“Ferro, vent i aigua. Els molins de vent d’Osona”

SONY DSCA la comarca d’Osona, els molins de vent per a l’extracció d’aigua o molins aiguaders, apareixen amb la revolució industrial i comencen a decaure amb l’arribada de l’electricitat. Durant aquest temps, aquests enginys proliferen allà on hi hagi necessitat de rec, substituint els animals de les sínies o facilitant l’extracció de l’aigua dels pous per dur-los cap als masos o les hortes.

L’exposició “Ferro, vent i aigua: els molins de vent d’Osona”, ha comptat amb la col·laboració del Museu del Ter i parteix del treball de recerca realitzat per Xavier Cervera i Jordi Cervera, on es fa un inventari amb 29 molins d’Osona.

 

 

Data: De l’1 al 28 de novembre de 2018. De dilluns a divendres de 16 a 20h

Lloc: Centre Cívic Sentfores – La Guixa – Vic

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

XVI Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre. La vida quotidiana durant la Guerra civil i la Postguerra. Memòria oral.

APU201832-C1

Aquest any 2018 commemorem el 80è aniversari de la batalla de l’Ebre, l’enfrontament militar que, després de tres anys de guerra i quatre mesos d’acarnissada lluita entorn de l’Ebre, va posar fi a la Guerra civil espanyola del 1936. És per aquest motiu que la XVI Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre està dedicada a la memòria oral que encara es conserva, arreu del territori, sobre la significació que van tenir, i encara tenen, en la vida quotidiana de la població local, tant aquella guerra com la seva postguerra.

La Jornada té per objectiu recordar la dura quotidianitat d’aquell moment històric, a partir dels elements patrimonials, materials i immaterials, recollits en algunes de les recerques sobre el tema que han dut a terme investigadors del territori; recerques que giren entorn del recull dels testimonis directes dels records, les experiències i els sentiments, dels qui, d’una o altra manera, en van ser protagonistes, immersos en l’àmbit geogràfic del front de guerra i la postguerra.

Al matí M. Teresa Castelló (docent i membre del CERE) presentarà la conferència marc El paper de la dona pagesa, des de la Guerra civil fins als anys 1960. Memòria oral de les Terres de l’Ebre, i es desenvoluparan tres de les comunicacions: Testimonis orals de la Postguerra a la Fatarella, a càrrec de M. Jesús Ardévol (periodista), Estraperlo i estratègies de subsistència a la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, a càrrec de David Tormo (COMEBE), i Les noies del refugi de la Font Gran de Benissanet, a càrrec d’Albert Pujol, Núria Grau, Jordi Montagut i Mireia Grangé (Associació Cultural Artur Bladé Desunvila).

A la tarda es realitzarà l’activitat complementària: Visita guiada a la Fatarella, a càrrec de l’escriptor Josep Gironès Descarrega; i s’exposaran dos comunicacions més: Temps d’escassetat, temps d’enginy. Recuperació de la memòria oral sobre la Guerra civil, al terme municipal d’Alcanar, a càrrec de M. Hel·lena Fibla (llicenciada en Geografia i Història) i Memorial oral dels veïns refugiats al front de l’Ebre: el cas de Tortosa, a càrrec d’Andreu Caralt i Maite Hernández (Terra Enllà. Serveis turístics).

L’entrada a la Jornada és lliure com a públic oient, però només la inscripció amb pagament (20€) abans del 7 de novembre, donarà dret als assistents a gaudir del dinar que s’organitza dins la Jornada.

Per consultar el programa: http://etnologia.tte.cat

Organitza: Direcció General de Cultura Popular i Acció Cultural, el Museu de Museu de les Terres de l’Ebre, l’IRMU, el COMEBE i l’Ajuntament de la Fatarella.

Data: Dissabte, 10 de novembre del 2018

Lloc: Casal Municipal. Av. Catalunya, 3. La Fatarella

Horaris: De 9h30’ a 18h30’

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat T. 977 702 954

Ferro, vent i aigua: els molins de vent d’Osona

SONY DSCA la comarca d’Osona, els molins de vent per a l’extracció d’aigua o molins aiguaders, apareixen amb la revolució industrial i comencen a decaure amb l’arribada de l’electricitat. Durant aquest temps, aquests enginys proliferen allà on hi hagi necessitat de rec, substituint els animals de les sínies o facilitant l’extracció de l’aigua dels pous per dur-los cap als masos o les hortes.

L’exposició “Ferro, vent i aigua: els molins de vent d’Osona”, ha comptat amb la col·laboració del Museu del Ter i parteix del treball de recerca realitzat per Xavier Cervera i Jordi Cervera, on es fa un inventari amb 29 molins d’Osona.

 

Lloc:   Centre Cívic Serra-de-Senferm. Carrer de la Riera Major, 2. Vic. 

