Divendres 10 de novembre (18 h), se celebra al Museu de la Pesca la darrera sessió del cicle de cinema documental Mar fràgil, inclosa dins la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic.
Enguany s’han inclòs quatre sessions que posen en valor el patrimoni cinematogràfic amateur, una font documental indispensable per a comprendre les transformacions dels gèneres de vida litorals i els canvis en els sistemes pesquers.
Per això, la darrera sessió del cicle està dedicada als pescadors que durant segles van acudir a les aigües del Canadà per pescar el bacallà, una pesquera avui pràcticament desapareguda a causa del col·lapse de l’estoc pesquer. Projectarem el making-off de Terranova, una pel·lícula enregistrada el 1991 a bord d’un vaixell basc. De la mà del seu director, Ferran Llagostera – un cineasta expert en el cinema de mar – coneixerem les duríssimes condicions de vida i treball a bord del vaixell, enmig de fortíssims temporals, fred glacial i mar arborada. El film dura uns 30′, i posteriorment podrem xerrar amb el seu director de les condicions en què foren rodades moltes de les escenes i de la sort de tots aquells pescadors.
Mar fràgil és una activitat del Museu de la Pesca que té el suport de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.
L’Institut d’Estudis Penedesencs, juntament amb l’Associació Dret a Morir Dignament, el Cineclub Vilafranca i la Societat Casal, organitza la projecció de la pel·lícula Nunca es demasiado tarde, d’Uberto Pasolini.
La pel·lícula narra la vida d’en John May, un meticulós funcionari del districte londinenc de Kennington amb una curiosa feina: la de posar‐se en contacte amb els familiars de les persones que han mort soles per tal que puguin assistir al funeral si ho desitgen. En John és un home solitari, sense amics, meticulós, a qui li encanta la seva feina i sent una gran empatia vers aquestes persones que moren sense ningú al seu costat, fins al punt que quan no assisteix ningú de la família al funeral, ho fa ell. Un bon dia, sense previ avís, és acomiadat de la feina, després d’anys de dedicació.
La voluntat de recuperar la memòria oral del món de la mar ha dut el Museu de la Pesca a entrevistar persones relacionades amb la vida marítima de la Costa Brava. No només ha estat un gran plaer, també ha esdevingut una font inesgotable de coneixement, un patrimoni que malauradament té la fragilitat que li confereix la seva naturalesa.
El Museu de la Pesca fa dues dècades que treballa per identificar, documentar i dotar de valor el patrimoni etnològic immaterial de la gent de mar, no només enregistrant i preservar-lo per a les generacions futures, sinó també difonent i retornant-lo a la societat en forma d’activitats obertes a la ciutadania.
Memòria Viva és un programa d’activitats orientat a documentar el patrimoni immaterial del litoral. Compta amb tres activitats diferenciades: Converses de Taverna, diàlegs amb la gent de mar; Imatges que fan parlar, per a la descoberta dels fons fotogràfics; i Mestres dels fogons, una aproximació a la cuina marinera del nostre territori.
Enguany, sumem l’activitat Experts a bord, per donar una nova mirada, des de l’experiència de les tripulacions i de la mateixa comunitat pesquera, a les Barques del Peix, l’extensió flotant del Museu de la Pesca.
L´EO és un burro de circ amb una connexió molt especial amb la seva domadora, però una nova llei animalista els obliga a separar-se. A partir d´aquest moment, viurà una odissea voltant per Polònia mostrant les diferents cares del país a través de diversos episodis: un viatge entre boscos, somnis, hooligans, camioners i altres animals. El veterà realitzador ens mostra el món a través de la mirada d´un burro, trobant una sensibilitat sorprenent i emocionant que ens endinsa en un terreny peculiar, al marge de les nostres convencions.
EO.Jerzy Skolimowski (Polònia, Itàlia, Regne Unit). 90 min. Any 2022
El proper dissabte 4 de novembre, dins el marc de la 39a Festa del Flabiol, es celebrarà a Arbúcies la 24a edició dels Col·loquis del Flabiol, un punt de trobada únic a Catalunya que té com a objectiu la recuperació d’aquest instrument i aprofundir en aspectes històrics, socials i etnomusicals. Les comunicacions que es presentaran enguany són:
Nil Rider «Lo tamborinyayre», un testimoni clau per entendre la música d’arrel
Gerard Verdaguer, Rafel Mitjans i Teresa Soler Arroyo: Els Reig de Torelló, torners músics i músics torners
Rafel Mitjans i Teresa Soler: Presentació del llibre Els flabiolaires de la tradició oral en el segle XX
Àlex Rebordosa i Caterina Manyà: All Foll: el resultat de l’evolució d’ajuntar flabiol & tamborí i acordió diatònic
Lloc: Museu Etnològic del Montseny. Carrer Major 6, Arbúcies (Selva)
Hora: Dissabte 4 de novembre a les 15.30 h.
Podeu trobar tota la programació de la Fira de Tardor del Montseny en aquest enllaç i de la 39a Festa del Flabiol en aquest enllaç
Local Grup d’Amics Museu-Arxiu de Sentmenat Antiga fàbrica de Can Vall. Sentmenat Exposició del 10 de novembre al 10 de desembre de 2023
Del divendres 10 de novembre al diumenge 10 de desembre de 2023 es farà al Local Grup d’amics Museu-Arxiu de Sentmenat l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).
La inauguració serà el divendres 10 de novembre a les 19.30 h.
L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 51 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.
Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues) i Viladecans (Baix Llobregat).
A continuació es farà: Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell) i El Catllar (Tarragonès).
Per ara són 63 indrets en 5 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2024.
El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:
Aquesta XII Trobada ha estat coorganitzada per l’Ajuntament de Cadaqués i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT). S’ha fet del 19 al 22 d’octubre de 2023, principalment al Teatre Art i Joia.
La Trobada, a més de les ponències i comunicacions, s’han fet moltes altres activitats de lleure relacionades amb la pedra seca. Entre d’altres, conferències, exposicions i actuacions a la societat l’Amistat, a l’ermita de Sant Baldiri i al corral de la Gala. També s’ha inaugurat el corral del Morell, a l’entrada del cap de Creus, que serà un futur centre d’interpretació de la pedra seca a Cadaqués.
A la inauguració, el divendres a la tarda, hi varen participar l’alcaldessa de Cadaqués Fina Serinyana, el director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Girona Josep Calatayud, i el president de l’APSAT, Martí Rom. A continuació i tot el dissabte es varen presentar les ponències i comunicacions distribuïdes en tres àmbits: “Patrimoni: catalogació, paisatge, conservació i llengua”, “Educació formal i no formal” i “Arquitectura tradicional”.
En total han estat: 3 ponències, 37 comunicacions (12, 12 i 13 segons els àmbits). Aquestes ponències i comunicacions seran properament publicades en un llibre.
També hi va haver una taula rodona sobre margers (paretaires) amb participació de Catalunya (Associació Gremi Margers de Catalunya), el País valencià i les Illes.
La XII Trobada es va acabar el diumenge al matí amb el lliurament del “Premi Pedra Seca 2023” als “Amics de l’Arquitectura Popular” i la presentació d’Andorra com la propera Trobada el 2025 per part de Cinta Pujal (Cap de l’Àrea de Patrimoni Cultural) i Lídia Torres (Tècnica d’aquesta Àrea) i amb la participació de Rosa Canela com a representant de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural. La regidora de Cultura de Cadaqués va lliurar com a record un “petit doll”, com el duien les dones al cap per anar a buscar aigua a la font.
A continuació, Mario Urrea, de “l’Associació micropobles de Catalunya”, va presentar la quarta edició de la “Setmana de la Pedra Seca” (2023) que es farà entre el 24 de novembre i el 3 de desembre. El primer any, el 2020, hi van participar 80 poblacions. El 2021, foren 114. El 2022 van pujar a 121. Per ara ja hi ha 123 poblacions, de les quals 20 hi participen per primer cop. N’hi ha de Catalunya, País valencià i les Illes.
Fins ara s’han organitzat Trobades a: Manresa (2002), Torruella de Montgrí (2004), Barcelona (2005), Sitges (2007), Mallorca (2009), Vilafranca del Maestrat (2011), Les Preses (2013), Calaceit (2015), Pont de Vilomara / Mura / Talamanca (2017), El Pinós (2019), Móra la Nova (2021) i aquesta de Cadaqués (2023). Són ja 12 edicions.
El pròxim dijous 2 de novembre a les 18.30h tindrà lloc la segona sessió del cicle de cinema etnogràfic que organitza conjuntament el Museu Etnològic i de Cultures del Món i l’Institut Català d’Antropologia (ICA) en el marc de la 13a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic i que té com a temàtica, la mort i les espiritualitats.
Sessió presentada per Jordi Moreras (antropòleg, URV). Comptarà amb la presència del director del documental, Ricardo Íscar.
Lloc: Museu Etnològic i de Cultures del Món (C. Montcada 12, Barcelona).
“La última feria” (34′) Direcció: Ricardo Íscar Producció: Marieke van den Bersselaar Any de producció: 2015 Idioma: castellà Distribuïdora: Polar Star Films
Quina pot ser la fira més sorprenent? Sí, l’última de totes: una fira funerària.
Per a tots nosaltres, la vida és una pel·lícula amb un final predictible. Amb 7 mil milions de clients futurs en ment, les empreses espanyoles i portugueses del sector funerari es reuneixen cada any a Orense per a mostrar els seus últims productes i serveis. Hi ha taüts amb diamants i folres de visó, urnes de fusta, creus de Swarovski com a regals i cotxes de luxe per a un públic de classe alta. En “La última feria”, la fascinació mòrbida, el terror i l’humor negre es reguen amb cava i pernil ibèric.
Intervindran: Isidora Sáez-Rosenkranz, María Carballo López, José Sánchez Garcia
En modalitat presencial (C. Casp 43 de Barcelona) i virtual
Organitza: Institut Català d’Antropologia, Grup de treball CIUTADANIES: Antropologia Històrica de les Identitats Polítiques en l’Estat Modern/ICA. Amb el suport de: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
En Jordi i la Montserrat, la primera parella de gegants de Manlleu, fan cent anys! Aquesta sessió i de la mà de l’activista cultural i expert en patrimoni festiu, Jan Grau i de l’antropòleg i comissari de l’exposició “Que comenci la festa. Cent anys fent ballar els gegants a Manlleu”, Pol Rifà, permetrà fer un repàs als cent anys d’història dels gegants de Manlleu. La sessió girarà al voltant de les imatges enregistrades fa més de 40 anys pel realitzador i activista cultural manlleuenc Carles Molist. També, durant la sessió es projectaran dos NO-DO’s de la dècada de 1950 i que mostra les primeres sortides dels gegants de Manlleu.
