Transhumància i camins ramaders de Catalunya  

Fins el 1 de juliol es poden presentar comunicacions en qualsevol dels eixos temàtics del II Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya sorgeix de la inquietud pel que fa a la situació actual del sector i de la voluntat de continuïtat després de l’èxit i l’acollida que va tenir la primera edició. Els objectius principals d’aquesta edició continuen sent la posada en valor de la transhumància i la xarxa de camins ramaders de Catalunya. Una de les novetats es la major visibilització que tindran els aspectes i reptes actuals pel que fa a la preservació de la ramaderia extensiva, incorporant la perspectiva de gènere i l’impacte que pot tenir per al sector l’actual context de crisi climàtica i energètica global. Hi ha tres eixos: Eix 1.Des(xifrant) la ramaderia extensiva: reptes i estratègies de futur. Es podran presentar comunicacions relacionades amb la situació actual de la ramaderia extensiva, les oportunitats que genera la transhumància, el repte del relleu generacional, la nova PAC, l’accés a la terra, els comunals, la igualtat de gènere, la comercialització entre altres. Eix 2. Transhumància: activitat ancestral i eina de desenvolupament territorial. Es podran presentar comunicacions relacionades amb projectes que s’estan desenvolupant al territori, tant a escala local com nacional, que estableixen un diàleg entre la recerca present i passada sobre la transhumància i la ramaderia extensiva, la transferència de coneixement científic sobre aquesta temàtica a diferents àmbits de la societat i la valorització d’aquesta pràctica a través de la divulgació. Eix 3. Transhumar per preservar i habitar els territoris rurals. Es podran presentar comunicacions relacionades amb l’activitat ramadera transhumant a Catalunya relacionades amb el seu futur, tenint en compte els condicionants actuals, el canvi climàtic, les infraestructures de les xarxes transhumants, equipament associats, projectes de valorització i recuperació en curs, el marc legal, la gestió i planificació de les actuacions de valorització, manteniment i millora.

Organitzen: Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), Arca, Universitat de Lleida, Escola de Pastors i Pastores de Catalunya, i Grup de Treball de Transhumància i Camins Ramaders.

Dates: el Congrés tindrà lloc durant el mes d’octubre de 2022: el primer eix del 6 fins al 8 a el Pont de Suert, el segon del 13 fins al 15 a Amposta, i el tercer del 27 fins al 29 a Igualada.

Més informació: en el següent enllaç trobareu informació de com presentar les comunicacions a: http://transhumancia.com/ca/comunicacions/

Cultura Viva 2021

Sengles conferències sobre els transports terrestres i fluvials a Amposta i el delta de l’Ebre han encetat enguany el Cultura Viva, el programa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que té per objectiu la presentació, principalment a les comunitats que han estat objecte d’estudi, de les recerques etnològiques dutes a terme recentment o encara en curs al nostre país. Aquest 2021 hi participen tretze entitats d’aquesta xarxa, les quals han programat dinou activitats en disset poblacions diferents, amb l’ànim de recuperar la normalitat perduda.

A banda dels aspectes esmentats, s’hi abordarà un ventall temàtic molt variat: la producció tradicional d’oli de ginebre, pràctiques funeràries, indumentària, patrimoni festiu, territori, biodiversitat, patrimoni sonor, etnobotànica, terrissa, patrimoni musical, pedra seca… Feu clic damunt de la imatge per veure’n el contingut amb més detall.

Els pobles abandonats a la XVI Trobada de Centres d’Estudis del Penedès

En aquesta setzena edició es proposa el tema Pobles abandonats a la vegueria Penedès, en el marc del projecte Pobles abandonats. Una herència per al coneixement i desenvolupament del territori, impulsat per l’Institut Ramon Muntaner, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. La coordinadora de l’equip de treball de la vegueria Penedès, Àngels Travé, exposarà alguns exemples de pobles abandonats com Jafre (Garraf) i Font-rubí Vell (Alt Penedès), a partir de les recerques del projecte Noms de lloc al Penedès, de la Secció de Toponímia de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Les ponències de la Trobada seran Pobles abandonats de l’Anoia, a càrrec de Gener Aymamí, que ha publicat entre altres el llibre Rutes pels despoblats el Camp de Tarragona (2021) i Les vides que les pedres callen: vida i abandó de Marmellar, a càrrec de Jaume Palau, treball guardonat amb el XVI premi Mestall de l’Associació d’Història Rural (2018).

A continuació hi haurà un col·loqui amb aportacions al projecte “Pobles abandonats” per part dels centres d’estudis i persones inscrites a la Trobada.

La cloenda de la Trobada serà amb la projecció de la pel·lícula Dins la fosca (20′) del director Joaquim Sicart, amb filmacions al poble abandonat de Marmellar i que es podrà visionar a través del canal de Youtube de l’Institut d’Estudis Penedesencs fins el dia 23 d’abril.

Data de la Trobada: dissabte 17 d’abril de 2021, de les 10h a les 13h.

Per seguir en directe: a través del canal Youtube de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Per participar: a través de de la plataforma Zoom cal inscripció al formulari.

Aquesta Trobada s’emmarca en el programa d’Etnologia en Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.

L’aigua a la serra de Sobremunt

presentació del llibre: l'aigua a laserra de sobremuntPresentació del llibre que descriu els punts d’aigua que es troben, en forma de fonts, pous, galeries o bassots a la serra de Sobremunt, entre els municipis de Sant Hipòlit de Voltregà, Les Masies de Voltregà, Santa Cecília de Voltregà i Sobremunt. En total, quaranta-quatre punts situats sovint al costat de masies i constitueixen un indicador de la relació entre la disponibilitat d’aigua i el poblament. L’obra es completa amb quatre rutes de recorregut circular que permeten visitar els diferents punts d’aigua.