Per a més informació: www.museudelter.cat – 93 851 51 76 – info@museudelter.cat

Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge de Catalunya

Construint el territori

Arquitectura tradicional i paisatge de Catalunya

Del 12 de gener al 26 de febrer del 2018 . Biblioteca de Guissona

Catalunya és un país amb una gran diversitat de paisatges, producte de la relació continuada entre les éssers humans i l’entorn on els diversos elements construïts, la seva distribució pel territori i les seves formes i materials són un element clau de la configuració del paisatge. L’exposició Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge de Catalunya analitza aquesta interacció en contextos tan diversos com l’alta muntanya, la costa, les terres de secà, l’horta i les planes de regadiu, abordant la complementarietat entre les dimensions d’espais viscuts, simbòlics i productius dels diferents element de l’arquitectura tradicional que en condicionen les formes, les tècniques i els materials utilitzats en la construcció i la ornamentació, en la relació o no amb els recursos presents en el territori i amb els coneixements tècnics dels especialistes. A partir d’aquesta realitat, l’exposició planteja elements de reflexió sobre l’estat actual d’aquest tipus de construccions, tot reflexionant sobre el seu futur a partir de l’actualització dels seus usos i funcions.

En són els comissaris Fabien Van Geert, doctor en museologia, i Ferran Estrada, doctor en antropologia social, ambdós adscrits a la Universitat de Barcelona. L’exposició ha estat impulsada i concebuda per les següents entitats que formen part de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial: l’Institut Ramon Muntaner, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu  (Esterri d’Àneu), el Museu del Ter (Manlleu), el Museu de la Mediterrània  (Torroella de Montgrí), el Museu de la Pesca (Palamós), el Museu Etnològic del Montseny (Arbúcies), el Museu Comarcal de Cervera, el Museu Comarcal de l’Urgell  (Tàrrega), el Museu Etnològic de Barcelona, el Museu Marítim de Barcelona, Carrutxa (Reus) i el Museu de les Terres de l’Ebre (Amposta). Ha estat produïda pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en coordinació amb l’Institut Ramon Muntaner mitjançant ajut de l’Obra Social de ‘La Caixa’. En el desenvolupament dels continguts hi han participat l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, l’Associació de Restauradors de Patrimoni Arquitectònic, el Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica (GRETA) i la Coordinadora d’Entitats per la Pedra Seca.

L’acte d’inauguració de l’exposició Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya serà el proper divendres 12 de gener a les 19h a la Biblioteca de Guissona.

De Manlleu al Collsacabra. La fotografia de Jaume Salarich (1902-1978)

cartellMoltes fotografies del Manlleu del segle XX porten la signatura de Jaume Salarich (Manlleu, 1902-1978). Tot i això, la localització del gruix del seu fons era desconeguda. L’any 2012, la família Masnou, hereus de Jaume Salarich va fer donació al Museu del Ter del fons fotogràfic restant per a la seva conservació i divulgació. Es tracta d’un fons de 4.300 fotografies de temàtiques molt diverses. Sabater de professió, Salarich va acabar convertint la seva passió, la fotografia, en la seva professió en el tram final de la seva vida, i es va convertir en un dels referents de la fotografia del segle XX a Manlleu.
Durant els anys transcorreguts des de la donació el Museu del Ter ha digitalitzat i documentat el conjunt del fons fotogràfic de Jaume Salarich. Paral·lelament s’ha realitzat un treball de recerca sobre el fotògraf, ja que el temps passat des de la seva mort l’any 1978, n’havien enfosquit el record. L’exposició “De Manlleu al Collsacabra. La fotografia de Jaume Salarich (1902-1978”) proposa un acostament a la figura fins ara relativament desconeguda de Jaume Salarich amb una primera mirada a la seva obra fotogràfica a partir del fons ara conservat pel Museu del Ter.

L’exposició presenta una selecció de 34 fotografies del Collsacabra , realitzada amb la col·laboració del fotògraf manlleuenc Xevi Vilaregut. Es podrà veure al Museu del Ter fins al 21 de gener de 2018.

Data: Des del 15 de novembre de 2017 al 21 de gener de 2018

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. 08560 Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Cultura Viva 2017: Presentació de la Recerca etnològica a la Catalunya Central

culturaviva_programa_manlleu.inddLa jornada “La recerca etnològica a la Catalunya Central” forma part del programa Cultura Viva, que és una iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial i té com a objectiu comunicar els resultats de les recerques científiques sobre temes etnològics que es fan a Catalunya. Cultura Viva retorna així a les comunitats que han estat objecte d’estudi els coneixement que elles mateixes han contribuït a crear. El programa es desenvolupa, al llarg de l’any, per tot el país.

La jornada ha estat organitzada conjuntament entre el Museu del Ter i la Biblioteca de Taradell, així com el Grup de Recerca Local Fent Memòria de Taradell. A la jornada de la Catalunya Central s’exposaran recerques de temàtiques etnològiques diverses realitzades a les comarques d’Osona i el Bages. La jornada és gratuïta i està adreçada als investigadors, però també a totes les persones que poden tenir interès en temes d’etnologia.

Data: Dissabte 11 de novembre a les 9.30h

Lloc: Biblioteca Antoni Pladevall i Font. Taradell

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Les barraques de pedra seca d’Olèrdola

Olèrdola-barraca - Abraham Guillén

Un recorregut guiat per membres del grup de Pedraseca del Centre Excursionista del Penedès i per l’antropòleg Abraham Guillén. Es visitaran les barraques del Parc de la Muntanyeta que han estat recuperades, s’explicaran les tècniques utilitzades i les funcions que han tingut aquestes construccions al llarg de la història. La tècnica de la pedra seca i l’ofici de margener a les comarques penedesenques formarà part de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès que està realitzant l’institut d’Estudis Penedesencs, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Institut Ramon Montaner i l’Obra Social “La Caixa”.

Data: dissabte 4 de novembre, a les 9 del matí.

Lloc: Parc de la Muntanyeta d’Olèrdola (es concretarà en el moment de la inscripció).

Inscripció prèvia: Institut d’Estudis Penedesencs, telèfon 938921979 o correu electrònic  secretaria@iepenedesencs.org. Activitat gratuita. Places limitades.

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs i Centre Excursionista del Penedès. Col·labora: Ajuntament d’Olèrdola i Consell Comarcal de l’Alt Penedès

*Fotografia: “Barraca i vinyes” d’Abraham Guillén

Introducció a la cistelleria i a la tècnica del canyís

18è Curset d’Estiu Amics de l’Arquitectura Popular Josep Mora

Les Pallargues
19 i 20 d’agost de 2017

Teoria:

– Coneixement en materials, eines i tècniques de cistelleria.

Pràctica d’elaboració d’un canyís:

– Identificació i classificació de les canyes.
– Preparació de la canya (pelat i estellat).
– Eines i pràctica.
– Tècnica i elaboració.

Inscripcions: correu.arquitectura@gmail.com

Obteniu aquí una imatge ampliada del cartell

Curs: Paisatges de pedra seca i mètodes constructius, al Segrià

Els dies 1,2,8 i 9 de juliol al Centre d’Interpretació de la Pedra Seca i al Centre de l’Oli de Catalunya de la Granadella es realitzarà el curs ELS PAISATGES DE PEDRA SECA I ELS MÈTODES CONSTRUCTIUS. Es durà a terme amb el suport de la Universitat d’Estiu de la Universitat de Lleida i l’impartiran professionals i persones expertes en la matèria.

torrebesses
Imatge: Premi Local de Fotografia 2016. Tente Manzano

El curs s’adreça a estudiants interessats per les tècniques constructives tradicionals i a qui vulgui descobrir el paisatge rural i de pedra seca i donar suport a la seva conservació i sostenibilitat. Per realitzar la part pràctica del curs s’aconsella portar calçat adequat de protecció, guants de treball i protecció solar.

Equip   docent: Ignasi Aldomà Buixadé (UdL), Jordi Berenguer Bobet (Centre d’Interpretació de la Pedra Seca), Ester Bargalló  (Centre Miró-Grup Barracaire de Mont-roig del Camp i Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional), Neus Borrell Cedó (Fundació El Solà), Jordi Martí Castellà (picapedrer), Josep M. Navàs Miralles (mestre d’obres), Isidre Pinyol Cerro (Consell Comarcal de les Garrigues), Josep Preixens Llevadot (estudiós pedra seca), Martí Rom (Centre Miró-Grup Barracaire de Mont-Roig del Camp) i Mario Urrea Marsal (professor i alcalde de Torrebesses

Un forn de pa morú tradicional al Centre d’interpretació de les barraques del delta de l’Ebre

ANP201713-F8 V Emilia

El Centre d’interpretació de les barraques del delta de l’Ebre mostra, amb la barraca habitatge tradicional que s’hi ha reproduït, la vida quotidiana dels pagesos de l’arrossar als inicis del segle XX. Ara l’Ajuntament de Sant Jaume i el Museu de les Terres de l’Ebre afegim al Centre d’interpretació un nou element patrimonial: un forn de pa morú tradicional, que reprodueix, a partir dels plànols aixecats per un delinenat col·laborador del Museu, un dels dos forns d’aquesta mena que encara avui es conserven al terme municipal de Sant Jaume d’Enveja, al cor del delta de l’Ebre. El proper dissabte es presentarà amb una xerrada a càrrec de M. Carme Queralt, tècnica del Museu, dins els actes organitzats amb motiu de la Festa de la Plantada, una festa identitària que rememora les antigues tècniques de plantar arròs manualment, usades arreu del delta de l’Ebre fins a la mecanització del conreu; l’Associació de Mestresses de casa de la població l’encendran per coure pans de pagès i tallats, uns pans plans propis del territori antigament de consum habitual. Hi haurà també degustació del pa i de pastes tradicionals, ballada de jotes, al matí, i portes obertes al Centre d’interpretació, al matí i a la tarda.

Organitza: Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja.

Col·laboren: Museu de les Terres de l’Ebre, Associació de Mestresses de Casa de Sant Jaume d’Enveja, Grup de jota Sarabastall, Rondalla Sant Jaume.

Data: 10 de juny de 2017

Lloc: Centre d’interpretació de les barraques del delta de l’Ebre. C/Carles I, 22. Sant Jaume d’Enveja

Horari: a partir 10h

Més informació: 977 468 039 / 977 478 056. Per a visites o itineraris guiats: Museu de les Terres de l’Ebre 977 702 954.