CULTURA VIVA 2023. XI JORNADA DE PRESENTACIÓ DE LA RECERCA ETNOLÒGICA A LA CATALUNYA CENTRAL

El passat dissabte 11 de novembre de 2023 és va celebrar al Museu del Ter la XI Jornada de presentació de la recerca etnològica a la Catalunya Central. S’hi van presentar recerques etnològiques realitzades a la comarques d’Osona, el Lluçanès i Bages.

La jornada forma part del programa Cultura Viva, que és una iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya i té com a objectiu comunicar els resultats de les recerques sobre temes etnològics que es fan a Catalunya. Cultura Viva retorna així a les comunitats que han estat objecte d’estudi els coneixement que elles mateixes han contribuït a crear. El programa es desenvolupa al llarg de l’any per tot el país.

Les jornades celebrades al Museu del Ter comptaven amb la presentació de 7 comunicacions de temàtiques variades però amb l’etnologia com a element comú. Els assistents varen poder escoltar recerques sobre: musicologia, religiositat popular o excursionisme entre d’altres.

En els següents enllaços hi podeu trobar un breu resum de les mateixes, així com la retransmissió de la jornada. Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Enllaç als resums: https://www.museudelter.cat/jornades-cultura-viva/

Enllaç a la retransmissió: https://youtube.com/live/6XmQTRnIHw0?feature=share

Torelló, protagonista d’una nova sessió de la Mostra de Cinema Etnogràfic

Pere Guitart Soler, reporter i cronista de Torelló, repassa alguns dels actes socials i culturals més interessants del darrer quart del segle XX a Torelló. Guitart va néixer el 8 de febrer de 1943. Va començar a filmar durant les excursions que feien amb la Colla Muntanyenca de Ramon Vinyeta a finals dels anys setanta. Ha reportat un gran nombre d’esdeveniments de Torelló fins als nostres dies i en aquesta sessió i sempre a través de la seva mirada, farem un repàs als més rellevants.

Es tracta de la sisena sessió, de les 8 que ha programat el Museu del Ter en el marc de la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic. Es tracta d’una iniciativa celebrada arreu del país i que parteix de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya. En aquesta es poden veure produccions audiovisuals relacionades amb la recerca i patrimoni etnològic en general i combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció, totes sota el denominador comú de ser, d’una manera o altra, testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat.

Data: Dissabte 18 de novembre a les 19.30h

Lloc: Museu de la Torneria. Carrer de la Pau, 14. 08570 Torelló.

 Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Tot a punt per la VIII Edició de la Setmana de l’Antropologia!

Del 20 al 25 de novembre celebrarem una nova edició de la Setmana de l’Antropologia: conferències, taules rodones, tallers, rutes… Una setmana d’activitats lliures i gratuïtes per apropar l’Antropologia a la societat.

Consulteu el programa: Setmana de l’Antropologia (VIII Edició) – Institut Català d’Antropologia

La Setmana de l’Antropologia és una iniciativa de l’Institut Català d’Antropologia i compta amb la participació de grups de treball i recerca, d’associacions, museus, universitats i professionals de l’antropologia nacionals i internacionals. Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Ramon Muntaner.

Ens trobem a la #AntropologiaSetmana!

Pandèmia, patrimoni cultural immaterial i museus

A principis de maig del 2023 l’Organització Mundial de la Salut va declarar la fi de l’emergència de salut pública causada per la pandèmia de la covid-19. Havien passat tres anys i mig des que es declaressin els primers contagis, al desembre del 2019. Després d’aquells primers casos i davant la generalització dels contagis i l’augment de les defuncions, els governs nacionals van començar a declarar els primers estats d’emergència i alarma a principis del 2020. Els confinaments es van generalitzar i el món va quedar pràcticament paralitzat. Una cosa no coneguda fins avui.

El camp dels museus i del patrimoni cultural es va veure directament afectat. Van tancar els museus i es van cancel·lar les activitats patrimonials. Després de la paràlisi inicial, i transcorregudes unes setmanes, es van reprendre les activitats museístiques i patrimonials, seguint les mesures establertes pels governs en els seus plans de desescalada, l’objectiu de la qual era aconseguir una nova normalitat. Aquesta va començar a fer-se efectiva a principis del 2022. Durant tot aquest període de tancaments, cancel·lacions i restriccions escalonades, els museus i els agents patrimonials van dur a terme una sèrie d’estratègies encaminades a mantenir vives les seves infraestructures i activitats. I d’aquestes estratègies tracta aquesta publicació.

Basant-se en estudis de casos, els/les autors/es d’aquesta obra descriuen i analitzen les estratègies activades en el camp museístic i patrimonial durant aquest període tan singular de la història de la Humanitat.

Pandemia, patrimonio cultural inmaterial y museos: de la parálisis a la activación e innovación

Arrieta Urtizberea, Iñaki; Roigé Ventura, Xavier; Seguí Seguí, Joan (eds.)

Pàgines: 174

Edita: Universidad del País Vasco. 2023.

ISBN/ISSN: 978-84-1319-578-0

Convocatòria oberta per al monogràfic: «Patrimonis vius: el patrimoni cultural immaterial davant els reptes de futur»

La revista Her&Mus. Heritage and Museography obre la crida a la presentació de manuscrits per al número monogràfic: “Patrimonis vius: el patrimoni cultural immaterial davant els reptes de futur”.

El monogràfic té per objectiu promoure una reflexió sobre els futurs del PCI i la seva salvaguarda de cara als desafiaments contemporanis, considerant els diversos agents i les dimensions que formen part d’aquest procés.

La coordinació del número anirà a càrrec de la Dra. Tania Martínez Gil (Orcid ID: Orcid ID: 0000-0002-4912-3621) i la Dra. Alejandra Canals Ossul (Orcid ID: 0000-0003-4717-7842), de la Universitat de Barcelona.

S’admeten articles de recerca, de reflexió, de revisió, estudis de cas, experiències didàctiques, descripció de projectes i ressenyes (de llibres, tesis doctorals, exposicions, etc.), però es prioritzaran aquells treballs que tinguin un enfocament científic i de recerca.

Els enviaments es poden fer fins el 31 de març de 2024 i s’accepten manuscrits en castellà, català, francès, anglès, italià o portuguès.

+ info: https://raco.cat/index.php/Hermus/callforpapers

L’art d’un metge de poble

En deute amb el metge rural. Als 120 anys del naixement del Dr. Martí Casals

El passat dijous 2 de novembre es va inaugurar “L’art d’un metge de poble. En deute amb el metge rural. Als 120 anys del naixement del Dr. Martí Casals”, la nova exposició temporal del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols.

A Sant Feliu de Guíxols i la Vall d’Aro, el record del Doctor Martí Casals és el d’un metge que, sempre amb bicicleta, o amb la seva motocicleta Guzzi, recorria els camins del territori en el servei dels seus habitants, fos quina fos la situació.

La mostra, organitzada des de la Comunitat de Municipis de la Vall d’Aro per a la gestió del Metge Rural i amb l’assessorament d’Alfons Zarzoso, vol reconèixer la trajectòria de professionals mèdics i reflexionar sobre l’evolució de la medicina en el món rural.

Aquesta exposició de caràcter itinerant es podrà visitar a l’Antic Hospital, la seu principal del Museu d’Història, fins el 4 de febrer del proper any. Seguidament es traslladarà al Castell de Benedormiens de Castell-Platja d’Aro i s’Agaró, del 10 de febrer al 10 de març; i a continuació a l’Espai Ridaura de Santa Cristina d’Aro, del 21 de març al 26 de maig de 2024.

La inauguració es va retransmetre en directe a través del canal de YouTube del Museu d’Història. Podeu visualitzar el vídeo a: https://bit.ly/InauguracióArtMetgePobleSFG

Molta fam i l’enginy de les dones

Durant la postguerra, una època de penúries, l’escassetat d’aliments, la fam i l’estraperlo eren a l’ordre del dia. Llavors, el govern controlava la distribució de mercaderies i assignava a la població una quantitat concreta de productes bàsics: sucre, arròs, farina, oli, verdures…

Aquesta manca d’aliments va comportar l’obligació d’establir un règim de racionament centrat en aquests productes de primera necessitat. D’aquesta manera, però, el govern també exercia un control sobre la distribució del gènere, però també de la gent.

