I Congrés de transhumància i camins ramaders de Catalunya

Congrés Transh.JPG

L’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i l’Aran – IDAPA i la Fundació del Món Rural organitzen el I Congrés de transhumància i camins ramaders de Catalunya.

7 d’octubre a Lleida.

21 i 22 d’octubre a Santa Margarida i els Monjos.

28 I 29 d’octubre a Tremp.

La ramaderia extensiva i la transhumància, amb el desplaçament d’animals i pastors entre les pastures d’estiu i les d’hivern, han esdevingut un element cabdal en la configuració territorial, demogràfica, social i cultural de Catalunya al llarg de la història. D’una banda, bona part dels paisatges i de la biodiversitat de les àrees de muntanya, i també de les planes, són el resultat de les activitats ramaderes i de la seva combinació amb l’agricultura que ha esdevingut durant segles. Avui, la conservació d’aquest ric patrimoni natural depèn directament de la continuïtat d’aquestes pràctiques i és conegut l’impacte que té el seu abandonament en el risc d’incendis forestals, entre altres.

D’altra banda, la transhumància i la ramaderia extensiva han originat un seguit d’infraestructures (camins, construccions, abeuradors, cases, zones de pastura i descans, etc.), de coneixements, de formes d’organització social i d’elements culturals que, amb el temps, han conformat un patrimoni històric-cultural material i immaterial molt important. Així mateix, els camins ramaders han configurat una xarxa de comunicacions on, a més a més dels animals, s’han desplaçat persones, béns, coneixements i idees entre la muntanya, la plana i més enllà.

Els eixos temàtics són els següents: Eix 1. Els camins ramaders; Eix 2. Usos complementaris; Eix 3. Activitat i usos transhumants.

PROGRAMA

INSCRIPCIONS

 

Capelletes d’aplegador: la devoció transhumant

Exposició Capelletes d'aplegadorEl Museu Etnogràfic de Ripoll preserva una col·lecció singular, de gran interès patrimonial. Es tracta d’un conjunt de capelletes d’aplegador associades a diverses ermites de l’entorn de Ripoll i que, sens dubte, és una col·lecció única a Catalunya. L’exposició temporal Capelletes d’aplegador: la devoció transhumant, pretén valorar aquestes peces i contextualitzar-les, tot recuperant la figura dels aplegadors d’ermita i la seva funció periòdica d’aplegar o captar.

Les capelletes d’aplegador tenen una versió actual en forma de les capelletes de visita domiciliària, de caràcter més urbà, que encara circulen per moltes ciutats i poblacions de Catalunya.

La mostra, organitzada pel Museu Etnogràfic de Ripoll, ha estat elaborada a partir de la investigació sobre els aplegadors  que ha dur a terme Joan Arimany i Juventeny, gestor cultural especialitzat en religiositat popular. Aquesta és de les poques vegades que s’ha estudiat els aplegadors d’ermita. Per aprofundir sobre els aplegador, divendres 23 de setembre a les 19h i al mateix Museu, tindrà lloc una xerrada emmarcada dins aquesta exposició temporal titulada “El aplegadors d’ermita i la seva funció” que anirà a càrrec de Joan Arimany i Juventeny (www.joanarimanyjuventeny.cat).

Data: Inauguració divendres 9 de setembre de 2016 a les 19h

Lloc: Museu Etnogràfic de Ripoll

Per a més informació: www.museuripoll.org – 972 703 144

I Congrés sobre transhumància i camins ramaders de Catalunya

Congrés tranhumànciaL’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i l’Aran – IDAPA i la Fundació del Món Rural organitzen el proper mes d’octubre d’enguany, el I Congrés sobre Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya.

Per això s’ha obert un termini per poder presentar comunicacions en qualsevol dels eixos temàtics del congrés: d’ara i fins el 31 d’agost.

Els eixos temàtics són els següents:

Eix 1. Els camins ramaders. La infraestructura de les xarxes transhumants, els equipaments associats, el marc legal, la gestió i la planificació de les actuacions de manteniment i millora.

Eix 2. Usos complementaris. Aprofitament turístic. Recuperació i valorització d’un patrimoni cultural i natural.

Eix 3. Activitat i usos transhumants. L’activitat ramadera transhumant a Catalunya, situació i propostes de millora. El futur de la ramaderia extensiva. La PAC.

S’admetran un màxim de 6 comunicacions per cada eix. Les comunicacions presentades seran avaluades pel comitè científic del congrés prèvia inclusió al programa del congrés. Les comunicacions aprovades, conjuntament amb les ponències del congrés, seran editades i publicades.

Pastors i transhumància

La revista “CADÍPEDRAFORCA“, publicada per l’editorial Gavarres, en el seu número 15 dedica un dossier de 44 pàgines a mostrar de primera mà, els camins que portaven a les terres més benignes per fer la transhumància hivernal, explicant quines són les grans planúries d’alta muntanya que encara avui s’omplen de bestiar quan arriba el bon temps.

Els articles del dossier són: Volta-la per baix!, de Carles Pont; Tot gira entorn de l’herba, de Ferran Miralles; Una vida sobre la marxa, de Miquel Spa; Camí de la plana, de Meritxell Prat; Transhumància petita, de Marc Martínez; Les vaques baixaven del nord, de Carles Gascón; Carrerades, camins savis, de Jordi Pasques; Més ovelles que gent, de Josep Noguera;Un home jove en un ofici molt vell, de Benigne Rafart; A Llívia, bestiar sense passaport, de Guillem Lluch; Collars i música d’esquelles, de Quirze Grifell; El cavall puja a muntanya, d’Oriol Mercadal; Barraques, orris i bordes, de Ventura Altarriba; L’últim pastor de Moripol, d’Eva Tomàs Gonfaus; El Peret de les cabres, de la Seu, de Joan Aixàs Obiols; Miquel Cortés, pastor de Peramola, de Marcel Fité.

Transhumància i vies pecuàries a Catalunya

El divendres, 19 d’octubre, tindrà lloc al Museu de les Terres de l’Ebre la segona de les “Jornades: transhumància i vies pecuàries a Catalunya”, que és continuació de la celebrada el 22 de juny passat a Llessui. La jornada d’Amposta és una iniciativa de la Fundació Món Rural i el Museu de les Terres de l’Ebre amb l’objectiu de mostrar que “la transhumància i les vies pecuàries són part d’un sistema productiu i cultural que, a més del bestiar i els ramaders, interessa al conjunt de la societat, ja que inclou processos ecològics i recursos naturals, també béns públics i patrimonis col·lectius, junt amb infraestructures, sabers i formes d’organització social”

En aquesta jornada hi haurà ponències i comunicacions que aprofundiran sobre la dimensió actual de la transhumància i els camins ramaders, i les seves interrelacions amb la cultura i el turisme. Destaca la conferència del sr. Javier Martínez, director del Museo de la Transhumancia (Guadalaviar), sobre la declaració de la transhumància com a bé d’interès cultural. Durant la jornada, també es presentarà l’exposició “Rutes i itineraris pels camins ramaders del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre”, que ha estat produïda per la Diputació de Tarragona i ha comptat amb el suport del Museu de les Terres de l’Ebre.

Lloc: Museu de les Terres de l’Ebre (C/ Gran Capità 34, 43870 Amposta)

Data: Divendres, 19 d’octubre, a partir de les 10.00h

El MEMGA presenta el documental Transhumants

Aquest dissabte 2 de juliol a les 7 de la tarda es projecta al Museu Etnològic del Montseny el documental Transhumants d’Elisabet Nadal. Aquesta filmació segueix el curs d’una de les rutes ramaderes més importants que encara queden en actiu al nostre país. L’acte de presentació anirà a càrrec d’Elisabet Nadal i Ferran Estrada, antropòlegs de la Universitat de Barcelona i autors de la recerca.

Aquest acte serveix com a cloenda de l’exposició Transhumàncies del segle XXI (que es pot visitar a Museu fins el diumenge 3 de juliol), resultat d’una recerca etnològica desenvolupada per Elisabet Nadal, Juan Ramón Iglesias i Ferran Estrada els anys 2005-2008 en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya que impulsa el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i ha comptat amb el suport del Consorci del Patrimoni Mundial de la Vall de Boí.

Read More »

Transhumàncies del segle XXI

Transhumàncies del segle XXI és el resultat d’una recerca etnològica desenvolupada per Elisabet Nadal, Juan Ramón Iglesias i Ferran Estrada els anys 2005-2008 en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya que impulsa el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i ha comptat amb el suport del Consorci del Patrimoni Mundial de la Vall de Boí.

L’exposició  segueix la cabanera des de les finques d’hivernada al pla de Lleida fins a les pastures d’alta muntanya a l’Alta Ribagorça. L’objectiu és donar a conèixer al gran públic una activitat, la transhumància, que en el passat havia estat un element clau de l’economia, la societat i la cultura de moltes zones del nostre país i que avui, malgrat haver disminuït el seu pes, continua tenint una importància econòmica, ecològica i simbòlica en determinades comarques.

D’aquesta manera es vol contribuir al coneixement de la situació actual de la ramaderia ovina i la transhumància a l’Alta Ribagorça i a trencar els estereotips sobre el món rural, la ramaderia i els ramaders.


Lloc:
Museu Etnològic del Montseny , Arbúcies

Data: del 7 de juny al 3 de juliol

Més informació