El Pirineu oblidat

Amb el títol “El Pirineu Oblidat. Memòries de la llum“, s’ha editat aquest llibre fotogràfic sobre el Pirineu, amb imatges de Kim Castells, expert fotògraf de dilatada trajectòria, que documenta la cultura ancestral d’aquest territori i la seva manera de viure, durant les darreres generacions.


El volum recopila i deixa testimoni, a través de més d’un centenar imatges, d’una arquitectura i petja humana que ja ha anat desapareixent. Interiors i exteriors de cases abans de la seva restauració mostren una manera determinada de viure el Pirineu, amb fotografies que retraten realitats que s’han anat perdent amb la transformació d’aquesta zona. Fent un recorregut per les diferents valls i poblacions, l’obra recull fotografies de masies, cases pairals i espais que en alguns casos ja no existeixen i que, per tant, són irrepetibles.


L’obra es complementa amb un text d’Albert Villaró, autor pirinenc, que ens ofereix una mirada complementària d’aquest paisatge viscut.

Editorial: BRAU

Any: 2023

ISBN: 978-84-18096-47-1

Pàgines: 186

Cloenda XXIX Jornades d’Estudis Penedesencs

Al llarg d’aquest any s’han celebrat les XXIX Jornades d’Estudis Penedesencs amb diferents actes relacionats amb el patrimoni, el paisatge, la gastronomia, l’agricultura, la ramaderia i la pesca. Ara arriba l’acte de cloenda que comptarà amb les ponències “Els Hostals del Penedès” a càrrec de Gener Aymamí i “La marca de vi més antiga de Catalunya: una malvasia de Sitges de 1811” a càrrec de Xavier Miret Mestre. La conferència de cloenda de les Jornades serà “La recuperació de la raça del Gall del Penedès, obra d’Amadeu Francesch” a càrrec de Joan Solé Bordes. En acabar aquest acte hi haurà un tast guiat de vins de malvasia a càrrec d’Alba Gràcia Panyella, coordinadora del Centre d’Interpretació de la Malvasia de Sitges”.

Data: diumenge 19 de desembre, de 10 h a 13.30 h.

Lloc: Auditori del Vinseum (plaça Jaume I, s/núm.) de Vilafranca del Penedès.

Activitat gratuïta: Cal reserva prèvia a: activitats@iepenedesencs.org

Organització i informació: Institut d’Estudis Penedesencs

Aquestes Jornades formen part del programa Etnologia en Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.

‘La casa i la llar pallaresa’, obra inèdita de Ramon Violant i Simorra escrita fa 75 anys

L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i l’editorial Garsineu han publicat ‘La casa i la llar pallaresa’, una obra inèdita escrita l’any 1946 per l’etnògraf i museògraf pallarès, Ramon Violant i Simorra (Sarroca de Bellera 1903-Barcelona 1956). El llibre és el vuitè volum de la col·lecció ‘Biblioteca Ramon Violant i Simorra’ de Garsineu Edicions de Tremp. Té 270 pàgines i més de 270 imatges que il·lustren (amb prop de 140 fotografies i més de 130 dibuixos, plànols i alçats).

‘La casa i la llar pallaresa’ tracta en detall les característiques de l’habitatge al Pallars amb moltes referències i paral·lelismes amb les zones veïnes de la vall de Boí, Aran, l’Alt Urgell i Andorra. S’ocupa de les cabanes, les bordes i corrals, l’evolució de l’habitatge i amb especial detall les característiques exteriors i interiors de cases, estudiades a més de 40 localitats de nord a sud del Pallars.

De l’exterior, analitza les façanes, cobertes i obertures. Dels interiors, estudia i detalla la distribució i complements com els mobles (cuina o foc, forn, sala, dormitoris, rebost, cellers, graners, eres, corrals, ubles, pallers, etc.). A més, fins i tot mostra amb plànols aixecats per l’autor mateix, fins a una desena de cases i quadres, que es corresponen a diverses tipologies proposades per Ramon Violant i Simorra.

