Iniciada una recerca amb valor científic, social i etnològic sobre l’embaràs, el part i els nounats a l’Amposta dels segles XIX i XX.

El passat mes de setembre, la regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Amposta va atorgar el V Premi de Recerca Jordi Fontanet 2025, al millor projecte de recerca local, al projecte titulat “Les madrines: embaràs, part i nounat a l’Amposta dels segles XIX i XX”, presentat per Màrio López Alemany.

El premi, de caràcter biennal,  té l’objectiu de fomentar la investigació sobre la ciutat a través de dotar econòmicament la recerca local, en qualsevol àmbit, i de la publicació dels resultats dels treballs originals i inèdits premiats.

En aquesta edició el jurat del Premi va destacar la qualitat i l’originalitat d’una recerca que aporta valor científic, social i etnològic, tot reivindicant la perspectiva de gènere i l’ús de les fonts orals com a testimoni viu més enllà de la documentació escrita.

El treball iniciat combina fonts documentals amb entrevistes a una vintena de persones i se centrarà en la figura de les madrines i el seu paper en una Amposta majoritàriament rural. López ha explicat que la inspiració per dur a terme la seva recerca  li va arribar a través de les històries de la seva àvia i de la madrina Maria Sebastià. El projecte abasta des de les primeres referències escrites a mitjan segle XIX fins al segle XX, amb la figura de Teresita, considerada l’última de les madrines d’Amposta.

L’autor, metge durant la seva trajectòria professional, ha publicat altres treballs mèdics i històrics entorn dels sagnadors, el còlera i el paludisme al Delta de l’Ebre.

Lloc: Amposta i Delta de l’Ebre.

Més informació: Ajuntament d’Amposta https://www.amposta.cat/ca/registre/premi-ajuntament-amposta-millor-projecte-recerca-local-jordi-fontanet-2025

Iniciatives museístiques i atenció sanitària

Jornades. Iniciatives museístiques i atenció sanitària. Reptes i oportunitats d’una relació en construcció

2-3 d’abril de 2025

L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia

El paper dels museus com a agents de canvi social no és un element nou en els discursos dels professionals de la museologia. No obstant això, durant els últims anys estem assistint a un nou impuls de la presentació del museu com una institució capaç d’aportar i transformar la societat des d’una varietat de perspectives creixent. El camp de la salut i el benestar n’és una.

En el recent informe del 2022, Culture’s Contribution to Health and Well-Being, dut a terme pel consorci CultureForHealth, s’afirma que a la Unió Europea hi ha una conscienciació cada vegada més àmplia sobre la funció de la cultura i les arts en la millora de la salut i el benestar, tant a escala individual com col·lectiva.

Així mateix, se sosté que els museus i els espais culturals poden exercir un paper fonamental a l’hora de promocionar aquest camp de col·laboració entre la cultura i la salut. Entre les recomanacions que proposen, basades en la investigació que s’ha dut a terme, s’apunta al fet que les autoritats politicoadministratives secunden o facilitin programes que promoguin, impulsin i consolidin els vincles entre els sectors culturals i sanitaris. Cal recordar que l’OMS definix la salut com un «estat de complet benestar físic, mental i social, i no simplement l’absència de malalties o afeccions», de manera que fonamenta fermament la salut en la societat i la cultura.

Prenent aquest marc com a base, aquestes jornades perseguixen un doble objectiu:

  • Proporcionar una visió panoràmica i actualitzada de les formes de col·laboració entre el camp de la salut i el dels museus en diferents països i regions
  • Activar un debat que reflexioni sobre els reptes i les oportunitats de la col·laboració entre dos camps tan diversos i complexos com la salut i la cultura

Més informació i inscripcions

Patrimoni etnològic i desenvolupament sostenible

En un moment en què la humanitat ha posat la sostenibilitat com el gran objectiu per als pròxims anys amb l’Agenda 2030 com a horitzó, esdevé crucial recuperar i revalorar els coneixements que ens han lligat al territori durant segles. La recerca etnològica, amb la seva capacitat de recuperar sabers tradicionals i de mostrar la diversitat de les relacions humanes amb l’entorn natural, té molt a dir en aquest camí cap a un futur més equilibrat. El món rural, l’arquitectura o els oficis ancestrals són clau per entendre com podem afrontar els reptes globals des de l’experiència local.

Amb programes que inclouen temàtiques com la gestió del territori, el medi ambient, l’alimentació i la salut, aquestes jornades es configuren com un espai de reflexió, una plataforma per explorar solucions locals a desafiaments globals en la lluita per un futur més sostenible.


Formulari d’inscripció

Termini d’inscripció: 11 de novembre

+ info: Servei de Recerca i Protecció. observatori.cultura@gencat.cat, 935671042


Jornades de patrimoni etnològic i desenvolupament sostenible

Móra la Nova, 14 de novembre de 2024
Arenys de Mar, 21 de novembre de 2024

Leslie Seaton, CC BY 2.0 , via Wikimedia Commons

En un moment en què la humanitat ha posat la sostenibilitat com el gran objectiu per als pròxims anys, amb l’Agenda 2030 com a horitzó comú, esdevé crucial recuperar i revalorar els coneixements que ens han lligat al territori durant segles. La recerca etnològica, amb la seva capacitat de recuperar sabers tradicionals i de mostrar la diversitat de les relacions humanes amb l’entorn natural, té molt a dir en aquest camí cap a un futur més equilibrat. El món rural, l’arquitectura o els oficis ancestrals són clau per entendre com podem afrontar els reptes globals des de l’experiència local.

Amb un programa que inclou temàtiques com la gestió del territori, el medi ambient, l’alimentació i la salut, aquestes jornades es configuren com un espai de reflexió, una plataforma per explorar solucions locals a desafiaments globals en la lluita per un futur més sostenible.

Programes de les Jornades i instruccions per a la inscripció

Per a més informació: Servei de Recerca i Protecció. observatori.cultura@gencat.cat, 935671042

La Clínica Arrossera d’Amposta. 80 anys de camí

Dins el programa Cultura viva 2024, i dels actes commemoratius del 80è Aniversari del Servicio Médico Cooperativo, conegut popularment, encara avui, com la Clínica Arrossera, el Dr. Anton pujol Bertran, fill d’un dels seus metges fundadors, farà la conferència titulada “La Clínica Arrossera d’Amposta. 80 anys de camí ”. El Servicio Médico Cooperativo va ser creat el 1944 a iniciativa de la cooperativa Cámara Arrocera de Amposta, fundada el 1927, que agrupava pagesos de l’arròs, que defensaven els seus interessos enfront dels industrials propietaris de molins d’arròs, que imposaven les condicions de compra i de molta de l’arròs segat. La Clínica, que ha tingut dos seus anteriors en diferents punts de la ciutat d’Amposta, ha esdevingut en l’actual Hospital Comarcal d’Amposta.

Organització: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura, Ajuntament d’Amposta i Hospital Comarcal d’Amposta.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre

Data: 18 de juliol de 2024

Horari: 19h

80 anys d’atenció sanitària a les dones del Delta de l’Ebre

Aquesta activitat és el taller de memòria titulat “Fem memòria: l’atenció a la dona a la Clínica Arrossera d’Amposta”, celebrat amb motiu del 80è aniversari de la Clínica Arrossera d’Amposta, creada per la Cooperativa Arrocera de Amposta el 1944, amb l’objectiu de recuperar la memòria de les dones associades d’Amposta i diferents poblacions del delta de l’Ebre, en relació a l’atenció sanitària que hi rebien durant l’embaràs i el part, i altres aspectes directament relacionats com ara el bateig i el seguiment dels nadons. Es realitza dins el programa “Tallers i Jornades de memòria oral 2024” de la Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI), el 10 de juny de 2024 a l’Espai dones, organitzat pel Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura, Ajuntament d’Amposta; i també forma part de la programa “Dona veu” de la regidora de Drets Socials i Ciutadania de l’Ajuntament d’Amposta. Hi participen Teresa Ferré, Teresa Estrader, Montse Garcia i M. José Rallo, que representen diferents generacions de professionals de la salut (llevadora, infermera, metgesses) que van exercir a la Clínica i posteriorment a l’hospital, quan aquesta va esdevenir Hospital Comarcal d’Amposta. L’activitat serà enregistrada en vídeo.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament d’Amposta i Hospital Comarcal d’Amposta.

Data:10 de juny de 2024.

Lloc: Espai Dones. Passatge Sant Isidre. Amposta

Horari: 19h.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat

12a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic 2022. Dins la pandèmia al Museu de Cervera

7 i 8 de juliol al Museu de Cervera

Mostra de produccions audiovisuals relacionades amb la recerca i el patrimoni etnològic en general que combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció, totes sota el denominador comú de ser, d’una manera o altra, testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat. Alhora, la mostra també pretén il·lustrar com en les últimes dècades l’audiovisual ha penetrat en l’etnografia i vol posar en relleu com la recerca etnològica s’ha servit de l’audiovisual per documentar i explicar allò que ha investigat.
Tot seguit us presentem la programació que hem preparat a casa nostra.

Un espectacle amb memòria oral per salvaguardar tradicions del delta de l’Ebre.

portes obertes barraca fotos Ajt sant jaume (26)

Dins el programa “Ebre Música & Patrimoni”, al Centre d’interpretació de les Barraques del Delta de l’Ebre tindrà lloc l’espectacle “Memòries líquides. Veus dels rentadors” amb l’objectiu de recuperar, a partir de la memòria oral de veïnes de Sant Jaume d’Enveja, algunes de les antigues tradicions populars locals que giraven entorn de la cura de la salut i de l’alimentació a nivell familiar. L’espectacle, a més a més de testimonis orals, inclou objectes, cançoner, dansa contemporània, lectura de textos, fotografies, vídeos, etc. tot recordant com era la vida al voltant del rentador.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Participa: Centre d’interpretació de les Barraques del Delta de l’Ebre.

Data: 22 de setembre de 2019.

Lloc: Centre d’interpretació de les barraques del Delta de l’Ebre. Carrer de Carles I, 60, 43877 Sant Jaume d’Enveja.

Hora: 19h30’.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat