En el marc del Seminari permanentdel GREMHER-GIRRPO – Grup de Recerca en Mística i Heterodòxies Religioses (GREMHER) i Grup d’Investigació Religió Ritual i Poder (GIRRPO/ICA).
A càrrec de: Anaïs Madera, Victòria Badia i Sibila Vigna.
S’exposaran els resultats de la recerca que sota el mateix títol es va portar a terme el 2022 amb el suport de l’ICA i de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI). Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.
Activitat presencial (Aula 310 de la Facultat de Geografia i Història de la UB, C. Montalegre 6, Barcelona) i virtual a través de l’enllaç: https://ub-edu.zoom.us/j/8638233683
El Ministeri de Cultura i Esport convoca ajudes per a la salvaguarda de Patrimoni Cultural Immaterial (PCI) per a l’any 2023. Amb la finalitat de contribuir a la salvaguarda i protecció del PCI a Espanya, a millorar-ne la sostenibilitat, la gestió i la seva funció social, es financen les següents actuacions:
a) Activitats d’investigació i documentació
b) Estudis en els àmbits de desenvolupament del PCI a Espanya
c) Elaboració de plans de gestió i salvaguarda de béns culturals immaterials
d) Activitats i projectes que n’afavoreixin la transmissió, perpetuació i coneixement
e) Organització d’exposicions, seminaris, congressos i trobades
f) Preparació de publicacions divulgatives
g) Altres activitats que contribueixin a la salvaguarda del PCI
– Les activitats a desenvolupar hauran d’estar compreses entre l’1 de gener de 2023 i el 20 de setembre de 2024. – Es finançarà fins a un 90% del projecte, i podran arribar fins a 30.000€. – La sol·licitud es pot fer fins el 16 de maig, a través de l’aplicatiu del Ministerio.
El brodat com una manera de teixir i enfortir els vincles entre el Museu de la Pauma i les veïnes del Mas de Barberans. Si el 2018 va ser Fet a mà i el 2019, Fet amb bastidor, després del parèntesi de la pandèmia ara arriba Fet a màquina, una exposició produïda en col·laboració amb l’Associació de Dones Masoveres que hem preparat per a les Festes Majors del Mas de Barberans, i que com el seu nom indica, mostrarà 101 peces de roba brodades a màquina en un intent de fer visible el treball femení de les dones que, en el cas de les artesanies tèxtils, quedava amagat dins de l’armari, com a part de l’aixovar o com a feina immersa dins de l’economia submergida.
L’exposició inclou mostres d’aixovar com ara estovalles o llençols de diferents mides, però també a tall d’exemple: roba infantil, pentinadors, respatllers, vestits de núvia, corbates, bolcades, detalls nadalencs o mocadors decorats amb autèntiques filigranes fetes amb fils de brodar amb una infinitat de punts: fistó d’ondes, fistó d’ondetes, fistó recte, pespunt, punt artístic, punt d’incrustar, punt de sol i ombra, punt de trau, calats, cordonet, cordonet fals, tavelletes, areneta, topets buits, topets plens, filtiré, , richelieu,roba sobreposada… I també s’hi exposaran els diferents drapets que les aprenents de brodat feien servir per practicar els punts. En aquests drapets s’hi poden observar tipologies diverses de punts i de dibuixos, amb més repeticions o menys en funció de la destresa de cadascú.
Moltes persones del Mas aprenien a brodar a màquina a Amposta o a Tortosa però al Mas de Barberans són especialment recordades les classes de costura d’Humildad Lleixà Cid (Mas de Barberans, 1930). Per casa seua van passar moltes de les joves que després van fer-se l’aixovar o van dedicar-se a brodar per atri. El seu record també estarà present a aquesta exposició.
La producció de la instal·lació anirà a càrrec de Jordina Bravo qui jugarà amb una escenografia que conjugui les peces de roba exposades amb un llençol a mig fer i amb la resta d’elements que configuren l’imaginari col·lectiu del brodat: la màquina de cosir, els petits bastidors que també s’usaven per brodar a màquina, els fils, el llibres de dibuixos…
Fet a Màquina s’inaugurarà el proper 22 d’abril a la sala Airosa del Centre de Desenvolupament Local. Museu de la Pauma del Mas de Barberans. I es podrà visitar fins a l’1 de maig.
La XII Trobada Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional se celebrarà a Cadaqués del 19 al 22 d’octubre de 2023. Està organitzada per l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) amb l’Ajuntament de Cadaqués i el Centre d’Estudis Cadaquesencs (CEESCA).
Hi haurà tres blocs temàtics:
Àmbit 1: Patrimoni: catalogació, paisatge, conservació i llengua
Àmbit 2: Formació reglada i no reglada
Àmbit 3: Arquitectura tradicional.
Cadascun d’aquests àmbits tindrà una Ponència i diverses Comunicacions.