El valor de l’arquitectura popular

L’editor de l’obra, l’historiador i tècnic de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Ignasi Ros, destaca que “el llibre pot afavorir una nova visió de l’arquitectura popular del Pallars amb una major sensibilitat envers la conservació del patrimoni arquitectònic del Pallars i el Pirineu, avui força invisibilitzat i silenciat”. Tot i que moltes de les construccions que descriu ja no hi són, el fet de rescatar-les i interpretar-les, juntament amb les moltes que encara es conserven, “potser permetrà conèixer-les millor i en conseqüència apreciar les construccions que sí que hi són, el llegat arquitectònic del Pirineu”.

‘La casa i la llar pallaresa’ descriu diferents tipologies d’habitatges segons la zona, fins i tot establint diferències entre les actuals comarques del Pallars Sobirà i Pallars Jussà. Moltes de les cases, cabanes, quadres i pallers estudiades per Violant entre 1934 i 1946 ja no es poden revisar perquè han desaparegut. Per això, l’obra permet recuperar i valorar el patrimoni arquitectònic del Pallars i el Pirineu, avui invisibilitzat i silenciat, des d’una altra perspectiva.

Gran part de l’extensa obra etnogràfica de Ramon Violant i Simorra no va ser publicada en el moment de la seva elaboració a causa de les prohibicions i dificultats per difondre obres en català. Aquestes encara s’incrementaven quan les obres eren directament monografies sobre la comarca del Pallars i no escrits més generals sobre Catalunya o el Pirineu, que més fàcilment podien trobar un editor.

El volum també inclou tres articles annexos, publicats d’entre 1948 i 1952, de Ramon Violant i Joan Ainaud de Lasarte, especialment sobre una de les interessants tipologies de construccions proposades per Violant, les cases cobertes amb terrat. El volum compta amb un pròleg del professor i antropòleg Ferran Estrada de la Universitat de Barcelona (UB) i un estudi introductori i edició de l’obra a cura d’Ignasi Ros de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Un llibre reuneix la recerca escolar sobre tots els rellotges de sol de la Terra Alta

El llibre catàleg Rellotges de Sol a la Terra Alta és fruit de la recent recerca escolar sobre aquest tema realitzada pels alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Terra Alta de Gandesa, dirigits pel seu professor de Física i Química Fernando Chavarria Fores, que és físic astrònom i membre de la Societat Catalana de Gnomònica, que va ser fundada el 1988. Es tracta d’una autoedició, realitzada pel professor, que inclou tots els rellotges de sol que els seus alumnes i ell mateix han pogut documentar. Alguns els han localitzat actualment i d’altres només els han pogut catalogar perquè apareixen en fotografies antigues. N’hi ha de totes les poblacions de la comarca, tret de Pinell de Brai, població on no n’han pogut inventariar cap. Uns es troben ubicats en els nuclis urbans, als ajuntaments i les esglésies, i altres a les façanes de masos dispersos; n’hi ha que s’han anat repintant i es conserven bé, i d’altres que s’estan perdent, perquè s’han abandonat, perquè ja no se’ls reconeix com abans el fet de ser un símbol de prestigi social. El llibre també recull refranys i frases fetes  sobre el temps propis de la Terra Alta. En total són 102 pàgines, publicades amb l’ISBN: 978-84-18438-05-9.

Workshop arquitectura i patrimoni

cartell workshop png.pngDivendres 15 de novembre de 2019.

Quadra de Casa Gassia, Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Esterri d’Àneu).

Workshop arquitectura i patrimoni: proximitat, accions i dinamització.

L’objectiu del workshop és generar un espai de trobada entre les diferents disciplines acadèmiques que poden intervenir en la rehabilitació, restauració i/o gestió del patrimoni construït a l’Alt Pirineu. En aquesta jornada us proposem un intercanvi d’experiències que afavoreixin la salvaguarda del patrimoni arquitectònic, ajudant a traçar línies d’estratègia i col·laboració conjunta per establir criteris per la seva protecció, rehabilitació i gestió.   Tanmateix, també volem reivindicar el paper que la recerca ha de tenir en tot aquest procés.

