Sardanes a Manlleu, una història de cultura i lleure

poster-expo-sardanes-amb-audicioEnguany es compleixen noranta anys de la fundació, l’any 1929, de l’Agrupació Sardanista Manlleuenca. Des de finals del segle XIX a Manlleu les sardanes gaudien del favor popular, com ho demostra la intensa activitat sardanista documentada a la ciutat en les dècades anteriors a la fundació de l’Agrupació. Però no sempre s’havien ballat sardanes a Manlleu. Les modernes sardanes llargues van néixer a l’Empordà en la primera meitat del segle XIX, i des de finals del segle es van estendre impulsades pel catalanisme cultural i polític.

Durant el segle XX la sardana ha estat un espai central de socialització i lleure populars, present en totes les festes. I ha estat, sovint, una escletxa de reivindicació de la cultura catalana, especialment en aquells moments en els quals aquesta va haver de resistir la repressió dels règims dictatorials del segle XX a Espanya. A més de l’Agrupació Sardanista Manlleuenca, vint colles, des de les Flors Camperoles, fins a les actuals colles Encís i 1714, han fet viure les sardanes a la ciutat i han portat el nom de Manlleu per tot Catalunya. Manlleu ha produït també músics, autors de nombroses sardanes, i almenys set cobles o orquestres manlleuenques han interpretat habitualment sardanes.

L’exposició, amb motiu de la celebració de l’aniversari de l’Agrupació Sardanista Manlleuenca, proposa un viatge pels més de cent anys d’història de la sardana a Manlleu.

També s’han programat altres actes al voltant de la sardana, el primer d’ells tindrà lloc el dijous 4 de juliol a les 19.30h. El Tenora i compositor Jordi Molina i el director del Museu de la Mediterrània Gerard Cruset presentaran al Museu el projecte “Fer de músic”. Un treball de recuperació, preservació i divulgació, a través d’enregistraments i documentació manuscrita i fotogràfica, de la memòria dels músics històrics vinculats al món de la sardana i les cobles-orquestres de Catalunya.

La inauguració de l’exposició es farà el divendres 28 de juny a les 20h i comptarà amb la cobla els Lluïsos de Taradell que inauguraran la mostra repetint les sardanes de la primera audició de l’Agrupació Sardanista Manlleuenca de l’any 1929.

Data: Del 28 de juny al 15 de setembre

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – info@museudelter.cat – 938515176

“La fàbrica des de dins”

recital poemes fabriquesbEl Museu Etnogràfic de Ripoll, el passat 8 de març va inaugurar l’exposició “Xinxes, puces i fabricantes. Les treballadores del textil al Ter”. Una mostra produïda l’any 2018 pel Museu del Ter i que fa uns mesos també es va poder veure al Casal Cívic de Torelló. Ara, des de Ripoll i com a cloenda de l’exposició es podrà veure el recital de poemes “La fàbrica des de dins”. Poemes de Miquel Martí i Pol, amb il.lustracions de Jordi Sarrate. Recita Maria Dolors Vilaplana i amb comentaris de Florenci Crivillé.

Data: Dissabte 30 de març de 2019 a les 20h

Lloc: Museu Etnogràfic de Ripoll

Per a més info: www.museuderipoll.org – 972703144 – museuetnografic@ajripoll.cat

 

“Xinxes, puces i fabricantes. Les treballadores del tèxtil al Ter”

xinxes, puces i fabricantesEl Museu Etnogràfic de Ripoll inaugura l’exposició “Xinxes, puces i fabricantes. Les treballadores del textil al Ter”. Una mostra produïda l’any 2018 pel Museu del Ter i que fa uns mesos també es va poder veure al Casal Cívic de Torelló.

 

Xinxes, puces i fabricantes són alguns dels malnoms amb què han estat etiquetades les dones que, o per necessitat o per determinació, s’aventuraven a treballar a les fàbriques tèxtils que des de principis del segle XIX es van multiplicar per aprofitar la força de l’aigua del Ter. A finals del segle XIX les dones ja eren majoria en aquelles fàbriques, principalment de filatura. I així va ser durant tot el segle XX i fins al final definitiu d’aquest sector, germen del desenvolupament industrial d’Osona.

 

Aquesta exposició vol reivindicar la memòria de les milers i milers de dones (i nenes) que van ser un dels motors de la història industrial del Ter a canvi d’un sou sempre inferior al dels homes. Exèrcits de filadores, sobreres, aprenentes… als aspis, a les metxeres, a les contínues, a les coneres… En innumerables tasques, sovint menystingudes i en l’escalafó més baix de la jerarquia laboral. Però al cap i a la fi imprescindibles.

 

Data:  Del 8 al 31 de març de 2019.

Lloc: Museu Etnogràfic de Ripoll

Per a més informació: www.museudelter.cat – info@museudelter.cat – 938515176

Recuperem les fonts de Torelló

20190308094712487Les fonts o deus d’aigua naturals han estat des de temps immemorials un lloc de trobada al voltant del qual els humans hem obtingut l’aigua imprescindible per a la vida. Aquestes fonts permetien abeurar persones i animals i, fins i tot, en alguns casos, regar l’horta o rentar-hi la bugada. La ciutadania, sovint mancada de recursos, aprofitava els entorns de les fonts més nostrades per fer-hi trobades i organitzar menjades amb familiars i amics: feien una fontada amb carmanyola, bota de vi i aigua fresca de la font, envoltats d’un entorn natural arbrat i fresc a l’estiu. Actualment, les fonts naturals de la nostra contrada tenen un problema de contaminació per nitrats i les fonts urbanes, proveïdes d’aigua tractada i controlada sanitàriament, ragen o no segons el lloc. Aquesta exposció vol sensibilitzar sobre l’estat en que es troben les fonts de Torelló i avançar cap a la seva recuperació.

Data: del 16 de febrer al 15 de març de 2019

Lloc: Museu de la Torneria de Torelló

Per a més infomració: www.museudelatorneria.cat – info@museudelatorneria.cat

Desvetllem la memòria de la sardana a Manlleu

desvetllem_emailAquest any l’Agrupació Sardanista Manlleuenca celebra els 90 anys. Des del seu naixement, l’any 1929, ha desenvolupat una gran tasca per la sardana a Manlleu i és una de les entitats més actives de la població. Manlleu ha tingut sempre una gran tradició sardanista, com ho demostren les nombroses colles de competició, les diferents cobles de sardanes i un bon nombre de compositors manlleuencs o molt vinculats amb Manlleu. L’any 1999, fruit d’aquesta llarga tradició, Manlleu va ser proclamada Ciutat Pubilla de la Sardana. En la vida social de la població les sardanes sempre han tingut un paper destacat, amb presència en els principals actes festius de la ciutat.

Per aquests motius, i aprofitant la celebració dels 90 anys de l’Agrupació Sardanista Manlleuenca, el Museu del Ter ha engegat el taller de fotografia històrica “Desvetllem la memòria de la sardana”. Els assistents aporten fotografies relacionades amb el món de les sardanes, que són digitalitzades i documentades en comú.

Data: Els dimarts de 15.30 a 17h

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. 08560 Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.catinfo@museudelter.cat – 938515176

La fotografia de Cintet Rifà Anglada: una mirada etnogràfica (1900-1930)

Sala d’exposicions Ca n’Ametller. Plaça de Catalunya 25, Molins de Rei
Del 22 de febrer al 14 d’abril de 2019
INAUGURACIÓ: divendres 22 de febrer, 19.00 h

El Museu del Ter va presentar l’any 2016 l’exposició “La fotografia de Cintet Rifà Anglada. Una mirada etnogràfica (1900-1930)”, una mostra que posava el focus en allò que molts consideren la característica més valuosa de Cintet Rifà: la mirada etnogràfica. Una mirada que Rifà projecta a la comarca d’Osona, i especialment a la vall del Ges, als peus del santuari de Bellmunt, on Cintet Rifà va recollir les formes de vida i treball en un entorn rural, al voltant de la casa familiar del Serrat de Nespla, adquirida pels Rifà l’any 1897.

Jacint Rifà Anglada, conegut i recordat en l’entorn familiar com a oncle Cintet, va néixer a Manlleu l’any 1879 en una família d’industrials del tèxtil manlleuenc que, a principis del segle XX, en un context de greu conflictivitat social, va traslladar la seva residència principal al carrer del Bruc de l’Eixample de Barcelona. En Cintet, tot i treballar sempre en l’empresa familiar, no va exercir mai el paper de lideratge, que sí que van assumir alguns dels seus germans.

Solter, amb temps i diners, la seva sensibilitat el va portar cap a altres activitats: els llibres, la pintura, els viatges i, és clar, la fotografia. Aquest fons n’és una bona mostra. Cintet Rifà va morir l’any 1938, en plena guerra civil, i va deixar el llegat de les seves fotografies, que es van conservar a la casa del Serrat de Sant Pere de Torelló, l’altre gran escenari de la seva vida i, sobretot, de la seva mirada fotogràfica.

García Hermosilla, Carles (a cura de) (2018) La fotografia de Cintet Rifà Anglada. Una mirada etnogràfica (1900-1930). Manlleu, Museu del Ter, 96 p. [catàleg en línia]

 

La fotografia etnogràfica de Cintet Rifà a l’ecomuseu Farinera de Castelló d’Empúries

cintetFarineraAquesta tardor, l’Ecomuseu-Farinera acull una exposició fotogràfica que ha estat produïda el 2016 pel Museu del Ter de Manlleu amb la col•laboració de la Biblioteca de Catalunya i la família Rifà. La mostra ha estat creada a partir d’una selecció d’imatges del fons Rifà Anglada compost per més de 3.000 clixés de vidre.

La presentació d’aquesta exposició temporal a Castelló d’Empúries té una doble motivació. D’una banda, per la seva pròpia temàtica; la vida del camp, i per l’altra per la vinculació de la família Rifà amb l’exposició permanent, ja que un dels audiovisuals que es projecten al ecomuseu –sobre el cicle del blat- va ser filmat als anys 30 del segle XX per Salvador Rifà Llimona, germà d’en Cintet, a Sant Pere de Torelló.

L’exposició té com a fil conductor la mirada etnogràfica de l’autor Cintet Rifà Anglada (Manlleu 1879-Barcelona 1938) cap al seu entorn. Està composta per un centenar de reproduccions fotogràfiques articulades en dos grans bloc: La mirada etnogràfica de la vida rural (Tardor-hivern el cicle agrícola I, Primavera-estiu el cicle agrícola II, Les dones a pagès, Els pastors i el bestiar, Les feines del bosc i Enterrament) i Els llocs on l’autor va viure i viatjar (Manlleu, Sant Pere de Torelló i entorn, Barcelona i altres).

A manera d’epíleg l’exposició clou amb un petit apartat dedicat a les tècniques fotogràfiques que l’autor va utilitzar, i compta amb una pantalla que amb l’ajuda d’unes ulleres permet veure les imatges en 3D de les fotografies estereoescòpiques.

L’exposició compte amb el suport de Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona.

Data: Del 20 d’octubre al 9 de desembre de 2018

Lloc: Ecomuseu de la Farinera de Castelló d’Empúries

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Josme. Crònica gràfica d’Arbúcies (1960-1980)

Des del dia 6 d’octubre es pot visitar a Arbúcies l’exposició “Josme. Crònica gràfica d’Arbúcies (1960-1980)”. Aquesta exposició, produïda pel Museu Etnològic del Montseny, presenta una selecció del treball d’un dels grans fotògrafs d’Arbúcies, en Josep Garcia Rebollo (1926-1995) més conegut com en JOSME. Les seves fotografies recullen la transformació de la societat arbucienca i de la vila d’Arbúcies durant gairebé un quart de segle: les festes, tradicions, actes culturals i socials, els canvis urbanístics…

L’acte de presentació tindrà lloc el dia 21 d’octubre a 2/4 d’1 del migdia i l’exposició es podrà visitar fins el 28 d’octubre al Museu Etnològic del Montseny (Major, 6 d’Arbúcies)

 

Desvetllem la memoria dels pisos de can Garcia de Manlleu

desvetllemPisosGarciaA partir dels anys 60, amb l’arribada de nous ciutadans de la resta de l’Estat, bàsicament Andalusia, Manlleu passa de 9.500 habitants a més de 16.000 l’any 1980. Durant aquest creixement, els pisos de can Garcia, juntament amb els blocs d’en Mateu, es van convertir en el lloc de residència dels nouvinguts i van significar un punt d’inflexió en la forma de construir la ciutat, de major densitat i d’una mida diferent. Aquestes construccions van esdevenir l’eix vertebrador del nou barri de l’Erm de Manlleu. Possiblement, l’any 2019 veurem l’enderrocament de l’últim bloc dels pisos de can Garcia. Per aquest motiu volem recuperar la memòria gràfica i vivencial d’aquest edifici emblemàtic del creixement urbanístic de Manlleu i bàsic per a la construcció d’una memòria col·lectiva i social de la població.

 

Entre tots els assistents al taller, i a partir de les fotografíes, es recuperarà la memòria dels pisos de can Garcia: noms, llocs, fets i dates de les petites històries dels manlleuencs i manlleuenques.

Data: Tots els dimarts a partir del 9 d’octubre de 2018 de 15.30 a 17h

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. 08560 Manlleu

Per a més información: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Organitza: Museu del Ter

Mirades contemporànies sobre les festes populars de les Terres de l’Ebre

festsTTEEweb

L’exposició “Festes a les Terres de l’Ebre. Mirades contemporànies” mostra al visitant fotografies i vídeocreacions realitzats, des d’un punt de vista molt personal, per cinc autors i equips diferents, amb l’objectiu de mostrar la sociabilitat, la identitat, la cohesió… que es dóna en les festes populars del territori, però també el caos, la violència, la lluita pel prestigi, els límits simbòlics i tota la gramàtica oculta que hi ha darrere d’alguns dels actes i les celebracions que conformen aquestes festes ebrenques. Així, a través de la fotografia expliciten com la tradició i la modernitat dialoguen i conviuen, contraposant el vell i el nou, els protocols més arrelats i el “no estar-se de res”, en les realitats simbòliques i els escenaris col·lectius de festes populars a les Terres de l’Ebre.

Organitzen: Museu de les Terres de l´Ebre, Ajuntament d’Amposta i Departament de Cultura de la generalitat de Catalunya.

Dates: del 9 d’agost al 30 de setembre del 2018

Lloc: Sala d’exposicions temporals del Museu de les Terres de l’Ebre. C/Gran Capità, 34. Amposta

Horaris de visita: De dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 17.30 a 20 h, i diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Tancat: tots els dilluns

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat T. 977 702 954