Les persones, doncs, i el seu enginy fou cabdal per convertir en menjar allò que no eren ni sobres i poder, així, sobreviure. De tot això ens en parlarà la Mariona Quadrada a la xerrada titulada Molta fam i l’enginy de les dones que tindrà lloc el proper dia 15 de novembre a les 19:30 h al local de l’entitat (Trav. del c/Nou de St. Josep, 10, baixos).

Presentació a Barcelona dels resultats del primer estudi sobre la composició de les colles castelleres

El dijous 23 de novembre a les 19 h, a l’Espai 4 del Palau de la Virreina, tindrà lloc la presentació de l’estudi sobre la composició sociocultural de les colles castelleres de Catalunya, realitzat per Elisa Alegre-Agís, doctora en Antropologia Social i Cultural, i Mireia G. Mohedano, graduada en Comunicació.

L’estudi és fruit de la II Beca de recerca atorgada pel Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC), i es basa en un qüestionari que van respondre 1850 castelleres i castellers. Els resultats obtinguts confirmen algunes idees habituals, però també trenquen alguns mites.

Així, segons l’estudi, el casteller o castellera tipus seria una persona amb un nivell d’estudis elevat, catalanoparlant i nascuda a Catalunya, de classe mitjana i mitja alta, amb ideologia d’esquerres, simpatitzant amb el moviment independentista i amb un alt nivell de compromís amb la colla i el seu calendari. També incideix en qüestions com la diversitat sexual o les diferències segons el gènere.

Us esperem el dijous 23 de novembre, a les 19 h, a l’Espai 4 del Palau de la Virreina, on de la mà de les autores, es presentaran les conclusions d’aquest primer estudi sobre la composició sociocultural de les colles castelleres.

Nova sessió de cinema etnogràfic: “La Gomera. El velorio de los angelitos”

Aquest documental forma part d’una sèrie de documentals realitzats per Laboratorio Escénico per a salvaguardar costums i tradicions perdudes de les illes Canàries. El velorio de los angelitos és un costum en desús a la Gomera. Es tractava d’una pràctica màgico‐religiosa que pretenia la comunicació amb el més enllà: a través dels nens morts, que actuaven com a intercessors, els familiars podien comunicar‐se amb els esperits dels seus avantpassats. Aquesta pràctica que sembla que fou practicada a totes les illes Canàries i també en països com Xile, Argentina o Uruguai, es va portar a terme fins a mitjans del s. XX. Consistia a ballar amb el nen difunt al so del tambor durant la vetlla.

Sessió presentada per Anaïs Madera i Sibila Vigna (membres del Grup Religió, Ritual i Poder GIRRPO/ICA).

Data: Dijous 9 de novembre de 2023 a les 18.30h.
Lloc: Museu Etnològic i de Cultures del Món, C. Montcada 12, Barcelona. Entrada lliure.
Organitzen: Institut Català d’Antropologia i Museu Etnològic i de Cultures del Món.

Taula rodona: Samhain a Catalunya. Culte als morts i rituals estacionals contemporanis

La taula rodona mostrarà els resultats de la recerca Samhain i Tots Sants a Catalunya. Rituals estacionals, culte als morts i sacralització de la natura en els nous imaginaris culturals. En el marc del Programa Cultura Viva 2023.

A càrrec de: Anaïs MaderaVictòria Badia i Sibila Vigna (membres del Grup Religió, Ritual i Poder, GIRRPO/ICA).

Intervindran: Silvia Tresserras, Hermandad Druida Dún Ailline, Forn Siđr Iberia, Templo de Freyja, Templo de la Diosa i Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona

Data: 8 de novembre de 2023 a les 17.00h.

Lloc: Sala Pi i Sunyer, Institut d’Estudis Catalans. C. del Carme 47, Barcelona. Entrada lliure.