“El Museu del Ter amb ulls de dona” és una visita a l’exposició permanent del museu des d’una mirada crítica. Un exercici d’intentar pensar i enfocar l’exposició tenint en compte la conjuntura del gènere. Un intent de pensar en com seria aquesta exposició si qui hagués llegit la història de la industrialització haguessin estat (també) dones o si, en qualsevol cas, s’hagués tingut en compte aquesta perspectiva.
La visita parteix de la recerca iniciada l’any 2008 on les treballadores del textil han estat al centre d’interès principal. Cap a elles hem dirigit la mirada i en aquest sentit des de fa anys el Museu treballa per visibilizar a les dones del Ter, protagonistes de la història tèxtil de casa nostra. La recerca té un fort component etnològic i ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.
L’exposició “Memòries i patrimonis del Mercat”, dedicada al mercat Municipal de Tortosa, és fruit d’una recerca antropològica, realitzada pels antropòlegs Marc Ballester i Rosa Rodríguez, en treball de camp, que ha inclòs entrevistes, i documentació històrica i imatges gràfiques d’arxiu.
La conformen un conjunt de panells que expliquen la història del Mercat Municipal de Tortosa, amb continguts que fan referència tant als aspectes relacionats amb l’edifici, una imponent obra arquitectònica modernista, com explicatius de l’activitat quotidiana i els oficis que hi estan presents, i també amb el seu caràcter de lloc de trobada i sociabilitat, per als paradistes i la seva clientela.
Els panells porten per títol: El Mercat de ferro de la ciutat de Tortosa; El Mercat, la Ciutat i el territori; el Mercat, la quotidianitat del dia a dia; L’abadejo i la pesca salada; Carnissers, baldaners i trossellers; Placeres, pageses i majoristes; Les peixateres i el peix.
Organitza: Ajuntament de Tortosa
Col·laboren: Prisma, Institut Ramon Muntaner (IRMU), Arxiu Comarcal del Baix Ebre i Associació de Venedors del Mercat de Tortosa
Al llarg de l’any 2022 el Museu Etnològic del Montseny realitza el projecte “Dones del Montseny, tresors de la memòria”, que pretén recollir les experiències i aprenentatges viscuts de les dones del Montseny, incidint en aquells aspectes que aportin un aprenentatge vers la societat actual com poden ser per exemple les tasques de treball centrades en l’elaboració de productes. A partir de l’experiència de dones que han viscut el gran procés de transformació social i econòmic de la muntanya i amb un coneixement important en l’àmbit dels recursos naturals disponibles, els tallers volen permetre la transmissió d’aquests coneixements. El Taller de Memòria Oral d’enguany reuneix a les dones que han col·laborat en el projecte per parlar sobre el coneixement de remeis i sobre les tècniques de filar i teixir.
El taller es realitzarà el proper 18 de novembre al Clot de la Mora (Tagamanent), està organitzat per Ademc i el Museu Etnològic del Montseny amb la participació del col·lectiu de dones del Montseny “Arremangades”.
A la segona meitat del segle XIX, la Fàbrica Gran o de Can Jorba, pel darrer propietari, i la Fàbrica Petita o de Domènec Carles, pel seu primer propietari, canviaran la fisonomia física i demogràfica de Cabrils. La creació de nous llocs de treball atraurà sobretot a una població malmesa pel daltabaix provocat per la fil·loxera. D’altres vindran de pobles veïns i s’hi establiran definitivament. Es crea una nova classe social en un municipi que fins llavors vivia exclusivament del camp i s’estableixen noves relacions entre veïns de sempre i nouvinguts, entre amos i treballadors. Cabrils evoluciona al ritme de la fàbrica i aquesta es converteix en un fil conductor que explica la història xica o, com deia Pierre Vilar, la història local. Un espai icònic per a la comunitat que resta en silenci des del seu tancament, però que amaga la memòria oral de moltes generacions. Una història pendent de refer.
La fàbrica de Domènec Carles és actualment centre cívic i biblioteca municipal, però quin és el destí de la Fàbrica Gran? El debat de la transformació de l’arquitectura industrial a Catalunya es manté vigent per la necessitat d’implementar nous usos a uns espais massa sovint desitjats per la bombolla urbanística. Bernat Hernàndez planteja en el seu projecte una proposta que obri un espai, no només físicament, sinó també simbòlicament a la comunitat, com espai de confluència per crear i fomentar unes identitats compartides.
De deu a una es podrà visitar l’exposició del projecte, i a dos quarts de dotze es farà la xerrada-col·loqui.
Fons Roca Umbert. Cessió de Maria Miralles Sánchez, treballadora de la fàbrica Roca Umbert.
La jornada forma part del programa d’activitats formatives de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, en coorganització amb Roca Umbert Fàbrica de les Arts i el suport de l’Institut Català de les Dones i la Fira Mediterrània de Manresa. Està enfocada a revisar els processos de construcció de memòria, tradició i patrimoni en clau feminista i de gènere i, al mateix temps, posar en valor l’aplicabilitat de la recerca etnològica i compartir bones pràctiques de participació de dones en la construcció d’una memòria no masculinitzada. La jornada vol facilitar eines útils per a la reflexió i la gestió dels esdeveniments d’esdeveniments culturals de caràcter local i s’adreça de manera preferent a personal tècnic dels àmbits de cultura, festes, igualtat, joventut, ciutadania i participació; també a juntes directives i persones associades a entitats culturals, professionals de l’antropologia, a gestors culturals i a l’àmbit universitari de l’àmbit de l’estudi i gestió del patrimoni cultural.
Al web de la jornadapodreu accedir al programa i al formulari d’inscripció.
Des del Museu del Ter, amb l’Associació de veïns de Borgonyà i l’Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló, continuem organitzant els tallers de fotografia històrica “Desvetllem la memòria de Borgonyà”. Els divendres a la tarda ens trobem al casal de Borgonyà i amb l’ajuda dels assistents fem una activitat de memòria oral centrada en la participació i documentació col·lectiva de fotografia històrica. En el següent vídeo podeu veure la dinàmica de l’activitat i si us animeu, participar-hi.
La colònia tèxtil de Borgonyà és una de les colònies industrials més emblemàtiques de Catalunya. Va començar a funcionar a finals del segle XIX (1895) de la mà dels escocesos Coats, anys més tard i fruit de l’aliança amb la família Fabra de Barcelona van formar el grup Fabra i Coats. Tot i la finalització de la producció l’any 2000 la colònia encara manté una població de més de 400 habitants amb un intensa vida cultural.
Data: Els divendres a la tarda (de les 16h a 18h) durant la primavera de 2022.
El passat dijous 2 de desembre es va fer la darrera sessió de la 11ª Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, organitzada des de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya. En aquest cas, la sessió es va fer conjuntament amb l’entitat AFADIP de Manlleu i el tema principal era “El moviment Júnior de Manlleu”. Durant la sessió i gràcies a la participació de Fina Collell i Montse Anglada, integrants actives d’aquest Moviment, es va fer un breu repàs a la trajectòria d’aquesta entitat, nascuda l’any 1955. La segona part de la sessió, i amb les mateixes presentadores, es va projectar imatges enregistrades per Carles Molist (Manlleu 1949-1997) , un dels fotògrafs i càmeres que millor va captar el Manlleu de la transició. Carles Molist va ser a més, un dels fundadors del Moviment Júnior de Manlleu. Entitat que durant les dècades de 1970 i 1980 va mobilitzar un munt de joves de manlleu en el món del lleure i l’excursionisme. La sessió, a banda de les imatges històriques filmades també va permetre recuperar la memoria d’aquest moviment tan important durant uns anys a Manlleu, ja es pot veure al canal de youtube del Museu del Ter.
Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat
“inVISIBLES” és un dispositiu d’arts escèniques i visuals itinerant. El dispositiu converteix al públic en protagonista de l’experiència perquè empatitzi amb la desigualtat i es convertixi en activista del canvi. Una experiència col·lectiva on els assistents es posen a primera línia per ser part del canvi. Apel·la a la col·lectivitat per fer front a la desigualtat.
La proposta de la companyia Anònima es nodreix de les recerques impulsades des del Museu del Ter, en aquest cas i de manera molt especial en aquelles on les dones han estat al centre de la nostra mirada. El Museu fa anys que treballa per visibilizar a les dones del Ter, protagonistes de la història tèxtil de casa nostra i documentals com “Camins de dones”, “Voltreganeses” o l’exposició “Xinxes, puces i fabricantes”, així com la remodelació de l’exposició permanent “La societat industrial”, o el taller educatiu “Una majoria invisible. Les dones a les fàbriques”, en són només alguns exemples. Els resultats d’unes recerques, de fort component etnològic i que en la majoria de casos han estat possibles gràcies a la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.
“invisibles” segueix el fil de les dones que caminaven juntes per anar a la fàbrica, i té com a objectiu visibilitzar les dones compartir experiències, interessos, preocupacions,… en un context social i polític desfavorable.
Es tracta d’una activitat gratuïta que es podrà veure els dies 20 i 21 de novembre i cal inscripció prèvia. Una estona abans de l’espectacle, el públic rebrà al seu telèfon mòbil una ubicació que serà el lloc on comença el recorregut on haurà de caminar, afinar els ulls i les orelles per fer possible “inVISIBLES”.
Data: 20 i 21 de novembre de 2021 a les 20 i 21.30h
Lloc: Passeig del Ter, Manlleu. Una estona abans de l’espectacle, les persones inscrites rebran al seu mòbil una ubicació “precisa” que serà el lloc d’inici del recorregut.
Activitat gratuïta amb places limitades. Inscripció prèvia: trucant al Museu del Ter de dimarts a divendres de 9 a 14h (93 851 51 76)
El programa Cultura viva 2021 al Museu de les Terres de l’Ebre inclou aquest any tres activitats culturals, dos taules rodones i una conferència.
S’inicia amb la primera de les dos taules rodones, la titulada “Els transports terrestres a l’Amposta dels inicis del segle XX: carros, cotxes i trens”, que explicarà l’impacte d’aquests en la vida quotidiana dels ampostins i ampostines, als inicis del segle XX. Es tracta també d’una activitat també inclosa dins el programa de la XIII Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta 2021, que es celebra entre els dies 20 i 23 d’aquest mes de maig, i que acompanya també l’exposició temporal: “La revolució dels transports a l’Amposta de principi del segle XX”.
Serà moderada per Manel Ramon, director d’Amposta ràdio, i hi intervindran: Àlex Farnós, director-gerent del Museu de les Terres de l’Ebre; Anton Pujol, membre de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCiT), i Josep Sabaté, President del Casino Recreatiu i Instructiu d’Amposta, entitat que aquest mes de maig compleix els 150 anys de la seva fundació.
Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Ajuntament d’Amposta.
Data: 20 de maig de 2021.
Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.
Horari: 19h.
Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat
“inVISIBLES” és un dispositiu d’arts escèniques i visuals itinerant. El dispositiu converteix al públic en protagonista de l’experiència perquè empatitzi amb la desigualtat i es convertixi en activista del canvi. Una experiència col·lectiva on els assistents es posen a primera línia per ser part del canvi. Apel·la a la col·lectivitat per fer front a la desigualtat.
La proposta de la companyia Anònima es nodreix de les recerques impulsades des del Museu del Ter, en aquest cas i de manera molt especial en aquelles on les dones han estat al centre de la nostra mirada. El Museu fa anys que treballa per visibilizar a les dones del Ter, protagonistes de la història tèxtil de casa nostra i documentals com “Camins de dones”, “Voltreganeses” o l’exposició “Xinxes, puces i fabricantes”, així com la remodelació de l’exposició permanent “La societat industrial”, o el taller educatiu “Una majoria invisible. Les dones a les fàbriques”, en són només alguns exemples. Els resultats d’unes recerques, de fort component etnològic i que en la majoria de casos han estat possibles gràcies a la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.
“invisibles” segueix el fil de les dones que caminaven juntes per anar a la fàbrica, i té com a objectiu visibilitzar les dones compartir experiències, interessos, preocupacions,… en un context social i polític desfavorable.
Es tracta d’una activitat gratuïta que es podrà veure els dies 19 i 20 de març i cal inscripció prèvia. Una estona abans de l’espectacle, el públic rebrà al seu telèfon mòbil una ubicació que serà el lloc on comença el recorregut on haurà de caminar, afinar els ulls i les orelles per fer possible “inVISIBLES”.
Data: 19 i 20 de març de 2021 a les 19 i 20.30h
Lloc: Passeig del Ter, Manlleu. Una estona abans de l’espectacle, les persones inscrites rebran al seu mòbil una ubicació “precisa” que serà el lloc d’inici del recorregut.
Activitat gratuïta amb places limitades. Inscripció prèvia: trucant al Museu del Ter de dimarts a divendres de 9 a 17h (93 851 51 76)