 

 

PROGRAMA

9.00-9.30h: Recollida de documentació

9.30-10.00h: Presentació

Elsa Ibar, directora general del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.

Ferran Miralles, director general de Polítiques Ambientals i Medi Rural. Generalitat de Catalunya.

10.00-10.30h: La cooperació entre els Parcs i els museus d’Etnologia. Una estratègia per al territori.

Maria Pery, cap del Servei d’Espais Naturals, Generalitat de Catalunya, i Magda Gassó, cap del Servei de Museus, Generalitat de Catalunya.

10.30-11.15: Ponència marc:  Intervenir en el patrimonio cultural construido: más allá de la arquitectura.

Sebastián Bayo, arquitecte, i Iñaki Arrieta, antropòleg.

11.15: 11.45h: L’aportació de la recerca arqueològica a la rehabilitació del patrimoni contemporani.

Isidre Pastor, arqueòleg.

11.45h: Pausa cafè.

12.15-12.45h: Estudi i conservació de l’arquitectura rural tradicional al Parc Natural dels Ports

Ana Ávila Aguilà, tècnica d’infraestructures i manteniment del Parc Natural dels Ports.

12.45-13.15h: L’impacte de la declaració de la UNESCO en la pedra seca i en el conjunt de l’arquitectura tradicional.

Roger Costa, antropòleg. Tècnic de patrimoni cultural de la  Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural. Generalitat de Catalunya.

13.15-13.45: Debat

13.45: Dinar

15.15-16.00: Ponència marc.  L’arquitectura tradicional i el paisatge: reflexions sobre la seva patrimonialització des de l’antropologia.

Ferran Estrada i Bonell, antropòleg. Universitat de Barcelona.

16.00-16.30h: Casos d’estudi de patrimoni construït des de la geografia

Albert Pèlachs, geògraf. Grup de Recerca en Àrees de Muntanya i Paisatge. Universitat Autònoma de Barcelona.

16.30-17.00: GRETA, Grup de recuperació i estudi de la tradició arquitectònica, 2011-2019

Olga Bas, arquitecta.

17.00-17.30h: La geologia a l’abast de la restauració del patrimoni arquitectònic.

Núria Guasch, geòloga.

17.30-18.00: Casos d’estudi del patrimoni construït al voltant del Parc Natural de l’Alt Pirineu

Christian Lladós, arquitecte.

18.00- 19.00h: Debat i conclusions finals.

19.00-19.30h: Presentació del Decàleg de bones pràctiques per a la rehabilitació i restauració de construccions aïllades.

Cristina Simó, Ecomuseu de les Valls d’Àneu, i Sígrid Remacha, arquitecta tècnica.

Workshop amb places limitades. Si esteu interessats en participar-hi podeu fer un mail a jtugues@ecomuseu.com

 

 

cartell workshop png.png

“Ferro, vent i aigua. Els molins de vent d’Osona”

SONY DSCA la comarca d’Osona, els molins de vent per a l’extracció d’aigua o molins aiguaders, apareixen amb la revolució industrial i comencen a decaure amb l’arribada de l’electricitat. Durant aquest temps, aquests enginys proliferen allà on hi hagi necessitat de rec, substituint els animals de les sínies o facilitant l’extracció de l’aigua dels pous per dur-los cap als masos o les hortes.

L’exposició “Ferro, vent i aigua: els molins de vent d’Osona”, ha comptat amb la col·laboració del Museu del Ter i parteix del treball de recerca realitzat per Xavier Cervera i Jordi Cervera, on es fa un inventari amb 29 molins d’Osona.

 

 

Data: De l’1 al 28 de novembre de 2018. De dilluns a divendres de 16 a 20h

Lloc: Centre Cívic Sentfores – La Guixa – Vic

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

XVI Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre. La vida quotidiana durant la Guerra civil i la Postguerra. Memòria oral.