 

Antoni Cirera i Assumpta Vila són membres del Centre d’Estudis Voltreganès, entitat dedicada a promoure l’estudi i la publicació de temes relacionats amb la història, el patrimoni i el paisatge del Voltreganès (Osona).

A la presentació, a banda dels autors, també hi intervindran Esteve Cirera i Josep Rabionet, realitzadors del treball de camp.

Data: Dissabte 25 de maig de 2019 a les 18.30h

Lloc: El Mallol. Sant Hipòlit de Voltregà

Per a més informació: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà – 938502626 –

Jornada ‘Masia i territori’, 24 d’octubre

Sala Prat de la Riba, Institut d’Estudis Catalans
C. del Carme 47, Barcelona
24 d’octubre de 2017, de 8.30 a 19 hores

masia i territori_jornada‘Intervencions i usos actuals de la masia’ és el títol de la Jornada tècnica ‘Masia i territori’ que se celebrarà el proper 24 d’octubre a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. S’hi analitzaran els nous usos de la masia d’acord amb l’economia actual i els interessos socials que afecten el territori i, en particular, la masia. El programa inclou diverses ponències i experiències emmarcades en tres blocs: ‘Metodologia’, ‘Tècniques i materials’ i ‘Nous usos. Experiències concretes: apostes de futur’. La inscripció està oberta en aquest formulari online.

Més informació: programa complet en PDF | formulari d’inscripció | congresmasia.icea@iec.cat

Catalunya ciutat(s)

El passat 23 de desembre s’inaugurà l’exposició  Catalunya Ciutat(s), sobre la relació de les persones, el paisatge i l’urbanisme. Prenent  el concepte noucentista de la “Catalunya Ciutat” fa un recorregut al voltant del desplegament del fet urbà al territori català per acabar mirant cap el futur. L’exposició vol ser una mirada, a mig camí entre l’art i l’urbanisme, que recull una nova sensibilitat que aposta per recuperar, des del món urbà, el contacte i els valors del món rural i natural, trencant-ne les fronteres i harmonitzant el territori sota el modern concepte de “paisatge”.

Dates: Del 23 de desembre de 2014 al 26 d’abril de 2015

Lloc: Museu Marítim de Barcelona . Av de les Drassanes s/n

Catalunya Ciutat(s) es completa amb un cicle de cinc debats, que se celebraran entre el mesos de gener i març del 2015 a diferents espais de Barcelona amb la participació d’especialistes en les respectives àrees temàtiques.

Terres de cruïlla. Estudis sobre les comarques de la diòcesi de Tortosa

Martínez Romero, Tomàs; Pradilla, Miquel Àngel i Quixal J.Manuel (eds.): Terres de cruïlla. Estudis sobre les comarques de la diòcesi de Tortosa, Benicarló: Onada Edicions , 2013, 533 p.

Fidel al seu compromís quinquennal, el III Congrés de Cultura i Territori a les Comarques de la Diòcesi de Tortosa es va celebrar del 23 al 26 de novembre de 2011, organitzat per la Universitat Jaume I i la Universitat Rovira i Virgili. Com en edicions anteriors, també es van proposar dues poblacions per a portar a terme, respectivament, els actes cientificoacadèmics i la trobada d’entitats i associacions culturals de les comarques implicades en aquest projecte: Vinarós i Jesús.

Al llarg de les jornades previstes es va comptar amb la participació de més de noranta persones en les diverses activitats acadèmiques programades: les quatre ponències, les tres taules rodones i les més de cinquanta comunicacions serviren d’excusa magnífica per al coneixement i la comunicació entre habitants i investigadors d’aquestes contrades, territoris més units per sentiments personals, per relacions familiars i afectives, i per fets culturals, que no separades per accidents geogràfics.Llegeix més »

L'esperit comarcal: cultura i identitat

Dins del cicle Testimonis: memòria d’un passat recent, Carrutxa organitza aquest dijous la conferència L’esperit comarcal: cultura i identitat.

Joaquim M. Masdeu recordarà de quina manera, a finals de la dècada de 1970, la identitat i la cultura van servir per forjar un projecte comunitari de territori després del llarg període de la dictadura franquista. En aquell moment, arreu del país es treballava en l’organització territorial des de diferents dimensions com ara els municipis, les comarques i les autonomies, entre d’altres.

En aquest context, al Baix Camp sorgí un moviment de dinamització territorial que entenia la comarca com la força dels pobles i demanava que aquesta planificació i organització territorial s’adeqüés a la realitat. Es tractava d’un moviment que reivindicava la participació popular en la construcció de la comarca amb la qual ens identifiquem políticament i cultural.

L’acte serà presentat per l’historiador Ferran Jové. Com la resta de les activitats del cicle, el testimoni serà enregistrat per tal que, com a document oral, ingressi als fons de l’Arxiu de Reus i pugui ser consultat en el futur per tal de conèixer millor la història de Reus i del Baix Camp a la segona meitat del segle XX.

El cicle Testimonis: memòria d’un passat recent forma part de les activitats de Carrutxa com a antena de l’Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya, concretament dins del programa dels 5ns Tallers i Jornades de Memòria Oral 2012-2013.

Data: Dijous 8 de novembre

Hora: 2/4 de 8 del vespre

Lloc: Sala d’actes de l’Arxiu de Reus (c/ Sant Antoni M. Claret, 3).

Organitza: Carrutxa