Premi Pedra Seca 2020

Sitges
3 de setembre de 2021

El dissabte 8 de juny de 2019, a Manresa, es va fer un acte d’homenatge a la Pedra Seca organitzat pel Departament de Cultura, amb la col·laboració de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) i l’Ajuntament de Manresa, com a conseqüència que el 28 de novembre de 2018 la UNESCO havia declarat l'”Art de la pedra seca: coneixements i tècniques” Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Aquest acte va consistir en retre homenatge a set precursors de la pedra seca a Catalunya: Ramon Artigas Ibáñez, August Bernat Constantí, Josep Gironès Descarrega, Jaume Plans Maestra, Fèlix Martín Vilaseca, Xavier Rebés d’Areny-Plandolit i Josep Maria Soler Bonet.

La junta de l’APSAT va considerar que en endavant podríem fer un cop a l’any un reconeixement a alguna entitat o persona que hagués tingut una notòria rellevància en el treball sobre la pedra seca a Catalunya. Ho volíem fer per les dates d’aniversari del reconeixement de la UNESCO. Això va coincidir amb la proposta per part de “Col·labora x paisatge” de fer una “Setmana de la pedra seca” del 23 al 29 de novembre de 2020. Amb la qual cosa, vam decidir que el lliuraríem el dissabte 28 de novembre de 2020 a Bonastre, aprofitant que hi havia l’exposició “Tota pedra fa paret. La Pedra seca a Catalunya”. El Covid va impedir-ho. Després vàrem intentar lliurar-ho el divendres 16 de juliol també aprofitant la inauguració de l’exposició a l’Arboç (Baix Penedès). Un altre cop el Covid ho va impossibilitar.

El Premi Pedra Seca 2020 serà per la revista Pedra Seca i es lliurarà a August Bernat i Agustí Esteve.

Aquesta revista es publica des del 2000, dos cops a l’any (a l’abril i a l’octubre). Fins ara ha tret 42 números. La resta de mesos publica el “Full Informatiu de la revista Pedra Seca”. Fins ara ha tret 176 números amb la informació detallada de 111 rutes de pedra seca.

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Can Falç de Mar
Passeig de la Ribera, 13-14 Sitges
Exposició del 3 de setembre al 13 d’octubre de 2021

Del 3 de setembre al 13 de novembre de 2021, a Can Falç de Sitges (Garraf), es farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

Aquesta exposició està fent una itinerància per Catalunya. Anteriorment es va fer al Centre d’interpretació de la pedra seca de Torrebesses (Segrià), al Centre d’Estudis de Castellar del Vallès (Vallès occidental), al Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta (Montsià), a la Societat L’Amistat / Centre d’Estudis Cadaquesencs (Alt Empordà), a Manresa (Bages, a Bonastre (Baix Penedès), a la Fundació el Solà de La Fatarella (Terra Alta), a l’Hospici del Museu de la Garrotxa d’Olot (la Garrotxa), al Centre Municipal de Cultural de La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), al Casal Municipal de la Gent Gran “Joan Amades” de Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), a la Sala Antoni Garcia del Museu de Tortosa (Baix Ebre), a la Biblioteca Pública de Sant Fruitós de Bages (Bages) i a l’Ateneu Torrellenc de Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat).

Des del març del 2021 tenim dues còpies de l’exposició fent aquesta itinerància per Catalunya.

Ara s’està fent a L’Arboç (Baix Penedès) i a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu d’Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà). I properament a Ulldemolins (Priorat).

A continuació està previst que vagi durant el 2021 a: Mont-roig del Camp (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) i Girona (Gironès).

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

EL PATRIMONI DELS OFESOS. Presentació del llibre: Que no ens toquin els bous! Les festes de bous a les Terres de l’Ebre, entre la identitat i el conflicte

Data: Dissabte 21 d’agost a les 19.00h. a Les Cases d’Alcanar (Plaça Ramon Pous)

Amb les intervencions de les autores i autors del llibre:  Manuel Delgado, Romina Martínez, Sarai Martín i Josep Roca.

Organitza: Institut Català d’Antropologia, Observatori Antropologia del Conflicte Urbà (OACU). Amb la col·laboració de: Ajuntament d’Alcanar. Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya-Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial. En el marc del Programa Cultura Viva 2021.

Sobre el llibre

Sobre la recerca

Presentació del Número 8 de la revista digital ‘Reliquiae Sanctorum in Catalonia’

El proper dimarts 31 d’agost, a les 12 del migdia i al Museu del Ter de Manlleu, es farà la presentació del número 8 de la revista digital ‘Reliquiae Sanctorum in Catalonia’. En aquest cas, tindrà un caràcter extraordinari, per celebrar el primer aniversari de la revista, amb noves col·laboracions, interessants textos i material fotogràfic.

La revista ‘Reliquiae Sanctorum in Catalonia’ és un projecte de l’investigador Joan Arimany i Juventeny (Manlleu, 1966), especialitzat en devoció i religiositat popular. En aquest àmbit compta amb diverses publicacions i exposicions comissariades que tracten sobre capelletes de carrer i capelletes de visita domiciliària, ermites i santuaris així com de col·lectius amb sants patrons. En els darrers anys, però, s’ha centrat en l’estudi i divulgació de les relíquies de sants vinculades al catolicisme. Des de fa un any, dirigeix i edita aquesta revista digital d’aparició bimestral  dedicada a la devoció a les relíquies de sants en territoris de parla catalana. La distribució és totalment gratuïta. Set números, que també inclouen dos especials en aquest període d’un any, han arribat als subscriptors que han augmentat de forma progressiva; actualment són més de dos-cents seixanta d’arreu dels Països Catalans.

Els diferents articles, sense obviar el caràcter religiós de les relíquies, tracten dels diferents aspectes de la seva veneració històrica en territori català: les manifestacions socials, artístiques i arquitectòniques al seu voltant, la seva importància com a generadores d’identitat comunitària, les tradicions i llegendes que les han embolcallat, els personatges que han participat en distribuir-les pel territori així com les mostres de devoció que encara perduren.

En aquest enllaç podeu descarregar els números anteriors:

I per a subscriure-s’hi gratuïtament: 
http://www.joanarimanyjuventeny.cat/Subscriure-revista/

Per a més informaciówww.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Centre Cívic
C Saltadora, 26 Ulldemolins
Exposició del 28 d’agost al 3 d’octubre de 2021

Del 28 d’agost al 3 d’octubre de 2021, al Centre Cívic d’Ulldemolins, es farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

Aquesta exposició està fent una itinerància per Catalunya. Anteriorment es va fer al Centre d’interpretació de la pedra seca de Torrebesses (Segrià), al Centre d’Estudis de Castellar del Vallès (Vallès occidental), al Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta (Montsià), a la Societat L’Amistat / Centre d’Estudis Cadaquesencs (Alt Empordà), a Manresa (Bages, a Bonastre (Baix Penedès), a la Fundació el Solà de La Fatarella (Terra Alta), a l’Hospici del Museu de la Garrotxa d’Olot (la Garrotxa), al Centre Municipal de Cultural de La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), al Casal Municipal de la Gent Gran “Joan Amades” de Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), a la Sala Antoni Garcia del Museu de Tortosa (Baix Ebre), a la Biblioteca Pública de Sant Fruitós de Bages (Bages) i a l’Ateneu Torrellenc de Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat).

Des del març del 2021 tenim dues còpies de l’exposició fent aquesta itinerància per Catalunya.

Ara s’està fent a L’Arboç (Baix Penedès) i a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu d’Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà).

A continuació està previst que vagi durant el 2021 a: Sitges (Garraf), Mont-roig del Camp (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) i Girona (Gironès).

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

“Mans destres. Joan Farré, mestre cisteller”. Segon capítol de la sèrie “Mans Destres”

Joan Farré viu a Folgueroles. Ell tenia clar que volia una feina que el deixés governar la seva vida i va pensar que la cistelleria podria ser-ho. Ho va provar i va quedar enganxat. Tot i que porta molts anys d’ofici, ell considera que encara n’està aprenent. El documental el mostra tallant i aplegant vímet per a fer-ne posteriorment en el seu taller un cistell per anar a buscar bolets.

“Mans destres” és una producció del Museu del Ter a partir d’una idea original de l’antropòleg Jacint Torrents, reconegut especialista en el patrimoni etnològic material i immaterial del món rural osonenc, sobre el que ha realitzat i publicat diversos treballs de recerca i documentació. Torrents es també un dels històrics impulsors del projecte Xarxa del Patrimoni Rural – Ecomuseu del Blat a Osona. La filmació i muntatge del documental ha anat a càrrec del realitzador Jordi Crusats.

Aquest documental és el segon del projecte “Mans destres. Una etnografia del gest”, una sèrie de documentals que posaran l’accent en la destresa adquirida per les mans d’homes i dones dels oficis més variats de la mà de l’antropòleg Jacint Torrents i amb la realització de Jordi Crusats. El projecte està produït pel Museu del Ter en el marc del programa “Etnologia en xarxa” de l’Observatori del patrimoni etnològic i immaterial de Catalunya de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

Tant aquest capítol dedicat al cisteller Joan Farré, com el primer capítol que es va dedicar al bosquerol Jaume Bruguera, es poden veure al canal de youtube del Museu del Ter.

Per a més informaciówww.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Segona Setmana de la Pedra Seca

Del 19 al 28 de novembre de 2021

Ens fa molta il·lusió anunciar-vos l’arribada de la segona edició de la Setmana de la Pedra Seca, una setmana per a l’organització i promoció d’activitats relacionades amb la pedra seca arreu dels Països Catalans que faci visible i posi en valor tant el patrimoni i l’ofici de la pedra seca com l’important teixit d’entitats, col·lectius i voluntaris en què se sustenta el coneixement, la divulgació i el manteniment de la pedra seca a casa nostra.

Enguany, la Setmana de la Pedra Seca tindrà lloc entre el 19 i el 28 de novembre de 2021, coincidint amb el 3r aniversari de la declaració de la tècnica de la pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO el 28 de novembre de 2018. Totes les activitats programades arreu del territori es podran consultar en una agenda en línia així com en un mapa d’ubicacions que trobareu a www.collaboraxpaisatge.cat/setmana-de-la-pedra-seca/.

Us convidem a fer difusió d’aquesta proposta entre totes les entitats, col·lectius i persones que considereu oportunes, així com als mitjans de comunicació que considereu oportuns, per tal de fer-la arribar a tots els racons dels Països Catalans i omplir-los d’activitats relacionades amb la pedra seca. Així mateix, si en teniu possibilitat, us animem a que organitzem també una activitat en el marc de la Setmana de la Pedra Seca.

Des de COL·LABORAxPAISATGE us agraïm molt sincerament la vostra col·laboració per tal d’aconseguir arribar a tot el territori i convertir, per uns dies, la pedra seca en protagonista.

Què cal fer per participar a la Setmana de la Pedra Seca?

Totes aquelles entitats, col·lectius i persones que vulguin participar en la Setmana de la Pedra Seca han d’organitzar una activitat entre el 19 i el 28 de novembre de 2021 i omplir el formulari web de www.collaboraxpaisatge.cat/participa-2021 per tal d’inscriure-la a l’agenda en línia.

La data límit per inscriure activitats és el 12 de novembre, però recomanem fer-ho amb antelació per tal de poder-ne fer una millor difusió.

Quin tipus d’activitats es poden organitzar?

Qualsevol tipus d’activitat relacionada amb la pedra seca, tant des del coneixement com des de la pràctica: jornades divulgatives, xerrades, visites guiades, tallers, accions de voluntariat, exposicions, concursos,… activitats per a totes les edats i per a tots els públics, en funció de les possibilitats de cada organitzador.

Trobareu tota la informació a www.collaboraxpaisatge.cat

Com es pot seguir la Setmana de la Pedra Seca?

Podeu seguir la Setmana de la Pedra Seca a les xarxes socials (Facebook i Instagram @SetmanadelaPedraSeca, Twitter @SetmPedraSeca), mitjançant el hashtag #SetmanadelaPedraSeca i a la web www.collaboraxpaisatge.cat

Aquí teniu els enllaços a les xarxes socials de la Setmana de la Pedra Seca:

https://www.facebook.com/SetmanadelaPedraSeca/

https://www.instagram.com/setmanadelapedraseca/

També ho podreu seguir a twitter (twitter.com/setmpedraseca)

Ajudeu-nos a omplir els Països Catalans d’activitats relacionades amb la pedra seca!

Qui impulsa la Setmana de la Pedra Seca?

La Setmana de la Pedra Seca és una iniciativa de COL·LABORAxPAISATGE amb la col·laboració de nombroses entitats que treballen per fer extensiva la extensiva arreu dels seus propis territoris. Són col·laboradors de la Setmana de la Pedra Seca el Departament de Cultura i l’Ofici de l’Alguer de la Generalitat de Catalunya, el Govern d’Andorra, la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, el Departament de Sostenibilitat i Medi Ambient del Consell de Mallorca, el Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca i l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca (IPCIME), el Consell d’Eivissa, el Consell Insular de Formentera, el Parc Natural Regional del Pirineu Català, l’Associació Pays Pyrénées Méditerranée, l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT), l’Institut Ramon Muntaner, el Centre d’Interpretació de la Pedra Seca – Torrebesses, la Revista Pedra Seca, el Cercle d’Investigació i Documentació Medieval de Catalunya (CIDOMCAT) i l’Associació Gremi dels Margers de Catalunya (AGMG).

COL·LABORAxPAISATGEés un projecte de cooperació impulsat per ADRINOC amb l’assessorament de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, que compta amb la col·laboració de l’APSAT i la participació de cinc grups d’acció local (GAL) d’arreu del territori català: el Consorci Leader Desenvolupament Rural del Camp, el Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià, l’Associació Leader de Ponent, el Consorci Intercomarcal d’Iniciatives Socioeconòmiques Ribera d’Ebre – Terra Alta i l’Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central. El projecte compta també amb un soci a la Catalunya Nord (França), el Parc Natural Regional del Pirineu Català, que gestiona el GAL Terres Romanes en Pays Catalan.

COL·LABORAxPAISATGE és un projecte subvencionat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya en el marc dels Ajuts de Cooperació Catalana entre Grups d’Acció Local i cofinançada pel FEADER.

Esperem que aquesta iniciativa us engresqui i que, entre tots, puguem contribuir a una major conscienciació social del valor de la pedra seca i del seu ecosistema humà.

Cultura Viva i Tallers i Jornades de Memòria Oral al Museu de la Pauma

Museu de la Pauma

de Mas de Barberans

Clavell, 52

12 d’agost a les 19 hores

13 d’agost a les 18:30 i 19 hores

Entrades esgotades per les restriccions COVID

Josep Juan Segarra, Carles Ibáñez Martí i Josep Jiménez Mur seran els ponents de la taula rodona, coordinada per Bernat Lleixà Bergel,  “Preservar el territori: solucions per al Delta de l’Ebre”, una activitat per a adults, però on els xiquets i xiquetes trobaran també el seu espai amb el contacontes “Un riu de xocolate”, amb la il·lustradora del llibre, Carme Pons. Prèviament s’haurà presentat la recerca de Josep Juan Segarra en el marc del programa Cultura Viva. Després de les afectacions visibles al Delta de l’Ebre derivades dels temporals, durant els últims anys s’ha fet més palesa que mai la situació de vulnerabilitat que pateix la desembocadura del riu Ebre. La preservació del Delta s’ha convertit en un dels assumptes principals en l’agenda pública i han aparegut múltiples iniciatives, propostes i estudis. Un dels més recents, Terra Presa, de Josep Juan Segarra, s’endinsa en la qüestió analitzant el perquè de la regressió del Delta de l’Ebre i les diferents solucions a què es podria arribar.

La taula rodona, en què hi participarà Josep Juan i dos experts més sobre la qüestió, té l’objectiu de divulgar els resultats de la recerca per a totes aquelles persones de les Terres de l’Ebre que hi estiguin interessades, fent un recorregut per les causes, conseqüències i possibles solucions de la situació actual. També es vol apropar i contextualitzar aquest debat que tan sovint es circumscriu al territori del Delta de l’Ebre a persones que viuen a l’interior de les Terres de l’Ebre. https://etnologia.blog.gencat.cat/2021/06/01/cultura-viva-2021/

En l’àmbit del programa Tallers i jornades de memòria oral el Museu de la Pauma, el 13 d’agost, hi ha programades dos sessions de la conferència sobre la banda de música municipal del Mas de Barberans, a càrrec de Juan Daniel Subirats Armengol, president de la Unió Musical, amb la col·laboració de Gerardo Virgos Rovira. Les bandes de música i les seves entitats constitueixen un element vertebrador i de cohesió social, un fenomen organitzat i estructurat. Originàries des del segle XIX, tal com avui dia les coneixem, són representacions identitàries dels seus municipis, tant si es tracta de bandes municipals; com si formen partd’una societat musical. Aquesta informació extreta de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre ens serveix per contextualitzar la nostra banda.

 El president de la Unió Musical, des de fa un temps, treballa en fer una recerca sobre aquesta. Aportarà diferents continguts, fruit de la investigació en diferents suports documentals, i en acabar s’iniciarà un taller per poder recollir més informació. Desitgem que la recerca del president, les fotografies i els vídeos activin la memòria dels presents a l’acte.

El catàleg “Se’n parlave… i n’hi havie. Bruixeria al Pirineu i a les terres de Ponent”, ja disponible online

El catàleg de l’exposició “Se’n parlave… i n’hi havie. Bruixeria al Pirineu i a les terres de Ponent”, ja està disponible en descàrrega al web de la Xarxa de Museus de les terres de Lleida i Aran. Recopila, tant la recerca històrica, desenvolupada en els darrers 10 anys sobre la cacera de bruixes a Catalunya, com etnogràfica. El llibre recull la visió d’especialistes en folklore i cultura popular sobre la bruixeria a Catalunya, com Josefina Roma, Ramona Violant o Pep Coll i inclou la reedició d’un text pioner sobre la bruixeria al Pallars, escrit per l’etnògraf Ramon Violant i Simorra abans de la Guerra Civil. Però la part més inèdita de la investigació és el recull dels darrers testimonis vius que han tingut contacte amb la bruixeria al Pirineu i les Terres de Lleida que mostren la pervivència d’aquest fenomen fins l’actualitat.

El llibre també inclou la recerca etnogràfica portada a terme a Andorra, que ha posat de relleu l’arrelament que les creences sobre la bruixeria van tenir al país i la seva supervivència fins a èpoques molt recents. Aquest volum inclou també imatges de l’exposició ‘Se’n parlave… i n’hi havie’, la més exitosa de les organitzades per la Xarxa de Museus, que un cop finalitzada la seva itinerància, des d’aquest estiu de 2021 resta visitable de forma permanent a Casa Gassia (Ecomuseu de les Valls d’Àneu).

El document presenta molta informació inèdita que canvia la visió que es tenia fins ara de la cacera de bruixes a Catalunya i en especial al Pirineu i a les Terres de Ponent. Revela la centralitat del Pirineu pel que fa a aquest fenomen a Catalunya, ja que la primera llei europea contra el crim de bruixeria és de 1424. Les conclusions tenen molt a veure amb el fet que els primers judicis sobre bruixeria van ser al Pirineu, concretament a les Valls d’Àneu, on es va registrar la primera llei europea contra la bruixeria (s. XV). Aquest fet és determinant per mostrar dues realitats, la de les comarques del Pirineu, on encara avui hi ha testimonis que han viscut en primera persona fenòmens relacionats amb la bruixeria als anys 50, i la de les comarques del Pla de Lleida, on les experiències no són tan directes, però perdura el record d’embruixaments i persones, la gran part dones, senyalades com a bruixes.

La Santa Úrsula vallenca estrenarà un espectacle familiar sobre els valors castellers

  • Integra creadors de les tres comarques que configuren el Camp de Tarragona
  • També és una picada d’ullet a la propera celebració de les Decennals de la Mare de Déu de la Candela
  • Els creadors realitzaran una residència tècnica i artística al Principal abans de
    l’estrena
  • Segueix la línia iniciada d’espectacles amb aroma casteller programats la darrera dècada per Santa Úrsula

La Fira de Santa Úrsula de Valls comptarà amb l’estrena d’un espectacle familiar titulat “Candela, la de la colla dels estels”, en què participen creadors i artistes de les tres comarques que integren el Camp de Tarragona. La presentació tindrà lloc la setmana del 18 d’octubre al Teatre Principal, tant en horari familiar durant el cap de setmana com en algunes sessions escolars entre setmana. Es tracta d’una coproducció de la Xarxa de Cultura de Valls, amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La petita Candela, amant dels castells, serà la protagonista del nou espectacle que l’actriu i narradora Montserrat Cebrián Sabat ha creat i per al qual ha escrit el text. Juntament amb Joan Reverté, de la companyia L’Invisible Titelles, treballen per oferir una sessió dinàmica, amb narració, teatre i titelles que parli de l’essència dels castells. L’obra vol posar l’accent en els valors que hi ha al darrera del fet casteller i de les agrupacions castelleres, aspecte que fou clau per a la seva proclamació com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. En aquest sentit, una colla molt candelera, la dels estels, en un joc de paraules amb la tradició votada de la ciutat per a la celebració de la qual s’està treballant –«De la ciutat estel», diu el virolai a la Mare de Déu vallenca–, conduirà el muntatge. Estarà adreçat especialment a nenes i nens a partir de 3 anys, però podran gaudir-lo totes les persones amants de l’esperit casteller i dels espectacles familiars, sense límit d’edat.

Per la seva banda, Arnau Colom Recasens ha  creat la petita Candela, que en realitat és un titella molt tendre i expressiu, que lluirà el vestuari creat per Viki Tomàs. Aquesta modista també ha dissenyat i cosit el vestuari dels dos actors. La factoria L’Invisible Titelles ha construït els decorats i els accessoris necessaris per a la posada en escena.