APU201832-C1

Aquest any 2018 commemorem el 80è aniversari de la batalla de l’Ebre, l’enfrontament militar que, després de tres anys de guerra i quatre mesos d’acarnissada lluita entorn de l’Ebre, va posar fi a la Guerra civil espanyola del 1936. És per aquest motiu que la XVI Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre està dedicada a la memòria oral que encara es conserva, arreu del territori, sobre la significació que van tenir, i encara tenen, en la vida quotidiana de la població local, tant aquella guerra com la seva postguerra.

La Jornada té per objectiu recordar la dura quotidianitat d’aquell moment històric, a partir dels elements patrimonials, materials i immaterials, recollits en algunes de les recerques sobre el tema que han dut a terme investigadors del territori; recerques que giren entorn del recull dels testimonis directes dels records, les experiències i els sentiments, dels qui, d’una o altra manera, en van ser protagonistes, immersos en l’àmbit geogràfic del front de guerra i la postguerra.

Al matí M. Teresa Castelló (docent i membre del CERE) presentarà la conferència marc El paper de la dona pagesa, des de la Guerra civil fins als anys 1960. Memòria oral de les Terres de l’Ebre, i es desenvoluparan tres de les comunicacions: Testimonis orals de la Postguerra a la Fatarella, a càrrec de M. Jesús Ardévol (periodista), Estraperlo i estratègies de subsistència a la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, a càrrec de David Tormo (COMEBE), i Les noies del refugi de la Font Gran de Benissanet, a càrrec d’Albert Pujol, Núria Grau, Jordi Montagut i Mireia Grangé (Associació Cultural Artur Bladé Desunvila).

A la tarda es realitzarà l’activitat complementària: Visita guiada a la Fatarella, a càrrec de l’escriptor Josep Gironès Descarrega; i s’exposaran dos comunicacions més: Temps d’escassetat, temps d’enginy. Recuperació de la memòria oral sobre la Guerra civil, al terme municipal d’Alcanar, a càrrec de M. Hel·lena Fibla (llicenciada en Geografia i Història) i Memorial oral dels veïns refugiats al front de l’Ebre: el cas de Tortosa, a càrrec d’Andreu Caralt i Maite Hernández (Terra Enllà. Serveis turístics).

L’entrada a la Jornada és lliure com a públic oient, però només la inscripció amb pagament (20€) abans del 7 de novembre, donarà dret als assistents a gaudir del dinar que s’organitza dins la Jornada.

Per consultar el programa: http://etnologia.tte.cat

Organitza: Direcció General de Cultura Popular i Acció Cultural, el Museu de Museu de les Terres de l’Ebre, l’IRMU, el COMEBE i l’Ajuntament de la Fatarella.

Data: Dissabte, 10 de novembre del 2018

Lloc: Casal Municipal. Av. Catalunya, 3. La Fatarella

Horaris: De 9h30’ a 18h30’

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat T. 977 702 954

Ferro, vent i aigua: els molins de vent d’Osona

SONY DSCA la comarca d’Osona, els molins de vent per a l’extracció d’aigua o molins aiguaders, apareixen amb la revolució industrial i comencen a decaure amb l’arribada de l’electricitat. Durant aquest temps, aquests enginys proliferen allà on hi hagi necessitat de rec, substituint els animals de les sínies o facilitant l’extracció de l’aigua dels pous per dur-los cap als masos o les hortes.

L’exposició “Ferro, vent i aigua: els molins de vent d’Osona”, ha comptat amb la col·laboració del Museu del Ter i parteix del treball de recerca realitzat per Xavier Cervera i Jordi Cervera, on es fa un inventari amb 29 molins d’Osona.

 

Lloc:   Centre Cívic Serra-de-Senferm. Carrer de la Riera Major, 2. Vic. 

Per a més informació: www.museudelter.cat – 93 851 51 76 – info@museudelter.cat

Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge de Catalunya

Construint el territori

Arquitectura tradicional i paisatge de Catalunya

Del 12 de gener al 26 de febrer del 2018 . Biblioteca de Guissona

Catalunya és un país amb una gran diversitat de paisatges, producte de la relació continuada entre les éssers humans i l’entorn on els diversos elements construïts, la seva distribució pel territori i les seves formes i materials són un element clau de la configuració del paisatge. L’exposició Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge de Catalunya analitza aquesta interacció en contextos tan diversos com l’alta muntanya, la costa, les terres de secà, l’horta i les planes de regadiu, abordant la complementarietat entre les dimensions d’espais viscuts, simbòlics i productius dels diferents element de l’arquitectura tradicional que en condicionen les formes, les tècniques i els materials utilitzats en la construcció i la ornamentació, en la relació o no amb els recursos presents en el territori i amb els coneixements tècnics dels especialistes. A partir d’aquesta realitat, l’exposició planteja elements de reflexió sobre l’estat actual d’aquest tipus de construccions, tot reflexionant sobre el seu futur a partir de l’actualització dels seus usos i funcions.

En són els comissaris Fabien Van Geert, doctor en museologia, i Ferran Estrada, doctor en antropologia social, ambdós adscrits a la Universitat de Barcelona. L’exposició ha estat impulsada i concebuda per les següents entitats que formen part de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial: l’Institut Ramon Muntaner, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu  (Esterri d’Àneu), el Museu del Ter (Manlleu), el Museu de la Mediterrània  (Torroella de Montgrí), el Museu de la Pesca (Palamós), el Museu Etnològic del Montseny (Arbúcies), el Museu Comarcal de Cervera, el Museu Comarcal de l’Urgell  (Tàrrega), el Museu Etnològic de Barcelona, el Museu Marítim de Barcelona, Carrutxa (Reus) i el Museu de les Terres de l’Ebre (Amposta). Ha estat produïda pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en coordinació amb l’Institut Ramon Muntaner mitjançant ajut de l’Obra Social de ‘La Caixa’. En el desenvolupament dels continguts hi han participat l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, l’Associació de Restauradors de Patrimoni Arquitectònic, el Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica (GRETA) i la Coordinadora d’Entitats per la Pedra Seca.

L’acte d’inauguració de l’exposició Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya serà el proper divendres 12 de gener a les 19h a la Biblioteca de Guissona.

De Manlleu al Collsacabra. La fotografia de Jaume Salarich (1902-1978)

cartellMoltes fotografies del Manlleu del segle XX porten la signatura de Jaume Salarich (Manlleu, 1902-1978). Tot i això, la localització del gruix del seu fons era desconeguda. L’any 2012, la família Masnou, hereus de Jaume Salarich va fer donació al Museu del Ter del fons fotogràfic restant per a la seva conservació i divulgació. Es tracta d’un fons de 4.300 fotografies de temàtiques molt diverses. Sabater de professió, Salarich va acabar convertint la seva passió, la fotografia, en la seva professió en el tram final de la seva vida, i es va convertir en un dels referents de la fotografia del segle XX a Manlleu.
Durant els anys transcorreguts des de la donació el Museu del Ter ha digitalitzat i documentat el conjunt del fons fotogràfic de Jaume Salarich. Paral·lelament s’ha realitzat un treball de recerca sobre el fotògraf, ja que el temps passat des de la seva mort l’any 1978, n’havien enfosquit el record. L’exposició “De Manlleu al Collsacabra. La fotografia de Jaume Salarich (1902-1978”) proposa un acostament a la figura fins ara relativament desconeguda de Jaume Salarich amb una primera mirada a la seva obra fotogràfica a partir del fons ara conservat pel Museu del Ter.

L’exposició presenta una selecció de 34 fotografies del Collsacabra , realitzada amb la col·laboració del fotògraf manlleuenc Xevi Vilaregut. Es podrà veure al Museu del Ter fins al 21 de gener de 2018.

Data: Des del 15 de novembre de 2017 al 21 de gener de 2018

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. 08560 Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat