Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Sala de ball (Edifici Centre de Recursos)
Carrer Prat de la Riba, 6 Vallbona de les Monges
Exposició del 9 al 18 de maig de 2025

Del divendres 9 de maig al diumenge 18 de maig de 2025 es farà a la “Sala del ball (Edifici Centre de Recursos)” l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 77 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat),  Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), Tàrrega (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Bagà (Berguedà),  Vallirana (Baix Llobregat), Port de la Selva (Alt Empordà), Espot (Pallars Sobirà), Font Rubí (Alt Penedès), Boí (Alta Ribagorça) i Viladecavalls (Vallès Occidental).

S’està fent a Prats de Molló (Vallespir) i Sallent (Bages).

A continuació anirà a: Vallbona d’Anoia (Anoia), Tarragona (Tarragonès), Aspa (Segrià), Bellver (Cerdanya), Arnes (Terra Alta), La Granadella (Les Garrigues), Pobla de Montornès (Tarragonès), Rubí (Vallès Oriental), Les Preses (La Garrotxa) i Vacarisses (Vallés Occidental).

Per ara, fins final de 2025, són 87 indrets en 6 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2025.

Per les 74 primeres poblacions han passat 41.344 visitants, la qual cosa dóna una mitjana de 559 per població.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

L’evolució de la moda europea durant un segle (1875-1970).

En el marc de la XVII Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, està programada la conferència titulada “De l’ideal estètic de la Belle Époque al triomf de la moda juvenil (1875-1970)”, a càrrec de Maria Teresa Velasco Osca, doctorada al Departament d’Història-Història de l’Art (URV), Màster en Patrimoni artístic i cooperació cultural, i professora de les Aules d’Extensió de la URV. Presentarà la transformació de la moda arreu d’Occident en un període històric convuls. Es plantejarà l’evolució de la moda europea entre els anys 1895 i 1960, amb els canvis més significatius que els nous creadors van incorporporar en aquest período històric, tant en la indumentària femenina, com en la masculina i infantil. 

Aquesta festa és una recreació històrica que vol rememorar la vida popular (ball, concursos, dansa, gastronomía, jocs tradicionals, teatre, xerrades…) a l’Amposta de principis de segle XX.

Organitza: Ajuntament d’Amposta, Museu de les Terres de l’Ebre

Col·labora: Campus Extens de la Universitat Rovira i Virgili

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre

Data: 9 de maig de 2025

Horari: 19h.

Més informació: www.museuterresebre.cat   977 702 954

29è Curs de restauració

Del 12 al 16 de maig de 2025

ECOMUSEU DE LES VALLS  D’ÀNEU

Horari: de 16:00h a 19:00h.

Professorat: Marta Prunera, conservadora i restauradora de l’Ecomuseu.

lnformació i inscripcions: Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Tel. 973626436, e-mail: ecomuseu@ecomuseu.com

Places limitades.

Organitza: Ecomuseu de les Valls d’Àneu

Col·labora: Departament de Cultura, Institut d’Estudis Ilerdencs, Diputació de Lleida.

Edita

Festival PLA de Cine Rural de Juneda

Per segon any consecutiu, Juneda celebra el Festival PLA de Cine Rural, un espai de reivindicació, divulgació i celebració d’aquell cinema que està en diàleg amb l’entorn rural.

En quant a la temàtica de les pel·lícules, és important recalcar que al Festival de Cine Rural de Juneda hi participen films que mostren una manera de viure i/o veure l’entorn rural, no els seus oficis, fet que ens permet mostrar encara més realitats. Tot i així, és evident que el sector primari tindrà un protagonisme inevitable.

Aquest any entre les pel·lícules que es presentaran hi ha el documental ‘La llei del caliquenyo’ de Pablo Ostarek (director) i Ricard Rico (productor) que mostra la història de l’estraperlo que va néixer al voltant de la producció i venda il·lícita de caliquenyos durant el segle XX, enfrontant-se a la persecució de l’estat. Un recorregut clandestí sorgit a Juneda, que passa per Torregrossa, Fondarella, Torres de Segre, el País Valencià i Andorra. Una història de lluita i resistència que es va escampar com la boira.

El dia després de la projecció de “La llei del caliquenyo”, es podrà fer el vermut tot gaudint d’una mostra de com s’encaragolaven els caliquenyos en el seu temps impartit per autèntiques professionals de l’ofici.

A més a més, al llarg de tots els dies es podrà visitar l’exposició ‘Artistes amb tractor’ de Sara Boldú.

Dies: 24/27.04.2025

Lloc: Juneda (Teatre Foment i Centre de les Arts i la Memòria de Ponent)

Més informació i programació

CICLE: Fins que estigui cuit! Una mirada des de l’antropologia de l’alimentació a partir de 4 propostes expositives i patrimonials

Us presentem aquest cicle on mitjançant visites guiades a diferents museus, tractarem diferents aspectes al voltant de l’alimentació a partir dels espais i objectes exposats.

A càrrec d’Agnès Villamor (Antropòloga i mediadora cultural. Comissaria juntament amb la xef Ada Parellada de l’exposició “Què mengem avui?”, produïda pel Museu de Ciències Naturals de Granollers i la Diputació de Barcelona).

4 sessions:

  • Dissabte 26 d’abril (11.00-13.00h.): Visita al recinte patrimonial del Monestir de Pedralbes.
  • Dissabte 3 de maig (11.45-13.45h.): visita al Museu Etnològic i de Cultures del Món-seu Montcada.
  • Dissabte 10 de maig (11.00-13.00h.): visita al Museu Etnològic i de Cultures del Món-seu Montjuïc.
  • Dissabte 17 de maig (10.00-13.00h.): sobre el comissariat de l’exposició “Què mengem avui?”, xerrada al Museu Etnològic i de Cultures del Món-seu Montjuïc.

Activitat gratuïta amb inscripció prèvia mitjançant aquest formulari

Organitza: Institut Català d’Antropologia (ICA). Col·labora: Museu Etnològic i de Cultures del Món i Monestir de Pedralbes. Amb el suport de: Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya – Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI), Càtedra UNESCO d’Alimentació, Cultura i Desenvolupament – Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Josep Anselm Clavé i el seu temps. Renaixença, Associacionisme i República.

El maig de 2024 es va donar el tret de sortida per la commemoració del bicentenari del naixement de Josep Anselm Clavé. Una commemoració que pretén situar la trajectòria de Josep Anselm Clavé en el context social i polític del seu temps.


El Museu del Ter i de la mà de l’etnomusicòleg Jaume Ayats Abeyà, l’any 2008 va publicar la recerca “Cantar a la fàbrica, cantar al coro”, on els cors Clavé hi tenien un pes important i és que Josep Anselm Clavé (Barcelona, 1824-1874) és una figura cabdal per comprendre la història contemporània de Catalunya en el context de transformació del regne d’Espanya des de l’Antic Règim fins a la Primera República.


En aquest cas, i de la mà de l’Associació Amics de la Música de Manlleu, entitat amb més de 35 anys de trajectòria, coprogramem un parell d’actes al Museu del Ter. D’una banda el concert que tindrà lloc el dia 25 d’abril i que porta per títol “Josep Anselm Clavé i el seu temps” a càrrec de “De Canendi Elegantia”. El programa inclou obres de Josep Anselm Clavé, de les més bucòliques a les més revolucionàries, i també d’altres de compositors de l’òrbita claveriana, com ara Pep Ventura, Camil Isern o Domènec Terrarol.
A més, el dia abans, es farà una conferència de la musicòloga, professora de l’ESMUC i comissària de l’Any Clavé, Anna Costa i del filòleg i professor de literatura a la UOC, Roger Canadell.

Data: Dijous 24 d’abril a les 20h – Conferència

Divendres 25 d’abril a les 20h – Concert

Lloc: Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Gegants del Montseny

El proper 22 d’abril a 3/4 de 8 del vespre es presenten al Museu Etnològic del Montseny (Arbúcies, Selva) la publicació i l’exposició “Gegants del Montseny” amb fotografies de Mariano Pagès, textos de Núria Rossell i producció del Museu Etnològic del Montseny.

L’exposició i publicació apleguen més de 40 gegants procedents de 16 pobles del Montseny i tenen com a objectiu donar a coneixer a la ciutadania que els gegants són personatges i que hi ha una història darrere de cadascun. Es tracta d’una exposició fotogràfica que iguala els gegants amb la mirada humana.

Col·leccionant Passions. De la imatge a l’objecte. Presentació a càrrec de Kim Castells.

Paller de Casa Gassia, dimecres 23 d’abril a les 20:00 h.

Joaquim Castells Benosa, conegut com a Kim Castells (Barcelona, 1947), inicià la carrera en el món fotogràfic l’any 1978, i va publicar el seu primer llibre el 1981. Té més de noranta publicacions il·lustrades amb les seves fotografies una gran part dedicades al Pirineu.

A més del seu ampli fons fotogràfic, una part vinculada al Pallars està en dipòsit a l’Ecomuseu de les valls d’Àneu, i fruit dels seus nombrosos viatges, també va recollir un interessant fons d’art popular de fusta que també ha donat a l’Ecomuseu i del que en podeu veure una part en aquesta exposició.

Aquesta exposició forma part del programa Col·leccionant passions que compta amb la col·laboració de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya (Generalitat de Catalunya). Aquest és un programa cooperatiu per tal d’organitzar, en diversos territoris, una activitat dedicada a  les col·leccions privades etnològiques vinculades amb els nostres territoris i que vol posar en valor la tasca de recerca, documentació i conservació que molts d’aquests col·leccionistes han fet en el nostre país i que sovint és desconeguda.

CATALEG LLATES EMPARENTADES CISTELLERIA D’UGANDA

Fotografia: Jette Mellgren

Ja tenim aquí el catàleg de Llates emparentades. Cistelleria d’Uganda, l’exposició de cistelleria ugandesa que des del passat mes de novembre es pot visitar al Museu de la Pauma de Mas de Baberans. Es tracta d’un llibret de prop de 50 pàgines que recull l’essència de l’exposició comissariada per l’artesana danesa Jette Mellgren i que mostra les connexions entre la cistelleria ugandesa i la de Mas de Barberans i les Terres de l’Ebre, amb la llata com a fil conductor. Ho il·lustra perfectament la portada: una tira de llata formada pels mots «Cistelleria d’Uganda».

El catàleg segueix fidelment l’estructura de l’exposició: explica el projecte que entre el 2009 i el 2018, Mellgren i el seu marit, Jan Johansen, van dur a terme a Uganda per millorar les condicions de vida locals a través de la producció i venda de cistelleria ugandesa sempre treballant amb ONG locals; recull amb imatges els diferents materials que fan servir; i inclou fotografies amb el centenar de peces que es poden veure a l’exposició organitzades per usos: barrets, winnowes, cistells o esteres. També es reprodueix un mapa amb els 21 municipis ugandesos d’on són originàries les peces i el nom dels artesans i artesanes que van elaborar la majoria de les peces.

Aquest catàleg es pot consultar i descarregar en versió en català i en castellà i se suma als catàlegs d’altres exposicions produïdes pel Museu de la Pauma.

Pensem que és una manera de democratitzar la cultura poder accedir als catàlegs de les nostres exposicions. Tot i així, si podeu veniu a visitar-la!

VIII SEMINARI DE CERÀMICA NEGRA. Sant Feliu de Guíxols – Quart

Des del passat 7 i fins al 10 d’abril proper els setze alumnes de Grau de l’Escola Massana d’Art i Disseny d’especialitats tan diverses com escultura, ceràmica, mur o disseny, tutelats per les professores Matilde Grau i Romina Gris participen en la VIII edició del Seminari de Ceràmica Negra.

Amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement dels diferents aspectes que envolten la creació de la ceràmica negra tan característica de la costa catalana des de l’Antiguitat, les diferents sessions programades posaran de relleu tant el context històric del seu sorgiment i consolidació com l’evolució seguida fins l’actualitat, amb diferents sessions de treball a tallers especialitzats dirigits per ceramistes experts, i visites sobre el terreny d’espais museístics i edificiss emblemàtics.  

El tret de sortida el va donar la visita a diversos edificis i espais cimera del  patrimoni arquitectònic encara ben viu de Rafael Masó,  un dels arquitectes més destacats de principis del segle XX, de clara identificació noucentista i europeista,  l’obra del qual es distingeix entre més per la integració als seus edificis de les arts aplicades i les tècniques artesanals, de les que en va ser un renovador. Així, després de fer la immersió visitant la Casa Casaa de Sant Feliu de Guíxols, els participants es van desplaçar fins a s’Agaró per continuar coneixent el treball de l’arquitecte visitant la ciutat-jardí.  

La sessió de coneixement històric es duu a terme al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols on es pot consultar i treballar a partir de peces del fons arqueològic. L’evolució fins a l’actualitat, la tècnica i el treball contemporanis en ceràmica negra ve de la mà i de la llarga experiència i expertesa del taller Kypsela de la nostra ciutat 

Tenint com a referent l’excel·lent col·lecció de motlles originals dissenyats pel propi Masó,  magníficament conservats al taller de ceràmica Marcó de Quart, es proposa a les participants crear noves utilitats reutilitzant i repensant aquest imaginari clàssic per dotar-lo d’un llenguatge fresc i contemporani treballant amb el fang i la tècnica de cuita tradicional de la Ceràmica Negra. Els treballs realitzats es presentaran el darrer dia del curs i, posteriorment, seran part integrant d’una exposició i un catàleg.

Les propostes creatives de l’alumnat s’han treballat doncs a partir del fons de ceràmica negra del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, dels motlles dissenyats per Masó al Taller Marcó de Quart i al Taller Kypsela de Sant Feliu de Guíxols.

Seminari organitzat per l’Escola Massana d’Art i Disseny i el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols amb el suport de la Direcció General de Cultura Popular, la Fundació Pascual Prats i la Fundació Rafael Masó.

Staff docent del VIII Seminari de Ceràmica Negra 

Pilar Alsina, ceramista. Ceràmiques Marcó

Ricard Campos, ceramista, Taller Kypsela

Jordi Colomeda, conservador  del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols

Jordi Falgàs, director de la Fundació Rafael Masó

Matilde Grau, professora de ceràmica. Escola Massana

Romina Gris, professora de ceràmica. Escola Massana

Jaume Marcó, ceramista, Ceràmiques Marcó