Tot a punt per la VIII Edició de la Setmana de l’Antropologia!

Del 20 al 25 de novembre celebrarem una nova edició de la Setmana de l’Antropologia: conferències, taules rodones, tallers, rutes… Una setmana d’activitats lliures i gratuïtes per apropar l’Antropologia a la societat.

Consulteu el programa: Setmana de l’Antropologia (VIII Edició) – Institut Català d’Antropologia

La Setmana de l’Antropologia és una iniciativa de l’Institut Català d’Antropologia i compta amb la participació de grups de treball i recerca, d’associacions, museus, universitats i professionals de l’antropologia nacionals i internacionals. Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Ramon Muntaner.

Ens trobem a la #AntropologiaSetmana!

Pandèmia, patrimoni cultural immaterial i museus

A principis de maig del 2023 l’Organització Mundial de la Salut va declarar la fi de l’emergència de salut pública causada per la pandèmia de la covid-19. Havien passat tres anys i mig des que es declaressin els primers contagis, al desembre del 2019. Després d’aquells primers casos i davant la generalització dels contagis i l’augment de les defuncions, els governs nacionals van començar a declarar els primers estats d’emergència i alarma a principis del 2020. Els confinaments es van generalitzar i el món va quedar pràcticament paralitzat. Una cosa no coneguda fins avui.

El camp dels museus i del patrimoni cultural es va veure directament afectat. Van tancar els museus i es van cancel·lar les activitats patrimonials. Després de la paràlisi inicial, i transcorregudes unes setmanes, es van reprendre les activitats museístiques i patrimonials, seguint les mesures establertes pels governs en els seus plans de desescalada, l’objectiu de la qual era aconseguir una nova normalitat. Aquesta va començar a fer-se efectiva a principis del 2022. Durant tot aquest període de tancaments, cancel·lacions i restriccions escalonades, els museus i els agents patrimonials van dur a terme una sèrie d’estratègies encaminades a mantenir vives les seves infraestructures i activitats. I d’aquestes estratègies tracta aquesta publicació.

Basant-se en estudis de casos, els/les autors/es d’aquesta obra descriuen i analitzen les estratègies activades en el camp museístic i patrimonial durant aquest període tan singular de la història de la Humanitat.

Pandemia, patrimonio cultural inmaterial y museos: de la parálisis a la activación e innovación

Arrieta Urtizberea, Iñaki; Roigé Ventura, Xavier; Seguí Seguí, Joan (eds.)

Pàgines: 174

Edita: Universidad del País Vasco. 2023.

ISBN/ISSN: 978-84-1319-578-0

Convocatòria oberta per al monogràfic: “Patrimonis vius: el patrimoni cultural immaterial davant els reptes de futur”

La revista Her&Mus. Heritage and Museography obre la crida a la presentació de manuscrits per al número monogràfic: “Patrimonis vius: el patrimoni cultural immaterial davant els reptes de futur”.

El monogràfic té per objectiu promoure una reflexió sobre els futurs del PCI i la seva salvaguarda de cara als desafiaments contemporanis, considerant els diversos agents i les dimensions que formen part d’aquest procés.

La coordinació del número anirà a càrrec de la Dra. Tania Martínez Gil (Orcid ID: Orcid ID: 0000-0002-4912-3621) i la Dra. Alejandra Canals Ossul (Orcid ID: 0000-0003-4717-7842), de la Universitat de Barcelona.

S’admeten articles de recerca, de reflexió, de revisió, estudis de cas, experiències didàctiques, descripció de projectes i ressenyes (de llibres, tesis doctorals, exposicions, etc.), però es prioritzaran aquells treballs que tinguin un enfocament científic i de recerca.

Els enviaments es poden fer fins el 31 de març de 2024 i s’accepten manuscrits en castellà, català, francès, anglès, italià o portuguès.

+ info: https://raco.cat/index.php/Hermus/callforpapers

L’art d’un metge de poble

En deute amb el metge rural. Als 120 anys del naixement del Dr. Martí Casals

El passat dijous 2 de novembre es va inaugurar “L’art d’un metge de poble. En deute amb el metge rural. Als 120 anys del naixement del Dr. Martí Casals”, la nova exposició temporal del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols.

A Sant Feliu de Guíxols i la Vall d’Aro, el record del Doctor Martí Casals és el d’un metge que, sempre amb bicicleta, o amb la seva motocicleta Guzzi, recorria els camins del territori en el servei dels seus habitants, fos quina fos la situació.

La mostra, organitzada des de la Comunitat de Municipis de la Vall d’Aro per a la gestió del Metge Rural i amb l’assessorament d’Alfons Zarzoso, vol reconèixer la trajectòria de professionals mèdics i reflexionar sobre l’evolució de la medicina en el món rural.

Aquesta exposició de caràcter itinerant es podrà visitar a l’Antic Hospital, la seu principal del Museu d’Història, fins el 4 de febrer del proper any. Seguidament es traslladarà al Castell de Benedormiens de Castell-Platja d’Aro i s’Agaró, del 10 de febrer al 10 de març; i a continuació a l’Espai Ridaura de Santa Cristina d’Aro, del 21 de març al 26 de maig de 2024.

La inauguració es va retransmetre en directe a través del canal de YouTube del Museu d’Història. Podeu visualitzar el vídeo a: https://bit.ly/InauguracióArtMetgePobleSFG

Molta fam i l’enginy de les dones

Durant la postguerra, una època de penúries, l’escassetat d’aliments, la fam i l’estraperlo eren a l’ordre del dia. Llavors, el govern controlava la distribució de mercaderies i assignava a la població una quantitat concreta de productes bàsics: sucre, arròs, farina, oli, verdures…

Aquesta manca d’aliments va comportar l’obligació d’establir un règim de racionament centrat en aquests productes de primera necessitat. D’aquesta manera, però, el govern també exercia un control sobre la distribució del gènere, però també de la gent.

Les persones, doncs, i el seu enginy fou cabdal per convertir en menjar allò que no eren ni sobres i poder, així, sobreviure. De tot això ens en parlarà la Mariona Quadrada a la xerrada titulada Molta fam i l’enginy de les dones que tindrà lloc el proper dia 15 de novembre a les 19:30 h al local de l’entitat (Trav. del c/Nou de St. Josep, 10, baixos).

Presentació a Barcelona dels resultats del primer estudi sobre la composició de les colles castelleres

El dijous 23 de novembre a les 19 h, a l’Espai 4 del Palau de la Virreina, tindrà lloc la presentació de l’estudi sobre la composició sociocultural de les colles castelleres de Catalunya, realitzat per Elisa Alegre-Agís, doctora en Antropologia Social i Cultural, i Mireia G. Mohedano, graduada en Comunicació.

L’estudi és fruit de la II Beca de recerca atorgada pel Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC), i es basa en un qüestionari que van respondre 1850 castelleres i castellers. Els resultats obtinguts confirmen algunes idees habituals, però també trenquen alguns mites.

Així, segons l’estudi, el casteller o castellera tipus seria una persona amb un nivell d’estudis elevat, catalanoparlant i nascuda a Catalunya, de classe mitjana i mitja alta, amb ideologia d’esquerres, simpatitzant amb el moviment independentista i amb un alt nivell de compromís amb la colla i el seu calendari. També incideix en qüestions com la diversitat sexual o les diferències segons el gènere.

Us esperem el dijous 23 de novembre, a les 19 h, a l’Espai 4 del Palau de la Virreina, on de la mà de les autores, es presentaran les conclusions d’aquest primer estudi sobre la composició sociocultural de les colles castelleres.

Nova sessió de cinema etnogràfic: “La Gomera. El velorio de los angelitos”

Aquest documental forma part d’una sèrie de documentals realitzats per Laboratorio Escénico per a salvaguardar costums i tradicions perdudes de les illes Canàries. El velorio de los angelitos és un costum en desús a la Gomera. Es tractava d’una pràctica màgico‐religiosa que pretenia la comunicació amb el més enllà: a través dels nens morts, que actuaven com a intercessors, els familiars podien comunicar‐se amb els esperits dels seus avantpassats. Aquesta pràctica que sembla que fou practicada a totes les illes Canàries i també en països com Xile, Argentina o Uruguai, es va portar a terme fins a mitjans del s. XX. Consistia a ballar amb el nen difunt al so del tambor durant la vetlla.

Sessió presentada per Anaïs Madera i Sibila Vigna (membres del Grup Religió, Ritual i Poder GIRRPO/ICA).

Data: Dijous 9 de novembre de 2023 a les 18.30h.
Lloc: Museu Etnològic i de Cultures del Món, C. Montcada 12, Barcelona. Entrada lliure.
Organitzen: Institut Català d’Antropologia i Museu Etnològic i de Cultures del Món.

Taula rodona: Samhain a Catalunya. Culte als morts i rituals estacionals contemporanis

La taula rodona mostrarà els resultats de la recerca Samhain i Tots Sants a Catalunya. Rituals estacionals, culte als morts i sacralització de la natura en els nous imaginaris culturals. En el marc del Programa Cultura Viva 2023.

A càrrec de: Anaïs MaderaVictòria Badia i Sibila Vigna (membres del Grup Religió, Ritual i Poder, GIRRPO/ICA).

Intervindran: Silvia Tresserras, Hermandad Druida Dún Ailline, Forn Siđr Iberia, Templo de Freyja, Templo de la Diosa i Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona

Data: 8 de novembre de 2023 a les 17.00h.

Lloc: Sala Pi i Sunyer, Institut d’Estudis Catalans. C. del Carme 47, Barcelona. Entrada lliure.

Darrera sessió del cicle ‘Mar fràgil’, dedicada als pescadors de Terranova

Divendres 10 de novembre (18 h), se celebra al Museu de la Pesca la darrera sessió del cicle de cinema documental Mar fràgil, inclosa dins la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic.

Enguany s’han inclòs quatre sessions que posen en valor el patrimoni cinematogràfic amateur, una font documental indispensable per a comprendre les transformacions dels gèneres de vida litorals i els canvis en els sistemes pesquers.

Per això, la darrera sessió del cicle està dedicada als pescadors que durant segles van acudir a les aigües del Canadà per pescar el bacallà, una pesquera avui pràcticament desapareguda a causa del col·lapse de l’estoc pesquer. Projectarem el making-off de Terranova, una pel·lícula enregistrada el 1991 a bord d’un vaixell basc. De la mà del seu director, Ferran Llagostera – un cineasta expert en el cinema de mar – coneixerem les duríssimes condicions de vida i treball a bord del vaixell, enmig de fortíssims temporals, fred glacial i mar arborada. El film dura uns 30′, i posteriorment podrem xerrar amb el seu director de les condicions en què foren rodades moltes de les escenes i de la sort de tots aquells pescadors.

Mar fràgil és una activitat del Museu de la Pesca que té el suport de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.

Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic: projecció de “Nunca es demasiado tarde”

L’Institut d’Estudis Penedesencs, juntament amb l’Associació Dret a Morir Dignament, el Cineclub Vilafranca i la Societat Casal, organitza la projecció de la pel·lícula Nunca es demasiado tarde, d’Uberto Pasolini.

La pel·lícula narra la vida d’en John May, un meticulós funcionari del districte londinenc de Kennington amb una curiosa feina: la de posar‐se en contacte amb els familiars de les persones que han mort soles per tal que puguin assistir al funeral si ho desitgen.
En John és un home solitari, sense amics, meticulós, a qui li encanta la seva feina i sent una gran empatia vers aquestes persones que moren sense ningú al seu costat, fins al punt que quan no assisteix ningú de la família al funeral, ho fa ell. Un bon dia, sense previ avís, és acomiadat de la feina, després d’anys de dedicació.

Data: dissabte 18 de novembre a les 18h

Lloc: Cineclub – Sala Zazie. Rambla de Nostra Senyora, 37. Vilafranca del Penedès

Per més informació: Institut d’Estudis Penedesencs administració@iepenedesencs.org, 669 882 959