La peça compta amb dues cançons compostes especialment per a l’obra per part de l’autora del text, Montserrat Cebrián, i amb les versions adaptades dels tocs més representatius de la seqüència ritual castellera. Aquestes peces seran enregistrades per la formació La Kobla d’en Taudell i tota la banda sonora serà pregravada i mesclada a l’estudi Dr Dubwiser per Joan Pere Jordi Imbert.

Finalment, la il·lustradora Lídia Montalà Espinosa i el dissenyador Diego Molina Burch, ambdós vallencs, gesten la imatge gràfica de l’espectacle, que es traduirà en el cartell corresponent i que contribuirà a la seva difusió tant per la Fira de Santa Úrsula com en les actuacions posteriors que la companyia obtingui.

En aquesta coproducció participen les tres comarques integrants del Camp de Tarragona, el territori per on primer s’expandí el ball de valencians com a antecedent immediat dels nostres castells. Concretament els creadors procedeixen dels municipis de Cambrils, Mont-roig del Camp, Tarragona i Valls. Segueix la línia de presentar espectacles d’arts escèniques i musicals amb referències castelleres que Valls ha programat la darrera dècada, amb especial atenció al món de la narració i al de la interculturalitat.

Trajectòries principals

Montserrat Cebrián Sabat s’ha especialitzat en els espectacles familiars als quals va arribar a través del món de la narració per a tot tipus de públic. Diàriament exerceix com a mestra d’Educació Infantil i de Primària. També és autora de diversos contes, alguns dels quals amb temàtica centrada en el patrimoni immaterial, i creadora i intèrpret de monòlegs teatrals.

Arnau Colom Recasens és llicenciat en Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona i l’alma mater de la companyia de teatre de titelles Matito, creada el 2016. Fidels a l’essència del teatre de titelles íntim, excèntric i popular, compta amb un equip nou en cada espectacle per trobar la forma dramàtica adequada, diferent i original. Ha creat tres espectacles de titella de guant amb el Matito com a personatge principal i que ha acabat donant nom a la companyia.

Joan Reverté Maydeu combina la creació d’espectacles amb la seva companyia “L’Invisible Titelles” amb la l’experimentació i construcció de titelles i elements escenogràfics en el seu taller. Fou un dels primers en introduir el teatre de titelles i d’objectes en miniatura amb la tècnica Lambe – lambe a l’Estat espanyol. És membre d’UNIMA (Unió Internacional de la Marioneta) a Catalunya.

Maria Victòria Tomàs Albesa és dissenyadora de moda i de vestuari artístic, llicenciada en Psicopedagogia, graduada en Arts Aplicades i tècnica en Gestió i Desenvolupament de Moda. En l’actualitat compagina la docència de tallers d’art i laboratori tèxtil amb la creació i realització de vestuari. Tres premisses  l’acompanyen en el seu tarannà: mirar les coses des de diferents punts de vista, descontextualitzar i deconstruir per tornar a construir.

La Kobla d’en Taudell és un grup musical d’arrel creat el 2001, que actua tant en cercaviles com en concerts. Cal destacar la participació a la 20ª Fête de la Musique Prématurée de Puisserguier (Occitània). Han compartit escenari amb Obrint Pas, Xeic o Dijous Paella. També acompanyen el ball parlat de Dames i Vells de Mont-roig del Camp.

Lídia Montalà Espinosa és vallenca. La seva professió va dirigida al món social però sempre ha tingut inquietuds creatives. Ara està dedicada a la creació de dissenys i cartells amb l’ús d’il·lustracions pròpies i l’art del lettering. Diego Molina Burch estudià arts gràfiques i disseny editorial al Complex Educatiu de Tarragona, a més de fotografia professional al Centre d’Estudis de la Imatge de la mateixa ciutat. Professional en diferents empreses d’arts gràfiques i especialitzat en imatge corporativa i d’embalatge, com a fotògraf ha realitzat exposicions i treballs col·lectius a Tarragona, Reus, Montblanc o Valls.

La gestació i producció d’aquest espectacle sobre els castells, una realitat cultural i social tan arrelada a les nostres terres, va començar la tardor de l’any 2020, i compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, del qual la ciutat de Valls n’és l’Antena Castellera. L’equip de l’espectacle realitzarà una residència tècnica i artística al Principal abans de l’estrena, dins la línia de suport a la creació que ja fa uns anys tenen implementada els Teatres de Valls.