Abans del 22 de maig cal enviar un resum d’un parell de paràgrafs del tema de la comunicació.
Aquesta s’haurà d’enviar complerta (en una primera versió) abans del 31 de juliol. Un comitè tècnic les avaluarà. El 31 d’agost s’informarà de quines són les comunicacions admeses.
A la “Trobada” (20 ó 21 d’octubre) hi haurà un temps estimat d’uns 10 minuts per presentar-la.
El text de la comunicació podrà ser revisar o ampliat fins el 31 de desembre de 2023. A partir d’aquesta data s’iniciarà la preparació del llibre de la “Trobada” on es publicaran les ponències i les comunicacions. El llibre sortirà publicat, més o menys, en el termini d’un any.
Exposició del 14 d’abril al 13 de maig Palau Bofarull Reus
L’exposició “Oli de Ginebre. Remei i patrimoni”, apropa l’entorn geogràfic de Riba-roja d’Ebre a les comarques tarragonines.
La mostra, produïda per la Diputació de Tarragona, es pot veure fins el 13 de maig al Palau Bofarull de Reus.
Coordinada per Amics de Riba-roja i dissenyada per l’alumnat de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació, la mostra recorrerà diferents municipis i institucions tarragonines.
L’exposició “Oli de Ginebre. Remei i patrimoni” mostra l’entorn geogràfic de Riba-roja d’Ebre, on la producció de aquest oli de propietats terapèutiques va tenir especial rellevància des del segle XVII fins a principis del XX.
La mostra, coordinada per Josep Jordan, Dolors González Cabré, Josep Blanch i Josep Aguilà totes ells membre de l’associació Amics de Riba-roja, ha estat dissenyada per l’alumnat de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona, produïda pel Servei d’Assistència al Ciutadà de la Diputació.
La inauguració, celebrada el passat divendres 14 d’abril de l’exposició va comptar amb la participació de la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, l’alcalde de Riba-roja d’Ebre, Antonio Suárez, i el president d’Amics de Riba-roja, Josep Aguilà.
Fins al Palau Bofarull també s’hi va acostar una nodrida representació de riba-rojanes i riba-rojans residents a Reus, Cambrils i l’Hospitalet de l’Infant i altres localitats veïnes, a més dels veïns del poble que van viatjar fins a la capital del Baix Camp per assistir a la inauguració de la mostra.
La mostra ha estat pensada i dissenyada per ser itinerant i la Diputació de Tarragona la posa a disposició de totes les entitats, institucions i municipis que la sol·licitin.
L’oli de ginebre
L’elaboració d’aquest oli representava un complement a les feines agrícoles dels habitants de Riba-roja i permetia un aprofitament del bosc.
L’oli es produïa en uns forns construïts amb pedra seca que eren de planta circular, amb un diàmetre de 4 a 6 metres i una alçada de fins a 7 metres, amb una olla interior feta d’argila on s’introduïen els troncs del ginebre sobre la qual es cremaven altres fustes perquè les altes temperatures provoquessin la destil·lació de l’oli, que es recollia en una cubeta a l’exterior. De fet, l’arbust que es feia servir és el càdec, Juniperus oxycedrus, però per assimilació ha quedat el nom de “ginebre”.
Les propietats terapèutiques de l’oli de ginebre van fer que històricament s’utilitzés com a remei per a diverses malalties humanes i d’animals, a més d’utilitzar-se per a altres usos domèstics.
“No se sap avenir ningú que aquella pobra dona, tinguda per tothom com a lirona, portés en si un tan gros tresor de cançons”.
Joan Tomàs i Joan Amades expressaren així la impressió que els produí el contacte amb Margarida Pey, filla de Terrades, durant la missió de 1928. L’any passat es complien cent anys de l’inici de les tasques de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, una empresa magnífica que va implicar milers de persones, en el marc de la qual va tenir lloc aquesta missió de recerca. Des del 13 de març de 2022 l’efemèride ha estat commemorada amb diferents actes arreu del país, i el divendres 28 d’abril de 2023 se’n farà la cloenda oficial:
Conducció de l’acte a càrrec de Raquel Ferret
Presentació, a càrrec de Jaume Ayats, comissari de l’Any de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya
Glosat, a càrrec de Laia Pedrol i Carles Belda (Associació Cor de Carxofa)
Intervenció del poeta Josep Pedrals
Cant Valencià d’Estil, a càrrec de Veus i Paraules
Intervenció del poeta Josep Pedrals
Gloses, a càrrec de Maribel Servera i Mateu “Xurí” (Glosadors de Mallorca)
Intervenció del poeta Josep Pedrals
Jotes, a càrrec de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries
Centre Agrícola de Sant Pau d’Ordal(inauguració) Exposició itinerant per diversos agregats del municipi de Subirats Del 28 d’abril a l’11 de juny de 2023
Del divendres 28 d’abril al diumenge 11 de juny de 2023 es farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) al municipi de Subirats.
La inauguració es farà el divendres 28 d’abril a les 7 de la tarda. L’exposició serà itinerant per diversos indrets del municipi:
28 d’abril: Centre Agrícola de Sant Pau
6 de maig: Ateneu d’Ordal
20 de maig: Ateneu de Lavern
3 de juny: Local social de la urbanització Casablanca
11 de juny: Centre Recreatiu Can Rossell i Patronat familiar dels Casots
L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 43 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.
Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), la Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat) i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp).
Actualment s’està fent a Roses (Alt Empordà).
A continuació, en el 2023: Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cogul (Les Garrigues), Cervià (Les Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Rocafort (Bages) i Sentmenat (Vallès Occidental).
Són 52 indrets.
El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:
Enguany Manlleu celebra el centenari dels seus gegants més antics, en Jordi i la Montserrat, amb tot un seguit d’actes durant el cap de setmana del 14 al 16 d’abril. El Museu del Ter, en col·laboració amb la Colla Gegantera i Grallera de Manlleu, s’afegeix a aquests actes de celebració amb una exposició que recorrerà aquests 100 anys d’història gegantera en el context festiu català. L’exposició parteix d’un projecte de recerca que ha permès recollir diversos materials documentals, fotogràfics i audiovisuals realitzat per l’antropòleg manlleuenc Pol Rifà, que ha estat el responsable també de comissariar l’exposició.
Els gegants a l’exposició
L’exposició, que compta amb la parella de gegants centenaris, en Jordi i la Montserrat, s’estructura a partir de tres grans blocs temàtics que contextualitzen el paper dels gegants durant tres períodes: el moment de la seva aparició, la seva utilització durant la franquisme i la seva recuperació popular després de la dictadura. Aquestes tres etapes donen constància dels diferents usos festius que han tingut els gegants. Inicialment, els gegants de Manlleu van aparèixer relacionats amb la festa patronal del carrer Vendrell i en particular amb la figura de Martí Molera, qui personalment en va impulsar la seva compra a Olot l’any 1923. Aquest primer període reflecteix la reminiscència religiosa i l’ús civil que tenien els gegants en el seu inici. Posteriorment, durant el franquisme s’intensificà el seu ús folklòric, fent que els gegants quedessin integrats en les celebracions franquistes i plenament desvinculats de la cultura popular catalana. No va ser fins després de la dictadura que es va produir la recuperació festiva i popular dels gegants. És en aquest context on es van consolidar les colles geganteres i les cercaviles lúdiques que han arribat fins a l’actualitat.
Un projecte de recerca històrica sobre els gegants
A banda d’aquest recorregut cronològic, en l’exposició també s’hi recullen algunes històries i anècdotes singulars, com per exemple la cessió dels gegants de Manlleu a Arsèguel o la seva participació en el Concurs Provincial de Gegants de Terrassa del 1950. Paral·lelament, l’exposició també ha servit per recuperar diversos materials històrics dels gegants, com és el cas de les composicions per cobla d’Antoni Font dels balls de gegants i nans de Manlleu, o diverses gravacions del fons audiovisual Carles Molist que també es podran trobar en la mostra.
L’exposició s’inaugura el divendres 14 d’abril a les 20h al Museu del Ter. Els gegants i capgrossos de Manlleu no s’hi incorporaran, però, fins a la setmana següent, ja que durant el cap de setmana de celebracions, del 14 al 16 d’abril, estaran participant dels actes del centenari. L’acte d’inauguració començarà amb el pregó del centenari a càrrec de Toni Mujal, constructor d’imatgeria festiva.
L’exposició és podrà visitar al Museu del Ter fins a l’1 d’octubre de 2023.
Dia: Dijous 20 d’abril Hora: Vuit del vespre Lloc: La Casa dels Entremesos. Plaça de les Beates, 2, Barcelona
Amadeu Carbó, Norbert Tomàs i Albert Domènech presenten aquesta obra que, a partir d’una mostra documental centrada entre el segle XIX i principis del XX, ens aproxima al món de l’edició dels calendaris tradicionals.
Exposició itinerant sobre els fons d’oli de ginebre, construccions relativament freqüents als nostre territori però que a Riba-roja d’Ebre presenten singularitats que les fan excepcionals. Fetes amb la tècnica de la pedra seca, normalment damunt d’una roca o llisera, solen presentar una planta circular d’entre 8 i 10 m de diàmetre i una alçada de més de 7 m. Es feien servir per destil·lar en sec oli de ginebre a partir de les soques i els troncs del càdec, la saba de les quals tenia propietats dermatològiques. La densitat d’aquestes construccions en aquest municipi és excepcional: hi ha vint-i-quatre forns documentats, el més antic del qual del segle XVI. Descobriu-ne una mica més en aquest web de la Universitat de Barcelona.
