:35:59 Laia Miralpeix i Maria Godayol. La Setmana Santa a Taradell

2:36:433:06:02 Joan Arimany. Revista de relíquies cristianes a Catalunya “Reliquiae Sanctorum In Catalonia”

3:06:513:30:10 Glòria Fluvià i Jordi Ballús. 70 anys de Ràdio Roda.

3:30:423:50:48 Jordi Grané. Desvetllem la memòria de la pàgina de facebook Som de Manlleu

Per a més informació: http://www.museudelter.catinfo@museudelter.cat – 938515176

Setmana de la Pedra Seca 2021

Més de cent activitats s’han inscrit a la 2a edició de la Setmana de la Pedra Seca.Exposicions, cursos i tallers de restauració, xerrades, activitats de voluntariat, sortides de descoberta, concursos a Instagram,… Activitats per a totes les edats i per a tots els públics, organitzades per entitats, col·lectius i voluntaris d’arreu dels Països Catalans, per tal de difondre i posar en valor la pedra seca com a patrimoni, com a ofici i com a tècnica constructiva.

El gruix de les activitats tindrà lloc a Catalunya (88), les Illes Balears (7) i Andorra (4). N’hi haurà també una a la Catalunya Nord i una al País Valencià. Per categories, es faran 41 sortides de descoberta del territori, 23 activitats de formació i construcció i 37 activitats de divulgació, tot i que aquest nombre es podrà veure incrementat en els propers dies.

Per la seva originalitat,destaquen per exemple activitats com passejades amb tast de productes locals, recorreguts fotogràfics o de catalogació de construccions, una ruta teatralitzada, un taller de cuina vinculada a la pedra seca, un taller de maquetes, la realització d’un pessebre en un paisatge de pedra seca o diverses exposicions, entre elles una que tindrà lloc a l’interior d’una barraca.

Nombroses sortidespermetran descobrir nous itineraris de pedra seca de la mà de coneixedors locals, i es podrà aprendre la tècnicai participar de la restauraciódel patrimoni de pedra seca o participar de la reflexió del futurd’aquest patrimoni, tècnica i ofici a casa nostra a través de diverses jornades divulgatives. Es presentaran també diferents publicacions, i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura tradicional farà entrega del 2n Premi Pedra Secaa la Fundació El Solà de la Fatarella.

La Setmana de la Pedra Seca tindrà lloc del 19 al 28 de novembre de 2021, coincidint amb el 3er aniversari de la declaració de la tècnica de la pedra seca com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.

Les activitats programades es poden consultar a l’Agenda en línia i al mapa d’ubicacionsa www.collaboraxpaisatge.cat/setmana-de-la-pedra-seca/ i es poden seguir també a les xarxes socials amb el #SetmanadelaPedraSeca.

La Setmana de la Pedra Seca neix amb l’objectiu de visibilitzar i posar en valor no només aquest patrimoni, ofici i tècnica constructiva sinó especialment l’important teixit d’entitats, col·lectius i persones voluntàriesen què se sustenta el coneixement, la divulgació i el manteniment de la pedra seca a casa nostra. És una iniciativa de COL·LABORAxPAISATGEen col·laboració amb nombroses entitats del territori dels Països Catalans.

COL·LABORAxPAISATGE és un projecte de cooperació impulsat per ADRINOC amb l’assessorament de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, que compta amb la col·laboració de l’APSAT (Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional) i la participació de cinc grups d’acció local (GAL) d’arreu del territori català: el Consorci Leader Desenvolupament Rural del Camp, el Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià, l’Associació Leader de Ponent, el Consorci Intercomarcal d’Iniciatives Socioeconòmiques Ribera d’Ebre-Terra Alta i l’Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central. El projecte compta també amb un soci a la Catalunya Nord (França), el Parc Natural Regional del Piri- neu Català, que gestiona el GAL Terres Romanes en Pays Catalan.

COL·LABORAxPAISATGEés un projecte subvencionat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya en el marc dels Ajuts de Cooperació Catalana entre Grups d’Acció Local i cofinançat pel FEADER.

Oralitat i Memòria. Jornada de Reviure el Patrimoni

25 de novembre de 2021 al matí a l’Auditori de Cervera

La Segarra, un any més, es converteix en un territori de contes amb la celebració del Festival Segamots, l’art de contar històries, i el Museu de Cervera hi continua donant suport i vinculant-s’hi per reivindicar el poder de la paraula.

La narració oral, com a fet col·lectiu, és una inesgotable font de coneixements que es transmeten de generació en generació, és el mitjà idoni per fer palesa la nostra identitat, però també la nostra interculturalitat. És l’espai per celebrar i per redescobrir, per revitalitzar i per refermar un patrimoni immaterial que és fonament imprescindible de la nostra memòria.

El Museu de Cervera vol debatre sobre la importància de l’oralitat per construir històries en primera persona i per “reconstruir” històries locals que acaben sent històries universals. Volem conèixer altres projectes que també han posat el focus en aquest art d’explicar per entendre el seu poder de connectar, d’emocionar, de transmetre coneixements i de crear comunitat.

Malgrat el canvi de paradigma generat per la pandèmia, que ha capgirat un aspecte fonamental de l’oralitat com és la necessitat de contacte entre el narrador i la comunitat, continuem necessitant històries que ens expliquin el mon i a nosaltres mateixos. Els formats, les estratègies i les iniciatives són diverses però totes elles segueixen reivindicant la necessitat de comunicació i de reconeixement.

Amb aquesta edició, el Museu de Cervera arriba a la 15a edició de les jornades Reviure el patrimoni.

Enguany es podrà seguir en dos formats: presencial i en streaming pel canal de YouTube del Museu de Cervera

Inscriu-te aquí

Descarrega’t el programa

Col·labora:
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya 

Activitats sobre la construcció de murs en pedra seca a Amposta.

Presentació del manual “Tècnica de construcció de murs en pedra seca: regles professionals”, i inauguració de l’exposició “Tot un món de pedra seca”, amb motiu de la Setmana de la Pedra Seca 2021.

El llibre, publicat per Col·laboraxPaisatge, amb la col·laboració de Brau Edicions, és la traducció al català del manual del mateix títol editat en francès per l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-oriental de Catalunya (ADRINOC) el 2017; una entitat sense ànim de lucre creada per gestionar l’aplicació de la metodologia LEADER en el seu àmbit territorial,. El manual francès és el llibre de capçalera dels dos certificats de Qualificació Professional de Construcció en Pedra Seca que s’imparteixen a l’estat francès. Recull indicacions sobre les tècniques necessàries per a la bona construcció en pedra seca, i en català està dirigit tant a constructors professionals i treballadors del camp com a qualsevol persona que pugui necessitar informació tècnica per realitzar o bé per encarregar aquest tipus d’arquitectura.

L’exposició “Tot un Món de Pedra Seca” recull continguts vinculats als diferents tipus de construccions de pedra seca, especialment les existents a les Terres de l’Ebre, i s’ha realitzat amb l’objectiu de que sigui itinerant per les diferents poblacions del Baix Ebre i el Montsià, per tal de fer la màxima difusió possible d’aquest patrimoni tant nombrós i important a les Terres de l’Ebre. Ha estat realitzada pel Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià, i els continguts específics de les Terres de l’Ebre han estat creats per l’arquitecte Antoni López Daufí, vocal del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) Demarcació de l’Ebre.

Organitza: Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià

Col·laboren: Museu de les Terres de l’Ebre i Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) Demarcació de l’Ebre.

Dates: del 24 de novembre fins al 19 de desembre de 2021.

Lloc: Vestíbul del Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Gran Capità, 34. 43870 Amposta

Presentació i inauguració: dimecres 24 de novembre a les 12h.

Horaris de visita: De dimarts a dissabte: d’11h a 14h i de 17h30’ a 19h, i diumenges i festius: d’11h30’ a 14h. Tancat: tots els dilluns.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat

“Maria Masoliver, planxadora de blanc”, protagonista d’una nova sessió de la Mostra de Cinema Etnogràfic

La Maria Masoliver va entrar al planxador de can Bajona quan tenia set anys. Des de llavors, aquest ha estat el seu ofici. El documental forma part del projecte “Mans destres, una etnografia del gest” que posa l’accent en el patrimoni gestual vinculat a oficis i activitats humanes. El documental és una idea original de l’antropòleg Jacint Torrents, reconegut especialista en el patrimoni etnològic material i immaterial del món rural osonenc. La filmació i muntatge ha anat a càrrec del realitzador Jordi Crusats.

La Mostra, organitzada des de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb diverses entitats, entre aquestes el Museu del Ter, combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció actuals, sempre amb el denominador comú de ser, d’una manera o altra, testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat. En l’edició d’enguany, la temàtica seleccionada és “La mirada de gènere” i és que la història l’expliquen els vencedors, i la societat els homes. Aquestes han estat dues màximes aplicables fins fa ben poc a les ciències socials i a tots els mitjans de comunicació o interpretació. Per sort, però sobretot gràcies a l’esforç de moltes dones implicades, aquest panorama va canviant a poc a poc. També passa al cinema etnogràfic, on cada cop més s’escolten les veus de les dones, els seus testimonis, i on progressivament va guanyant terreny una nova mirada que supera el paradigma patriarcal. El documental “Maria Masoliver, planxadora de blanc” n’és un bon exemple.

Data: Dijous 18 de novembre a les 20h. Entrada gratuïta!

Lloc: Teatre Municipal de Manlleu. Carrer del Pont, 9. 08560 Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat